Dissabte, 18 de setembre de 2021 - Edició 1150
La República

Rècord de debats monogràfics al Parlament: 13 en tres anys

ACN Barcelona.-Aquesta XII legislatura que s’està a punt d’esgotar ha registrat un rècord de 13 debats monogràfics en tres anys, ja que l’actual Parlament es va constituir el 17 de […]

Avatar
Agències 13/12/2020

ACN Barcelona.-Aquesta XII legislatura que s’està a punt d’esgotar ha registrat un rècord de 13 debats monogràfics en tres anys, ja que l’actual Parlament es va constituir el 17 de gener del 2018. Fins ara la legislatura amb més debats sobre qüestions específiques havia estat la I, entre el 1980 i el 1984, amb un total de 12. Ciutadans està darrere de la meitat de debats monogràfics d’aquesta legislatura. Concretament, n’ha impulsat 6 en solitari i uns altres dos debats ho ha fet juntament amb altres grups. Pel que fa a les temàtiques s’ha debatut sobre les mesures per fer front a la covid-19, la inhabilitació de Quim Torra per part del Suprem i la monarquia espanyola, entre d’altres.

A banda dels debats de política general amb què s’obre el curs polític cada any al Parlament, el reglament de la cambra regula la possibilitat de celebrar debats específics sobre qüestions concretes. Un mecanisme que s’ha utilitzat molt en els darrers tres anys. A banda de la I legislatura, que va ser molt activa en aquest sentit, la tendència històrica és celebrar pocs debats d’aquestes característiques. Destaquen la IV i V legislatura amb un total de sis cadascuna i hi ha legislatures que només se’n ha fet un, com l’anterior a l’actual amb Carles Puigdemont de president de la Generalitat. En els debats específics s’aproven propostes de resolució que són posicionaments polítics però no vinculants legalment. És a dir, que no són d’obligat compliment com les lleis. El primer debat monogràfic de la legislatura va ser el de priorització de l’agenda social i la recuperació de la convivència. Va tenir lloc a l’octubre de 2018, cinc mesos després de l’assumpció de la presidència de la Generalitat per part de Quim Torra. Tot i que l’havia demanat Cs, el ple va servir perquè s’aprovessin tot de resolucions independentistes com les que reclamen l’autodeterminació de Catalunya, denuncien “una important regressió de drets” i censuren l’actuació de Felip VI amb el discurs del 3 d’octubre de 2017. També s’hi va aprovar la reprovació de l’expresidenta del Parlament Núria de Gispert i reclamar al Govern que retiri dels espais públics tota simbologia feixista, com la del franquisme.Dos mesos després es van celebrar dos monogràfics més, també sol·licitats per Cs. El primer, sobre protecció de la infància, va ser íntegrament social i va servir perquè l’hemicicle instés el Govern a doblar la partida en infància als pressupostos i “capgirar la desinversió” destinant-hi fins a un 1,4% del PIB el 2019 i el 2,4% el 2020. També s’hi va demanar un pla de xoc per millorar la situació dels menors estrangers no acompanyats que arriben a Catalunya, una campanya per donar a conèixer els canals de denúncia d’abusos i assetjament entre la infància i l’adolescència i, alhora, que es garanteixi la immersió lingüística en català a l’escola.El segon d’aquests plens –i tercer monogràfic de la legislatura– va ser sobre els fets del 6 i el 7 de setembre de 2017, la defensa de la democràcia, del pluralisme i de l’agenda social i, com en el cas del primer monogràfic, va acabar permetent que els independentistes aprovessin bona part de les seves iniciatives. De fet, el ple va rebutjar qualificar aquestes dates com a “cop a la democràcia”. En canvi, s’hi va reclamar de nou l’autodeterminació, es va censurar la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut i es va exigir l’alliberament “immediat” de l’expresidenta de la cambra Carme Forcadell. Ara bé, l’oposició va aconseguir que el Parlament constatés “el fracàs de la via unilateral” i demanés “abandonar-la de manera definitiva”.El ple monogràfic sobre la “Catalunya real”, també demanat per Cs, va suposar que el Parlament reprovés el rei Felip VI i ratifiqués la seva aposta per l’autodeterminació i la llibertat dels líders polítics empresonats arran del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. La cambra va votar el juliol de 2019 a favor de “perseverar en el diàleg i la negociació” i, a la vegada, va instar el Govern a “obtenir les eines pròpies d’un estat” i a “revertir l’ofec legislatiu que el Tribunal Constitucional, entre altres òrgans, imposa a la societat catalana per mitjà de les seves sentències i resolucions”. Tot i això, l’oposició va aconseguir que el Parlament assenyalés la “manca de cohesió del Govern” i la seva “paràlisi i incapacitat per impulsar polítiques per afrontar el creixement de les desigualtats socials, la degradació dels serveis públics, la protecció del territori i el repte de l’emergència climàtica”.El primer ple monogràfic no forçat per Cs va ser el dels drets de les dones, que van impulsar conjuntament tots els grups i que es va celebrar el desembre de 2019. S’hi va instar el Govern a recuperar la inversió en escoles bressol, a aportar més recursos contra la violència de gènere i a eliminar els concerts educatius amb centres que segreguin els alumnes per sexe. Així mateix, es va reclamar una partida específica als pressupostos de 2020 per a la lluita contra la violència masclista i un augment del 50% de les partides que hi estan vinculades. També es va demanar al Govern que fomenti la participació femenina a les convocatòries d’accés als cossos de Mossos d’Esquadra, Bombers de la Generalitat i Agents Rurals i s’hi garanteixi la formació en igualtat efectiva entre homes i dones. El ple va coincidir amb la primera sentència d’inhabilitació a Quim Torra com a president de la Generalitat, motiu pel qual no va ser a la votació i el grup de JxCat es va absentar del ple en senyal de protesta, tot i que sí que va participar de les votacions.El tancament de Nissan a Barcelona va motivar també un debat monogràfic al Parlament sobre la qüestió. Es va fer en comissió a finals de juny d’aquest 2020, a instàncies del ple de la cambra, i va servir perquè es demanés al govern espanyol que recuperés l’autorització administrativa dels expedients de regulació d’ocupació (ERO) i derogués part de la reforma laboral del 2012. S’hi va proposar que les ajudes i facilitats que reben les empreses per part de les administracions vagin acompanyades de “contrapartides” com ara la “participació de les empreses públiques en l’accionariat”, així com que es reformi l’Estatut dels Treballadors perquè recuperi la capacitat d’incidència de l’autoritat laboral en els processos d’acomiadament col·lectiu.El 3 de juliol del 2020 es va celebrar un ple monogràfic sobre la gestió de la crisi sanitària de la Covid-19 unint dues peticions diferents sobre el mateix tema, la de Cs i la del llavors president de la Generalitat, Quim Torra. Com a principals conclusions, el ple del Parlament va denunciar amb els vots de JxCat, ERC i la CUP la “recentralització” de l’Estat amb la primera onada de la covid-19 i també es va aprovar, malgrat les abstencions de JxCat i ERC, una proposta del PSC-Units que reclama un nou Pacte per la Salut, que no s’ha assolit. Poc després, el 10 de juliol, el ple va fer un altre debat específic relacionat amb la pandèmia, aquesta vegada sobre les residències de gent gran, a proposta de PSC, comuns, CUP i PPC. Entre les propostes de resolució aprovades destaca que el Parlament va instar el Govern a revertir en dos anys la privatització de l’assistència mèdica a les residències perquè sigui assumida per professionals del sistema públic de salut. Una proposta del PSC aprovada amb els vots de JxCat, ERC, PSC, comuns i CUP, i l’abstenció de Cs i PPC. A més, el ple també va aprovar una proposta de la CUP que reclamava un sou mínim de 1.200 euros bruts en catorze pagues per als treballadors de les residències. Abans de les vacances d’estiu el Parlament encara va celebrar un altre ple monogràfic. Aquesta vegada per debatre sobre la crisi de la monarquia espanyola, a instàncies del llavors president de la Generalitat, Quim Torra, després de la marxa de Joan Carles I de l’estat espanyol. En les votacions, el Parlament va declarar que Catalunya és “republicana” i que no reconeix ni vol tenir cap rei, amb els vots a favor de JxCat, ERC i la CUP. El text aprovat també denunciava la connivència dels poders de l’Estat en la “fugida consentida” de Joan Carles I i establia que “l’únic camí per superar el règim monàrquic és constituir efectivament la república catalana”. El Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) no va publicar la totalitat de resolucions aprovades seguint el criteri dels lletrats i això va provocar que Quim Torra demanés al president del Parlament, Roger Torrent, que cessés el secretari de la cambra catalana. Entre els fragments polèmics que no es van publicar hi havia la reprovació de Felip VI i de tota la dinastia borbònica “per dècades d’impunitat i enriquiment il·legítim utilitzant les institucions públiques”, a proposta de la CUP, i un altre punt en què s’afirmava que “la monarquia borbònica ha estat i és un pilar cabdal per a la persecució dels drets del poble català i contra la construcció de la república catalana”. A petició de JxCat i ERC el Parlament va celebrar el 30 de setembre un debat sobre la situació generada per la sentència del Tribunal Suprem que confirmava la inhabilitació de Torra per no haver despenjat a temps de la façana del Palau de la Generalitat una pancarta en favor de la llibertat dels presos i exiliats. Com a principal conclusió, el Parlament va aprovar amb els vots de JxCat, ERC i la CUP que no reconeix com a legítima la sentència, que manté la confiança en Torra com a president i el seu suport al govern “excepcional”. El ple monogràfic es va fer dos dies després que Torra deixés de ser president de la Generalitat i va ser la seva última intervenció davant el ple de la cambra.El 9 d’octubre, el Parlament va tornar a celebrar un debat general sobre situació sanitària per la pandèmia a petició de Cs. El Parlament va tornar a instar a impulsar un Pacte Nacional de Salut, encara pendent, així com reobrir tots els CAP i reclamar més recursos a l’Estat amb la finalitat d’augmentar en 5.000 MEUR el pressupost destinat a Salut en els propers 5 anys.Aquesta mateixa setmana, s’ha celebrat un debat específic en comissió sobre els fons europeus ‘Next Generation’ en compliment d’una resolució aprovada al ple del Parlament. Entre les propostes aprovades, s’ha instat el Govern a reclamar a l’executiu espanyol la participació directa de la Generalitat en la gestió dels fons de recuperació. Així mateix, també s’exigeix al govern espanyol que concreti els criteris de repartiment d’aquests fons europeus i clarifiqui el seu calendari.I la setmana que ve se celebrarà juntament amb el ple ordinari un altre ple monogràfic a proposta de Cs. Aquesta vegada sobre la corrupció “del poder polític de Catalunya i els estats majors que exerceixen de govern efectiu a l’ombra sense control democràtic”, en paraules del partit liberal.