ACN L’Escala – El Centre de Restauració de Béns Mobles ha entregat 4.452 negatius restaurats del fons Joan Lassús a l’Arxiu Històric de l’Escala (Alt Empordà). Les tasques han consistit en desinfectar, netejar i acomodar els suports. En el cas dels negatius en suport de plàstic s’ha posar un paper que fa de barrera contra la humitat, la pols i altres contaminants. Amb aquesta mesura s’assegura que el fons es podrà emmagatzemar i conservar sense problemes. La col·lecció del fons Joan Lassús té més de 17.000 peces entre negatius i còpies en paper, sobretot en blanc i negre. Les obres més reconegudes de Joan Lassús són entre els anys 30 i 40, tot i que les fotografies arriben fins als 70.
Joan Lassús va morir el 1996 i la seva filla va heretar el fons de fotografies i negatius. Aquesta va decidir cedir-lo a l’Arxiu Històric de l’Escala, que s’encarrega de conservar-lo. Ara, ha rebut 4.452 negatius del Centre de Restauració de Béns Mobles, que se n’ha encarregat de la restauració.
Aquestes tasques de restauració permeten que l’arxiu pugui conservar en bones condicions les peces de la col·lecció que barreja negatius en suport de vidre, en suport de plàstic i còpies de fotografies en paper.
En el cas dels negatius de plàstic s’ha aprofitat per netejar i desinfectar els arxius i posar-hi una capa interfoliada que farà de barrera protectora. L’objectiu és que la humitat i la pols no n’alteri el contingut. A més, s’ha buscat una barrera que no contingui substàncies alcalines que podrien afectar al material fotogràfic.
A banda dels negatius, el fons també té quaderns de notes amb explicacions sobre els tipus de solucions que el fotògraf feia servir i anotacions en sobres i llibretes sobre els estats de comptes i altres coses.
Joan Lassús va nèixer el 1901 i va ser un documentalista destacat de l’Escala durant el segle XX, que va combinar la fotografia amb la música. Va comprar la primera càmera, una Kodak de caixó, al fotògraf Josep Esquirol abans de la seva mort.
El 1935 va comprar la segona màquina, una de plaques de format 6×9 que tenia un objectiu Tessar Zeiss. La nova càmera li permetia fer composicions més elaborades i va ser amb la que va capturar algunes de les obres més reconegudes entre els anys 30 i 40.
Als 50, la seva obra va passar a ser més romanticista impressionista i als 60 i 70 es va passar al documentalisme. D’aquesta manera, va canviar l’expressivitat anterior per una obra més serena i silenciosa.
