ACN Barcelona – L’Observatori de Drets Humans i Empreses de la Mediterrània (ODHE) ha presentat un informe en què denuncia el vincle entre les relacions comercials de Catalunya i Israel amb “l’ocupació, l’apartheid i la colonització” de Palestina, així com la “inacció” del Govern davant la vulneració dels drets humans al territori palestí. Segons dades recollides per l’entitat, Catalunya va invertir 11,1 milions d’euros a Israel l’any 2019, principalment en activitats de construcció. Així mateix, les dades més recents apunten que, el 2021, 2.424 empreses catalanes van exportar a Israel; unes exportacions per valor de 442 milions d’euros. L’ODHE acusa l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ) de ser el principal “promotor” d’aquestes relacions.
L’informe de l’ODHE fa un repàs de la trajectòria dels vincles comercials entre Catalunya i Israel i assenyala els anys en què aquestes relacions van assolir el seu màxim nivell. Així, segons apunten les dades recollides per l’entitat, entre 2014 i 2019 és quan es va produir una major activitat comercial entre ambdós països. El 2019, Catalunya va invertir 11,1 milions d’euros a Israel, principalment en el sector de la construcció. Així mateix, l’informe assenyala que el 2021, 2.424 d’empreses catalanes exportaven Israel, 945 de les quals han continuat treballant amb el país jueu de forma regular els darrers quatre anys. Aquestes exportacions van assolir el 2021 els 442 milions d’euros, encapçalades pels sectors de l’automoció, els plàstics i els aparells-material elèctric.
Per la seva banda, l’informe apunta que, entre 2017 i 2021, Israel va invertir a Catalunya 88,4 milions d’euros. Concretament, l’any 2017, la Inversió Estrangera Directa (IED) a Catalunya provinent d’Israel va ser de 27,7 milions d’euros, sent significativament important la inversió en el sector immobiliari. L’any 2018 la inversió va ascendir a 31,8 milions d’euros, gran part de la mateixa dirigida al sector automobilístic. A partir de l’any 2019, les xifres van baixar fins a 13,3 milions d’euros i l’any 2020 la inversió es va reduir a 3,9 milions d’euros, a causa de la crisi originada per la pandèmia de la covid-19. D’aquests 3,9 milions d’euros de IED d’Israel, més del 50% correspon al sector del comerç, 22,2% a activitats immobiliàries, 14,6% a construcció d’edificis i 10,4% a serveis d’allotjament. El 2021, l’informe apunta que la IED d’Israel a Catalunya es va centrar en la indústria de la construcció, amb 22,4 milions d’euros.
Tot i no aportar dades sobre la inversió de Catalunya a Israel més enllà del 2019, l’ODHE alerta que les relacions econòmiques entre empreses catalanes i israelianes podrien haver incrementat arran de l’octubre de 2021, quan Israel va reformar el seu sistema d’importacions afectant a més del 80% dels productes importats, tot reconeixent els estàndards de la norma europea i internacional, i abolint totes les normes exclusives d’Israel que havien bloquejat una part significativa de la importació.
<strong>Consolidació de les relacions entre ambdós països</strong>
Més enllà de les xifres, l’informe assenyala alguns dels moments “crítics” en què les relacions comercials entre ambdós països es van anar consolidant. Des de 2015, ACCIÓ té a Tel-Aviv una de les seves 40 oficines exteriors i, l’any 2017, el Govern va fixar 8 àmbits territorials estratègics entre els quals, segons l’ODHE, hi figurava Israel. Així, segons recull l’informe presentat aquest dimecres per l’entitat, l’activitat entre Israel i Catalunya s’intensifica a partir de l’any 2015, quan el Govern instal·la una oficina d’ACCIÓ a Tel-Aviv i, a partir d’aleshores, es comencen a tirar endavant activitats de promoció en ambdós països.
Entre d’altres, l’ODHE assenyala l’espai de reunió “Israel-Catalonia Happy Hour”, creat per ACCIÓ en el marc del Mobile World Congress 2015 amb l’objectiu de promoure les iniciatives conjuntes entre empreses tecnològiques catalanes i israelianes; la visita organitzada l’octubre del 2016 a Israel per “conèixer” l’ecosistema d’empreses emergents israelià a través de la Xarxa Emprèn45 i StarTAU, incubadora del Centre d’Emprenedoria de la Universitat de Tel-Aviv46; o la missió empresarial del novembre del mateix any a la Fira de Ciberseguretat a Tel-Aviv, on van participar vuit empreses catalanes de l’àmbit de la ciberseguretat, segons l’ODHE.
D’altra banda, l’informe també posa en el punt de mira les “missions internacionals” promogudes per ACCIÓ, així com les activitats de la ‘Strategic Training Week58’, una estratègia d’internacionalització del Govern que, segons l’ODHE, té per objectiu promoure projectes entre actors empresarials i centres d’innovació d’altres països com Israel, amb ajuts específics d’ACCIÓ. Segons l’ODHE, és en aquest marc en què empreses catalanes poden entrar en contacte amb sectors industrials o empreses que desenvolupen “activitats contràries als drets humans” en el territori palestí ocupat i, en aquest sentit, apunten que l’any 2013 ACCIÓ va organitzar una missió de clústers a Israel, incloent-hi una trobada amb el centre de transferència tecnològica de la Universitat de Jerusalem, una institució que, segons l’ODHE, “ha estat criticada per part de moviments internacionals per l’ocupació de terres palestines”.
Un altre exemple que assenyala l’observatori és la trobada virtual organitzada el 2021 pel Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya, juntament amb ACCIÓ, amb tres països, entre els quals es trobava d’Israel, per conversar amb empreses i agents reguladors vinculats a l’àmbit de la transició energètica. Segons l’ODHE, nombroses empreses del sector de l’energia “neta” a Israel són “responsables de la construcció de granges d’energies renovables en el Territori Ocupat Palestí que en cap cas estan beneficiant a la població palestina”.
<strong>Sectors “crítics” per als drets humans</strong>
D’altra banda, l’informe de l’ODHE també assenyala els sectors que considera “crítics” pel que fa a l’impacte d’aquests en els drets de la població palestina. En aquest sentit, l’entitat demana tant als actors “públics com privats” analitzar l’impacte, directe o indirecte, de les seves relacions comercials sobre la població palestina.
Entre d’altres, l’ODHE assenyala el sector de la ciberseguretat com un dels més “crítics” pel que fa als drets humans. “El sector està directament vinculat amb el sistema d’ocupació Palestina”, subratlla l’entitat. Així, denuncien que el 2016 ACCIÓ organitzés una missió comercial formada per empreses catalanes per participar a l’Israel Homeland SEcurity, una de les exposicions del sector de la ciberseguretat més importants del món. Segons l’ODHE, ACCIÓ va realitzar aportacions econòmiques a cadascuna de les empreses catalanes per establir llaços de cooperació econòmica amb empreses del sector de ciberseguretat israelià.
“La promoció de les relacions entre empreses catalanes i empreses israelianes, incentivada per ACCIÓ, sense tenir en compte la situació d’apartheid a la que s’està sotmetent el poble palestí per part d’Israel i l’estreta relació entre el sector privat de la ciberseguretat i l’exèrcit d’aquell país, pot comportar la complicitat de les institucions catalanes amb les vulneracions del dret internacional en el Territori Ocupat Palestí”, alerten a l’informe.
L’ODHE també apunta a l’agricultura i l’aigua com dos dels altres sectors “crítics” amb els drets humans. En concret, assenyala el sector de l’aigua, atès que Israel és un “referent” en tècniques com la dessalinització o el consum d’aigua intel·ligent per a territoris com Catalunya, on els episodis de sequera són constants. “Aquesta destresa en el proveïment d’aigua a la població israeliana, inclosa aquella que viu en assentaments considerats il·legals segons la legislació internacional, contrasta amb la situació de restriccions en l’accés de la població palestina a l’aigua”, defensa l’informe de l’observatori. En aquest sentit, denuncien que part del sector de l’aigua israelià operi en un context de “vulneració greu del dret humà a l’aigua” i que, malgrat això, aquest sigui un sector “puntal” en les relacions entre Catalunya i Israel. Segons l’ODHE, existeixen, en el territori català, diverses filials de companyies israelianes del sector, com Bermad Europe o Everris Iberica Fertilizers.
Amb tot, l’ODHE ha elaborat un decàleg amb recomanacions adreçades al Govern pel que fa a l’actvitat d’ACCIÓ. Entre d’altres, demanen augmentar la “transparència i informació pública” sobre les relacions econòmiques entre Catalunya i Israel; “clarificar” si s’ha deixat de considerar Israel com un país “prioritari” per a la inversió catalana; proveir “informació adequada i detallada” a les empreses interessades a invertir a Israel; o establir mesures per a desincentivar i limitar la inversió a Catalunya de capital israelià provinent de fons d’inversió i empreses que “es beneficien i contribueixen” a l’expansió del sistema d’ocupació a Palestina.
