ACN Girona – Girona ja flaira la 69a edició del ‘Temps de Flors’, que a partir d’aquest dissabte omplirà la ciutat amb 137 muntatges repartits en 109 espais. Al Barri Vell, l’epicentre de la mostra, el ritme dels qui s’afanyen a tenir-ho tot a punt és frenètic. Les escales de la Catedral, els soterranis, els Banys Àrabs o els ponts que creuen l’Onyar agafen color amb muntatges que s’adapten a la sequera i que, en alguns casos, també interpel·len directament sobre el canvi climàtic. Allà on la flor és natural, es fan servir esponges per retenir-ne l’aigua, també combinant-les amb d’altres de seques o plantes més resistents a la sequera. A més, les últimes pluges han permès fer servir menys aigua de la que es preveia inicialment per crear els muntatges.
Espais monumentals, patis, carrers, places, ponts, aparadors… Girona s’engalana per al ‘Temps de Flors’, una de les mostres més importants -si no la que més- que acull la ciutat. Aquest any, també tenint molt present la situació de sequera. Els diferents muntatges van prenent forma, i passejant per la zona del centre, ja se’n poden veure alguns d’acabats (com els que fan les diferents escoles al llarg del carrer Santa Clara).
L’estrella de la mostra, i un dels seus punts neuràlgics, són les escales de la Catedral. Recobertes amb una catifa blanca, s’han convertit en un riu que combina flors seques i naturals, d’on en sobresurten claus de sol i notes musicals. Els artífexs del muntatge són el matrimoni format per Joan Manel Guillén i Lídia Torrijos.
“Hem volgut convertir les escales en una immensa partitura floral, però que al mateix temps fos real i homenatgés la ciutat”, explica Guillén. Perquè aquells entesos en música que les llegeixin descobriran que les notes són, ni més ni menys, la tornada de la sardana ‘Girona m’enamora’.
Les més de 200 jardineres que hi ha damunt dels graons preserven les flors amb un sistema que combina esponges i un drenatge amb pedra volcànica. Per instal·lar el muntatge, precisa Guillén, s’ha fet servir “el mínim d’aigua” -tan sols 240 litres- que les preservarà durant tots els dies que duri la mostra. “Les flors poden perdre una mica de volum, però mantindran la imatge”, concreta.
Entre els atractius del Barri Vell també en sobresurten dos espais monumentals: els Banys Àrabs i els soterranis de la Catedral. De fet, són els que solen concentrar més cues de visitants durant els dies que dura el muntatge.
Als Banys Àrabs, l’aigua hi adquireix protagonisme, a través de les diferents formes i colors de les flors. El muntatge, titulat precisament ‘La ruta de l’aigua’, l’han fet la Fundació Ramon Noguera i CaixaBank. Aquí, una cascada d’orquídies de tonalitats roses i argents recreen una cascada que s’abraça amb la pedra. Per dur a terme el muntatge, s’han fet servir 190 litres d’aigua reaprofitada (procedent de la pluja i que l’Ajuntament ha recollit en dipòsits).
<strong>El plor de les glaceres</strong>
Aquest 2024, els soterranis de la Catedral s’han subdividit en dos espais. Al primer, l’artista japonesa Asako Yutaka hi ha creat el muntatge ‘Convivència’. La intenció, explica, és “expressar la importància de la naturalesa que ens envolta”. “Sense ella no podem viure”, concreta.
Des d’aquí, el visitant s’endinsa en un espai que l’interpel·la directament sobre el canvi climàtic i l’escalfament global. És el muntatge ‘El plor de les glaceres’, que ha dissenyat el BBVA amb l’alumnat del màster en Disseny i Producció d’Espais de la UPC School-CCCB.
L’espai es concep com una oda al gel, que es representa a través d’estructures translúcides, que van fent-se més petites a mesura s’avança cap a l’interior de la sala del soterrani. A l’interior de les últimes, s’han combinat diferents tipus de flors, que representen tant el desgel com la floració. Tot el conjunt es revesteix amb efectes audiovisuals.
“Volem representar la problemàtica que afecta tots els glaciars, i fer que l’espectador analitzi la fragilitat de la naturalesa”, concreta l’alumna del màster Ana Revacal. “Al llarg del recorregut, i a mesura es va desfent el gel, la flor es fa present; en aquest cas, ocupant un rol fonamental com a símbol de renaixement i de necessitat de canvi”, hi afegeix.
<strong>15.000 canyes damunt l’Onyar</strong>
El canvi climàtic, i la sequera, també es fan molt presents al muntatge que aquest any revesteix el pont de Sant Agustí. Aquí, Rigau Jardiners i les escoles Masmitjà de Girona i Cor de Maria d’Olot hi han fet un túnel format per 15.000 canyes de bambú, que tan sols quedarà verd a la part central.
Als dos extrems, les branques -i també els elements de paper que les decoren- estaran totalment seques. Cosa que contrastarà amb la part central, on a través d’aigua que es reaprofitarà, es recrearà la pluja i també hi haurà flors naturals del tot acolorides. “Els dos trams inicials simbolitzen la sequera i el desert, en contraposició amb l’aigua que aporta vida a l’altre, i que es reforçarà amb il·luminació nocturna de color blau i música relaxant”, concreta Marc Rigau, de l’empresa de jardineria.
<strong>Adaptat a la sequera</strong>
Un any més, el ‘Girona, Temps de Flors’ s’adapta a la sequera. Ho fa recreant flors amb plàstic o paper, però també escollint aquelles espècies que més resisteixen la manca d’aigua o fent servir flors preservades allà on se’n posen de naturals.
Els muntatges només es regaran un sol dia, amb aigua de pluja recollida en dipòsits que l’Ajuntament ha repartit en diferents punts. I de fet, se’n necessitarà menys d’aquella que es va preveure inicialment, també gràcies a les últimes pluges que han refrescat l’ambient.
“Sabíem que ens calia ser autosuficients, avançar-nos i ser molt sensibles a la situació actual, i haver actuat amb previsió és també el que ens ha permès fer servir molta menys aigua que altres anys”, ha destacat la vicealcaldessa de Girona, Gemma Geis. Recordant, també, que per primer cop es fan servir esponges i altres materials per retenir-la.
La vicealcaldessa també ha posat en relleu que aquest any, “el mapa de ‘Temps de Flors’ s’estén més als barris” i ha convidat a visitar tota la diversitat de muntatges. Entre els espais que s’incorporen en aquesta edició hi ha el pati gòtic de la casa Solterra, el camí de la reina Ermessenda, les voltes de la Rambla al carrer de l’Argenteria, el jardí del Casino de Girona i la Casa de les Arts de Mas Ramada.
Per evitar aglomeracions i controlar l’accés, ‘Temps de Flors’ manté els punts d’accés i de sortida de les visites al centre i el Barri Vell. Enguany n’hi haurà dotze. També hi haurà dos circuits accessibles dissenyats per a persones amb mobilitat reduïda.
En relació amb l’horari, però, hi ha canvis. Per adaptar-se millor als hàbits dels visitants, ‘Temps de Flors’ obrirà abans, a les 9.30 hores del matí, i tancarà també abans, a les nou del vespre. Es mantenen com a excepcions el dimecres i els dos dissabtes, quan el tancament serà a mitjanit. L’any passat, la mostra va rebre més de 360.000 visitants i va generar un impacte de 10,5 MEUR.
