ACN Barcelona – Coincidint amb el Dia Mundial de la Tuberculosi, experts de l’Hospital de Sant Pau destaquen que la pandèmia per la covid-19 va tenir i encara té un impacte perjudicial en l’accés al diagnòstic i tractament d’aquesta malaltia. A Catalunya, el 2020 es van notificar un 23,4% menys de casos que el 2019. A Sant Pau també hi ha hagut un menor diagnòstic de casos confirmats microbiològicament, detectant-ne només 20 (amb una mitjana d’edat de 43 anys), el 55% en població immigrant i el 35% en pacients amb comorbiditats. A més, el 75% de les tuberculosis detectades van ser pulmonars i un 65% van ser extra pulmonars.
També s’han retardat els diagnòstics i, per tant, els tractaments dirigits, han disminuït el nombre d’estudis de contacte i ha augmentat la mortalitat. A nivell mundial hi ha hagut una davallada global en el nombre de declaracions, que van passar de 7 a 5,9 milions del 2019 al 2020, una reducció del 18%, dades que no s’havien registrat des de l’any 2012”.
“Tot el progrés assolit fins a l’any 2019 s’ha alentit, estancat o revertit”, comenta Virginia Pomar, coordinadora d’Infeccions Nosocomials de la Unitat de Malalties Infeccioses de Sant Pau. Segons David de la Rosa, responsable de la consulta d’Infeccions Respiratòries del Servei de Pneumologia i Al·lèrgia de Sant Pau, “en aquesta situació es plantegen molts reptes en el monitoratge, control i seguiment dels casos de tuberculosi, als quals cal sumar-hi problemes socials per l’augment de la vulnerabilitat i efectes apareguts arrel de la pandèmia”.
En aquest sentit, ambdós experts destaquen que les claus per a un adequat control i prevenció de la tuberculosi seran establir millores en la salut pública, enfortir la tasca coordinada de la xarxa de vigilància epidemiològica i de tota la xarxa assistencial, dissenyar activitats que facilitin el tractament de la tuberculosi activa, els cribratges en poblacions vulnerables i de major incidència, i la detecció i tractament de la infecció tuberculosa latent. “Això suposarà una inversió de recursos per seguir treballant en els objectius de desenvolupament sostenible marcats per l’OMS: reducció del 90% de les morts causades per la tuberculosi i reducció de la incidència d’aquesta malaltia en un 80% entre el 2015 i el 2030”, segons Pomar.
<strong>Davant una tos de més de 3 setmanes, cal pensar en la tuberculosi </strong>
La tuberculosi és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que afecta sobretot els pulmons, però que també pot localitzar-se en qualsevol altre òrgan. Està causada pel bacteri Mycobacterium tuberculosis que es transmet de persona a persona a través dels milers de gotetes microscòpiques que s’expulsen a l’aire quan el malalt de tuberculosi parla, canta, tus o esternuda. Un cop entra a l’organisme, el bacteri pot mantenir-se latent o produir simptomatologia.
La tuberculosi té una evolució lenta, però pot presentar una forma aguda i greu en persones amb poques defenses: gent gran, infants, persones amb el virus del VIH, amb càncer o amb diabetis. Els símptomes de la tuberculosi varien en funció de l’òrgan afectat. En el cas de la tuberculosi pulmonar, que és la més freqüent, el signe més freqüent és la tos persistent de més de tres setmanes de durada. Habitualment s’acompanya de febre, sudoració nocturna, malestar general, pèrdua de pes, fatiga i, de vegades, tos amb mucositat sanguinolenta. Cal destacar també que en ocasions, en els infants i en alguns adults, la malaltia és asimptomàtica.
Segons De la Rosa, “cal conscienciar la població que la tuberculosi és una malaltia que no ha desaparegut. Segueix estant molt present i fins i tot ha augmentat el nombre de casos. És important pensar en ella, sospitar-la, i diagnosticar-la quant abans millor. L’objectiu pel futur és reprendre els cribratges en poblacions especialment vulnerables i on la tuberculosi té una major prevalença, com persones que han estat en contacte amb pacients que tenen aquesta malaltia, pacients amb tractaments immunosupressors o amb patologies com el càncer, infants.”
Un cop diagnosticada la tuberculosi, és important començar el tractament amb una pauta adequada per evitar resistències i recaigudes, explica Pomar. En les tuberculosis pulmonar i laríngies, el pacient deixa de ser contagiós, en general, al cap de tres setmanes de començar el tractament, però és fonamental una bona adherència. Són tractaments llargs, habitualment de sis mesos però que poden arribar a ser d’un any.
