ACN Andorra la Vella.-L’ex-conseller delegat de Banca Privada d’Andorra (BPA), Joan Pau Miquel, ha explicat davant del jutge el funcionament dels sistemes de control que tenia l’entitat financera i n’ha defensat la seva eficàcia. En resposta a les preguntes del fiscal Alfons Alberca ha afirmat que als informes d’auditors externs i de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) d’anys anteriors a l’esclat del cas no hi constaven incompliments de la normativa vigent en aquell temps. Tot plegat ho ha dit en la represa d’un judici que ha patit diverses aturades en els darrers tres anys i mig i que investiga si es van blanquejar diners procedents del crim organitzat, fets denunciats pel Tresor d’EUA al 2015 que van motivar al govern d’Andorra a intervenir el banc.
Miquel ha exposat que el model de prevenció de blanqueig de capitals estava basat en uns mecanismes de control dividits en tres nivells: un primer a càrrec dels gestors comercials del banc, un segon assumit per un departament de compliment i prevenció i un comitè d’auditoria i un darrer on es situaven les auditories internes i externes. En aquest sentit, l’ex-conseller delegat de BPA ha lamentat que, al seu parer, s’hagi focalitzat més en el primer i en el segon nivell de control i que, en canvi, no s’hagi atribuït responsabilitats a les auditories.Mostrant diversos informes i documents, Miquel ha intentat argumentar que els sistemes de control van funcionar i ha assegurat que les auditories internes supervisaven les operacions dels clients de l’entitat. També ha afirmat que en els informes elaborats per auditors externs i l’INAF no se’ls van comunicar incompliments de la normativa i que el que van fer aquests organismes es donar-los diverses recomanacions. Mentre, el fiscal li ha preguntat si hi havia diferències entre l’auditoria a escala formal i en l’efectivitat del seu compliment, qüestió que l’ex-conseller delegat ha negat, tot afirmant: “El que es diu que es fa, es fa”. Durant l’interrogatori, Alberca també ha incidit en les retribucions variables que percebia l’equip directiu de BPA i ha preguntat a Miquel si aquestes persones van rebre aquesta part del salari de forma “arbitrària”. L’ex-conseller delegat ha respost que se’ls pagava de forma “discrecional” a partir d’una partida pressupostària que gestionava ell mateix. En aquest sentit, ha justificat que no s’incomplia cap normativa i que la quantitat variava en base als objectius assolits, entre d’altres.Abans de la seva declaració, el Tribunal de Corts ha hagut de deliberar sobre dues qüestions presentades per dos advocats de la defensa. Una d’elles demanava incorporar una documentació a la causa i ha estat desestimada, tot al·legant que aquesta era una petició formulada en tres ocasions anteriors i ja resolta a nivell judicial. L’altra tenia a veure amb la presentació d’una qüestió de prejudicial administrativa en relació a la demanda de recusar al fiscal, sobre la qual el jutge ha dit que aquesta no té efectes suspensius envers la vista oral.Tres anys i mig de suspensions i ajornamentsLa represa del judici del ‘cas BPA’ arriba després de tres anys i mig d’iniciar-se, el 15 de gener de 2018. En aquest període, s’han produït diverses suspensions i ajornaments i fins i tot un canvi en la composició del tribunal. Així, al seu dia va començar a escoltar les qüestions prèvies el jutge Josep Maria Pijuan però, després de ser apartat de la causa, es va haver de repetir aquesta part per tal que el nou president del tribunal, Enric Anglada, les pogués escoltar formalment. En aquest temps també s’ha produït un canvi d’ubicació, passant de la sala llogada de Prada Casadet a les instal·lacions de la nova Seu de la Justícia.El primer judici de la causa general de BPA està bàsicament relacionat amb el possible blanqueig de capitals provinents d’una suposada organització de tràfic de persones liderada per l’empresari xinès Gao Ping, arrestat a l’estat espanyol al 2012 en el marc de l’operació ‘Emperador’. Concretament, investiga la presumpta evasió de prop de 70 milions d’euros, entre els anys 2008 i 2011, mitjançant l’empresari valencià Rafael Pallardó, citat com a testimoni.L’origen del ‘cas BPA’ es remunta al 10 de març de 2015, arran de la publicació d’un comunicat per part del FinCEN, la divisió de delictes financers del Departament del Tresor dels Estats Units, en què s’acusava a l’entitat de permetre operacions per blanquejar diners procedents del crim organitzat internacional. El mateix dia, el govern andorrà, a través de l’INAF, va intervenir el banc i dos dies més tard va destituir el seu consell d’administració. L’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) va assumir-ne la tutela i es va encarregar de traspassar tots els fons lícits de l’entitat a la seva hereva, Vall Banc, que va obrir l’11 de maig de 2016.
