ACN Vilanova i la Geltrú – Les piscines dels càmpings catalans estaran “en ple funcionament” aquest estiu tot i l’episodi de sequera, segons la patronal del sector. El sector ha optat per “totes les estratègies possibles” com ara portar aigua de conques no afectades o instal·lar sistemes de recirculació. “Les piscines ja estan plenes, ara hem de veure com les mantenim, però treballem de intensament per buscar recursos perquè sigui així: l’aigua la portarem d’on i com calgui”, ha dit Miquel Gotanegra, president de la Federació Catalana de Càmpings, en una atenció als mitjans aquest dijous amb motiu del primer congrés del sector. Gotanegra ha insistit que els càmpings fa anys que milloren l’eficiència i ha assegurat que des del 2004 el consum d’aigua s’ha reduït un 60%
<div>
La Federació Catalana de Càmpings ha defensat que estan explorant tota mena de tècniques de reg, de recirculació i de neteja de filtres de les piscines. “Ara comencem a treballar amb circuits tancats de filtres, abans per netejar un filtre clàssic gastàvem entre 2 o 3 metres cúbics d’aigua i ara amb el nou sistema en podem gastar 50 litres”, ha exemplificat.
En la mateixa línia, ha explicat que l’any 2000 hi havia establiments que gastaven 400 litres per persona i dia, mentre ara ho han reduït fins els 130 litres. “Se’ns pressiona molt, però arriba un moment que l’esforç no es pot portar més al límit”, ha assegurat Gotanegra, que ha defensat que els càmpings han fet un esforç “espectacular”.
Segons el president patronal, la piscina només és responsable d’un 2% del consum total del càmping i el reompliment diari que necessita -per compensar l’evaporació o pèrdues- és de menys de l’1%. L’empresari ha defensat que el sector ha impulsat mesures per ser més eficients en tota la instal·lació. Un dels elements que més ha contribuït a l’estalvi d’aigua és el reaprofitament de l’aigua de les dutxes i rentamans per a fer funcionar els vàters. “Estem aplicant sistemes de reducció importantíssims”, ha reiterat.
El responsable patronal dels càmpings ha ressaltat que les instal·lacions turístiques estaran “100% operatives i les piscines funcionant”. Gotanegra no ha aclarit si els càmpings faran de refugis climàtics i ha apuntat que “encara que se’n parla molt no està definit i no sabem com ni de quina manera” es concretarà la normativa. En aquest sentit, ha afirmat que “el més important” és que els càmpings siguin autosuficients per poder mantenir les piscines un cop plenes.
D’altra banda, Gotanegra ha recordat que a Catalunya hi ha “zones molt importants” no afectades per l’emergència per sequera. Per exemple, ha dit que al Camp de Tarragona “no hi haurà cap problema” per tenir aigua aquest estiu i ha recordat que l’empresariat turístic de la zona de Lloret de Mar ha impulsat una dessaladora. En el cas dels territoris amb menys aigua, com la conca de la Muga, a l’Alt Empordà, estudien “portar aigua dessalada d’alguna conca que no estigui en emergència”.
A més, el responsable patronal dels càmpings ha fet una crida a les administracions a planificar mesures per combatre la sequera “abans d’arribar als extrems” i ha retret al Govern que opti per decisions de “darrer minut”. En aquest sentit, ha criticat que s’hagi anunciat ara l’arribada de 12 dessaladores a la conca de la Muga i ha lamentat que “es parli de manera molt genèrica” de la situació a Catalunya quan l’escenari més extrem “només afecta una part molt concreta” del territori.
Pel que fa a l’afluència, els càmpings esperen consolidar la xifra de gairebé 20 milions de pernoctacions, que representa una tercera part de les reserves que es fan a Catalunya. L’objectiu ara és créixer en temporada baixa. Gotanegra ha destacat que el canvi climàtic “també té un cantó positiu”, en al·lusió a les temperatures “més suaus” que es registren abans i després de l’estiu. Una situació, ha dit, que atrau cada cop més turistes europeus en mesos que fins ara es consideraven més fluixos.
<strong>El sector genera 2.467 milions d’euros anuals</strong>
Gotanegra ha fet aquestes declaracions després d’inaugurar el primer Congrés de Càmpings de Catalunya, que se celebra aquest dijous i divendres a Vilanova i la Geltrú amb prop de 300 empresaris del sector –tant propietaris d’allotjaments com responsables d’empreses col·laboradores-. El president de la patronal ha destacat que el congrés arriba quan fa 70 anys que es va inaugurar el primer càmping a Catalunya: “En aquell moment semblava que serien quatre tendes mal comptades, però s’ha demostrat que hem vingut per quedar-nos”, ha ressaltat.
Durant les primeres hores del congrés, la Federació Catalana de Càmpings ha donat a conèixer el primer estudi d’impacte econòmic del sector. Fet en col·laboració amb l’Agència Catalana de Turisme, l’anàlisi constata que els càmpings generen 2.467 milions d’euros anuals. L’impacte econòmic es desglossa amb un 29,3% al sector transport; un 22,6% a l’allotjament; un 17,2% a manutenció; un 21,8% a activitats; i la resta a altres despeses.
Les gairebé 20 milions de pernoctacions registrades el 2023 van suposar l’arribada de més de 4 milions de turistes. Gotanegra ha destacat que el sector fa anys que ha arribat al màxim d’ocupació en temporada alta, i ha dit que s’està constatant un augment de reserves desestacionalitzades.
Segons l’estudi, això permet a molts establiments tenir obert durant nou mesos l’any, “fet que això millora les condicions dels treballadors i també la proposta turística”, ha destacat aquest dijous la directora general de Turisme, Marta Domènech. L’estudi apunta que el sector del càmping dona feina a 15.695 persones de forma directe.
Per últim, en relació a la procedència dels turistes, l’any passat un 56% de la demanda va ser d’habitants de Catalunya, un 8% de la resta de l’Estat espanyol i un 36% estrangers. En l’anàlisi que l’estudi fa per pernoctacions es posa de manifest que els estrangers representen el 50,9% del total, els catalans el 41,6% i el turisme de la resta de l’Estat, un 7,6%.
</div>
