ACN Barcelona.-Calderón de la Barca, Vicent Andrés Estellés, Fernando Fernán Gómez, Salvat Papasseit o Gil de Biedma. La veu de Mario Gas tornarà a ressonar aquest dimarts i fins abans del Nadal al Teatre de la Gleva per dir i cantar aquells que l'”ajuden a respirar”. Mestres que l’actor, dramaturg i director ha admirat i “li segueixen parlant”, i que com ja va fer l’any passat i novament el gener de 2019, porta al petit escenari de Sant Gervasi en companyia de la pianista Bárbara Granados. ‘Amici Miei’ és una trobada teatral, poètica i musical amb què Gas reivindica aquests noms en un ambient còmplice i “proper”. “És fantàstic ser allà i no haver d’interpretar cap personatge”, diu Gas a l’ACN sobre la naturalesa d’aquestes vetllades.
Actor, dramaturg i director, Mario Gas va estrenar ara fa un any i mig a Barcelona ‘Amici Mei’, un espectacle (encara que ell prefereix no dir-ne així) entre el recital poètic i el concert, ideat i protagonitzat pel mateix Gas amb acompanyament de Bárbara Granados al piano i alguna veu convidada. El recital va omplir sis nits el Teatre de La Gleva, a Sant Gervasi, i després va repetir el gener de 2019 amb idèntic èxit. Ara l’artista hi torna per tercera vegada (fins el 22 de desembre), però amb una versió “corregida i augmentada, com se sol dir”, explica. Per Gas no és tant un espectacle o un recital a l’ús com una “estada amb el públic”. Explica que aquest és un vell projecte que feia anys que tenia “arraconat” i que la invitació dels responsables de La Gleva va ser el detonant per “posar fil a l’agulla”. Foix, Vinyoli, Fernán Gómez, Vicent Andrés Estellés, Goytisolo, Josep Maria de Segarra i també clàssics del Segle d’Or espanyol, entre altres, són només alguns dels autors escollits per Mario Gas, que els recita i els canta al llarg del seu espectacle. Per Gas, tots ells són “referents”. “Hi ha autors que t’han impressionat quan eres petit. Tothom sap del meu amor per Valle-Inclán Espriu, Joan Vinyoli, Papasseit i molts altres poetes i poetesses. Gent que m’ha parlat molt i em segueix parlant de sensacions que ajuden a respirar i que tens sempre al teu costat”, resumeix. “Quan tu tens una certa edat i trajectòria tens moltes coses a explicar, autors que t’agraden, etc.” Explica Gas preguntat per la motivació de l’espectacle. I afegeixi: “Establir una comunicació amb el públic, parlar d’amics que ja no hi són, recitar poemes, cantar cançons; és natural. De broma dic que és un espectacle d’agit prop, no pel què s’entén per això, sinó perquè agites el públic i estàs molt a prop d’ells”. A Gas l’acompanya en cada vetllada un actor o actriu, o bé cantants, “convidats especials” que són vells coneguts seus. També, cada dia, l’actor santanderí Ricardo Moya s’encarrega de llegir un text dramatitzat de Ramon María del Valle-Inclán.Sense personatgeSobre l’experiència, Gas assegura que “és una sensació fantàstica ser allà i no haver d’interpretar cap personatge”. “Bé, a part del meu –afegeix-, perquè davant del públic un mateix sempre és també un personatge”. D’aquesta manera l’autor destaca la “proximitat” de la proposta, pensada per “amics” i en general gent propera, o més ben dit, culturalment afí. I “de moment troba el seu destinatari”, diu orgullós Gas sobre les dues “temporades” que ja ha fet a La Gleva i unes funcions posteriors a Avilés. L’autor avança que també “aniran” a Madrid properament i que espera girar per altres places de l’Estat. “Per mi és molt gratificant fer aquest espectacle, i tinc ganes de continuar-lo fent”, reitera. En aquest sentit Gas diu que “busca” els forats a la seva atapeïda agenda com a director i actor per regalar-se aquestes vetllades diferents. Agenda que, entre altres compromisos, el portarà novament a Barcelona el març vinent (un Pirandello amb Àlex Casanovas, Montse Guallar i Xavier Ripoll al Teatre Akadèmia). Encara sense voler confirmar data i lloc, Gas dirigirà més endavant un muntatge de ‘Hamlet’ que protagonitzarà Pablo Derqui.
