ACN Barcelona – La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) ha fet pública aquest dimarts la instrucció sobre abusos sexuals a menors i persones vulnerables en què ha demanat “perdó” i s’ha compromès “amb la recerca de la veritat i la realització de la justícia”. El text expressa que els bisbes es comprometen a “animar” les víctimes a denunciar els seus casos davant els tribunals, sense excloure la possibilitat, a més, que la pròpia diòcesi o institució pugui personar-se en el procés. També contempla que s’apliquin mesures cautelars mentre dura la investigació i adverteix que el trasllat pastoral no és “suficient”. Pel que fa a les penes, planteja privar els autors de l’ofici, apartar-los de la vida consagrada i fins i tot expulsar-los de l’estat clerical.
El document va aprovar-se en la darrera Assemblea Plenària de la CEE i pretén esdevenir una guia per a totes les diòcesis i congregacions de l’Estat a l’hora de procedir davant un eventual cas d’abús sexual en el si de l’església. En aquest sentit, indica que “garanteix una manera de procedir unitària a tot el territori de la Conferència Episcopal Espanyola”.
El text “explica i desenvolupa els mecanismes juridicoprocessals del dret de l’Església que són obligatoris i vinculants per a tots els bisbes diocesans”, i també “per als superiors més grans dels instituts de vida consagrada i societats de vida apostòlica clericals”. La previsió és que aquesta instrucció s’actualitzi cada cop que canviï la normativa canònica vigent.
Al preàmbul del text se subratlla que “una de les responsabilitats més importants del bisbe diocesà és la de protegir i assegurar el bé comú dels fidels, especialment dels estimats amb predilecció per Jesús: els més pobres i necessitats, els menors, els que habitualment tenen un ús imperfecte de raó i aquells altres a què el dret reconeix igual tutela”.
Així mateix, remarca que “cada nen, jove, adult o vell” ha de poder trobar a la vida eclesial “les condicions idònies, de manera que pugui participar en un ambient “sa i segur”, que “la seva dignitat i els seus drets es vegin respectats” i que de cap manera “es puguin veure amenaçats per cap persona i en cap circumstància”.
<strong>Comportaments repudiats </strong>
Assenyala que entre les actituds “més repudiables” al ministeri i la vida d’un sacerdot, hi ha “l’autoritarisme, l’abús de poder i, de manera molt especial, l’abús sexual contra menors, contra els qui tenen habitualment un ús imperfecte de raó i contra aquells a qui el dret reconeix igual tutela”.
Afirma que aquestes situacions són “extremadament doloroses i inacceptables” perquè “causen danys físics, psicològics i espirituals a les víctimes, i perjudiquen la comunitat de fidels”. Per això, indica que “aprenent de les amargues lliçons del passat i mirant el futur amb esperança”, l’Església assumeix el compromís “d’adoptar els mecanismes procedimentals que permetin prevenir i combatre aquests crims que traeixen la confiança dels fidels”.
Així, manifesta que l’Església “ha d’assumir el compromís de fer tot el que calgui per prevenir i, en la mesura del possible, pal·liar el mal terrible que es deriva de les faltes que, al si de l’Església, hagin comès o puguin cometre contra els més petits alguns sacerdots, consagrats o laics amb funcions concretes o oficis específics, ocasionant un dany que afecta directament el sencer poble de Déu”.
Un cop més, l’Església “es commou amb el dolor de les víctimes i dels seus familiars, demana perdó, i es compromet amb la recerca de la veritat i la realització de la justícia, tant en l’àmbit canònic com en l’àmbit civil : aquests són la ràtio i els teles d’aquesta Instrucció”.
La instrucció també fa referència a les mesures cautelars que cal adoptar davant aquesta mena de casos. Així, indica que des de l’inici mateix de la investigació prèvia, durant el seu desenvolupament, o quan aquesta es conclogui, se’n podran dictar. Un cop es rebin les actes del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe del Vaticà, si aquest no decretat l’arxiu de les actuacions, es podrà decidir mitjançant decret el manteniment o la modificació de les mesures cautelars fixades a la fase de la investigació prèvia.
Entre els criteris per imposar-les, el text fa referència al fet que “el simple trasllat de l’investigat no és, en principi, una mesura cautelar suficient”. D’aquesta forma aconsella tenir en compte si l’acusat exerceix o no una activitat pastoral que impliqui contacte amb menors, si es tracta d’una denúncia sobre fets recents o sobre fets llunyans en el temps o si els fets han estat admesos pel mateix acusat.
També assenyala que si l’acusat es declara innocent, o no es confessa culpable, i hi ha dades fundades que fan versemblants les acusacions, “per evitar l’escàndol, defensar la llibertat dels testimonis i garantir el curs de la justícia, després de sentir el promotor de justícia i havent citat l’acusat, l’ordinari pot apartar aquest, en qualsevol fase del procés, de l’exercici del ministeri sagrat o d’un ofici o càrrec eclesiàstic, imposar-li o prohibir-li la residència en un lloc o territori”. També pot prohibir-lo que celebri o rebi públicament la santíssima eucaristia.
Pel que fa a les penes, en cas que finalment el religiós sigui considerat culpable, la instrucció contempla privar-lo de l’ofici i apartar-lo de la vida consagrada, sense descartar expulsar-lo de l’estat clerical. El fet que l’acusat desconegui l’edat de la víctima no serà constitutiu d’un atenuant o eximent.
