ACN Barcelona – L’escriptora Maggie O’Farrell viatja a la Itàlia del segle XVI en la seva novel·la ‘El retrat d’un matrimoni’ (L’Altra Editorial) per narrar la història d’una duquessa jove, Lucrezia de Medici, que va morir als 16 anys. L’autora de novel·les com ‘Hamnet’, ‘La distància que ens separa’ i ‘La mà que prenia la meva’ es posa en la pell d’una dona incompresa i que lluita per la seva supervivència. O’Farrell conversarà aquest dimarts amb la periodista Anna Guitart en un acte al CCCB. Libros del Asteroide ha publicat en castellà l’obra amb el títol ‘El retrato de casada’.
La Lucrezia, tercera filla del duc de Mèdici, és una noia discreta i independent que creix feliç a l’ombra dels seus germans i no acaba d’encaixar gaire en el paper de duquessa, ni tampoc en les expectatives de la família. Però quan la seva germana gran, que està promesa amb del duc de Ferrara, emmalalteix i es mor, la plàcida existència de la Lucrezia quedarà sacsejada per sempre. Amb només quinze anys es veurà arrossegada a una nova vida a Ferrara amb el seu marit, Alfonso, que és un misteri per a ella.
L’autora ha explicat en roda de premsa que es va inspirar en el poema ‘La meva última duquessa’ (‘My Last Duchess’), de Robert Browning, on es descriu un enigmàtic retrat de Lucrezia de Medici del pintor Bronzino. “És un poema brillant i em preguntava si darrera hi havia un personatge real i vaig saber que hi havia el personatge de Lucrezia i el fet espantós que als 16 anys ja estava morta”. A partir d’aquí va tenir clara la idea del llibre.
Maggie O’Farrell ha remarcat que en la majoria de novel·les intenta no pensar que serà una novel·la històrica perquè sinó el resultat no seria bo. “Si neixes en una classa aristòcrata com la Lucrezia neixes sense opcions i has de seguir amb la dinastia, en aquest cas dels Medici. El destí de les filles es casar-se”, ha declarat.
L’autora ha explicat que els homes en aquella Itàlia del segle XVI havien d’anar a la guerra i marxaven, mentre que les dones el seu cos era “una mena de camp de batalla”. El que va xocar a l’autora és que la Lucrezia quedés compromesa als 13 anys i es va casar amb 15 anys amb un home de 27. “Per a mi és inimaginable”.
O’Farrell explica que no és segur que Alfonso va matar Lucrezia, alguns historiadors diuen que ella va morir de tuberculosi, però hi ha altres elements que fan pensar que la va matar el seu marit. En aquell temps, “els homes no havien de respondre davant de res ni de ningú”.
Pel que fa la recerca per tirar endavant el llibre, va començar al març del 2020 i no hi havia grans oportunitats per viatjar degut a la pandèmia, la recerca la va fer sobre la base d’altres llibres. “Jo vaig viure un temps a prop de Florència i coneixia el Palazzo Vecchio, però com a turista i no sabia que escriuria aquesta novel·la. Al 2021 sí vaig visitar Itàlia i això era gairebé al final del llibre”. Assegura que està molt bé documentar-se, però “res és equivalent a ser-hi de debò”.
<strong>L’autora</strong>
Maggie O’Farrell (Irlanda del Nord, 1972) és autora de vuit novel·les: ‘After You’d Gone’ (2000), ‘My Lover’s Lover’ (2002), ‘La distància que ens separa’, guanyadora del premi Somerset Maugham (Angle Editorial, 2004), ‘L’estranya desaparició d’Esme Lennox’ (L’Altra, 2020), ‘La mà que prenia la meva’ (L’Altra, 2018), guanyadora del Costa Novel Award l’any 2010, ‘Instructions for a heatwave’ (2013), ‘Aquest deu ser el lloc’ (L’Altra, 2017) i ‘Hamnet’ (L’Altra, 2021), i de l’obra autobiogràfica ‘Visc, i visc, i visc’ (L’Altra, 2019). L’any 2020 va guanyar el guardó Women’s Prize, i ha estat traduïda a més de vint països. Viu a Edimburg.
