Dimecres, 22 de setembre de 2021 - Edició 1154
La República

Milena Busquets rescata una amistat de la infància per “apropar la mort a la vida” a la novel·la ‘Gemma’

ACN Barcelona.-L’escriptora Milena Busquets (Barcelona, 1972) rescata una amistat de la infància per tal d’”apropar la mort a la vida” a la novel·la ‘Gemma’ (Amsterdam/Anagrama) una obra sobre les “amistats, […]

Avatar
Agències 10/02/2021

ACN Barcelona.-L’escriptora Milena Busquets (Barcelona, 1972) rescata una amistat de la infància per tal d'”apropar la mort a la vida” a la novel·la ‘Gemma’ (Amsterdam/Anagrama) una obra sobre les “amistats, els errors, la memòria” i on també es parla molt dels fills. “M’interessava molt investigar l’amor i l’amistat, aquesta forma d’amor més subtil i lleugera que crea menys obligacions”, ha explicat l’autora en roda de premsa. Per a ella, és “una mica casualitat” que tant la seva darrera novel·la ‘També això passarà’ com a ‘Gemma’, una autoficció sobre una amiga que va morir als quinze anys de leucèmia, surtin de la història d’una pèrdua. De fet, no volia escriure una obra “tràgica”, sinó que volia fer un acostament a la mort com a part de la vida.

L’autora ha defensat que volia acostar la mort a la vida perquè, tot i semblar evident, tothom ha de morir i és “l’únic camí” pel qual tothom passarà. “La mort és part de la vida, és horrible però són les regles del joc”, ha afirmat. Paradoxalment, ha escrit un llibre “bastant vital i alegre” i que, fins i tot, ha fet riure aquells que ja l’han llegit.A la novel·la, una escriptora de quaranta anys es veu sacsejada pel record d’una amiga morta en plena adolescència. Amb una vida plàcida que transcorre sense gaire ensurts, el record de Gema li fa emprendre una investigació i fabulació sobre quina existència hauria tingut, en qui s’hauria convertit i qui va poder acomiadar-se d’ella. L’obra, escrita en castellà i traduïda al català, té els drets de traducció venuts al neerlandès (Meulenhoff), el francès (Gallimard), l’alemany (Suhrkamp) i l’italià (Solferino). D’altra banda, el seu anterior èxit ‘També això passarà’ està publicada en 32 llengües i té una adaptació cinematogràfica en marxa.Una de les primeres amigues de la infànciaSobre la vertadera Gema ha recordat que va ser una de les seves primeres amigues de la infància a la qual va estimar “molt” i amb què va coincidir perquè el seu verdader cognom començava amb la lletra ‘a’ i les van asseure juntes. “Va ser el primer encontre amb la mort”, ha dit Busquets sobre el seu traspàs. Per a l’autora, morir-se és una cosa “molt teòrica” i no s’arriba a entendre fins que toca a algú proper. Davant d’aquell episodi, l’autora va emprendre una certa feina de rescat de la foscor.La vida cal “editar-la”Aquesta tasca de rescat l’ha feta des de l’autoficció, ara bé, amb una necessària aliança amb la ficció mateixa. Busquets defensa que la vida “tal qual, al natural” no es pot fer servir, sinó que requereix un exercici de “transformació absoluta”. Segons les seves paraules, cal “editar” la vida per a convertir-la en llibre, ja que per si sola no serveix. A més, l’autoficció requereix un esforç extra, ja que és “molt difícil” ser lúcid i enganyar-se a un mateix. “Cal posar-se un focus molt potent a sobre d’un mateix i no és fàcil”, ha admès.L’autora compagina un tema tan transcendent amb un estil aparentment “lleuger i senzill”. “M’agradaria que el que escric soni autèntic”, ha explicat l’autora, a qui no li importa que sigui veritat i mentida, sinó que el text “soni a veritat”. Per exemple, ha citat que ‘E.T’, ‘El Petit Príncep’ i ‘Star Wars’ sonaven a veritat. Segons la seva opinió, l’escriptor ha d’aconseguir que el lector tanqui els ulls i que no els torni a obrir fins que acabi el llibre.Un exercici sobre la memòriaEl paper de la memòria també és important a les seves pàgines, en considerar l’autora que les persones estan fetes de memòria. “Crec que la novel·la és un exercici sobre la memòria i el que recordem”, ha dit. Per a ella, les persones en realitat recorden “molt poc”, el que vol dir que les persones estan molt ancorades en el present i en l’aquí i l’ara. “No sé per què recordem les coses, perquè estem constituïts per moments i coses que sense saber per què et marquen sense saber per què”, ha afegit.Per a ella, escriure és una tasca de recuperació de la memòria. “Som el que recordem i per a ser novel·lista és millor tenir una certa edat i experiència, cosa que no passa amb la poesia”, ha considerat. Busquets creu que per a fer novel·la cal un bastidor “molt complicat”, on també hi tenen importància la imaginació i la memòria, de manera que sense aquesta barreja és “impossible” escriure un bon llibre.Escriure després d’un èxit internacionalDesprés de l’èxit de ‘També això passarà’ li va semblar “impossible” posar-se a escriure, i ‘Gemma’ ha requerit quatre reescriptures fins a retrobar la seva veu i donar lloc a la novel·la que volia. L’autora ha avisat que no és tan evident conservar la pròpia veu, que es pot apagar com la dels cantants d’òpera.D’altra banda, ha assegurat no haver sentit cap pressió per part dels editors, sinó que aquesta pressió venia de les mateixes exigències de la vida, com omplir la nevera. A més, ha considerat que l’èxit és una mica “un accident i una casualitat” i que aquest “no serveix per a res ni és un bon company”. “Cal oblidar-se de l’èxit, aterrar i tornar a escriure”, ha defensat.