Dilluns, 20 de setembre de 2021 - Edició 1152
La República

Les il·lustracions del coronavirus a color i a 3D als mitjans de comunicació es perceben com a belles, segons un estudi

ACN Barcelona.-Les il·lustracions del coronavirus usades pels mitjans de comunicació es “perceben com a belles, però no realistes, científiques o didàctiques”. Segons un estudi de l’Institut de Ràdio Televisió Espanyola […]

Avatar
Agències 13/09/2021

ACN Barcelona.-Les il·lustracions del coronavirus usades pels mitjans de comunicació es “perceben com a belles, però no realistes, científiques o didàctiques”. Segons un estudi de l’Institut de Ràdio Televisió Espanyola i la Universitat Autònoma de Barcelona, realitzat durant el confinament amb motiu de la Covid-19, les imatges en blanc i negre del coronavirus SARS-CoV-2 provoquen que aquest sigui percebut com més contagiós. En aquest sentit, els resultats d’aquesta recerca mostren que l’ús d’il·lustracions a color i en 3D del SARS-CoV-2 en els mitjans han afavorit la percepció del virus com a bell, poc realista i poc contagiós. “Les imatges que són enteses com més didàctiques provoquen més por entre els espectadors”, han afegit.

Per poder conèixer com els atributs de les imatges representant el SARS-CoV-2 afectaven la percepció del virus pels espectadors, els investigadors, de l’Institut de Ràdio Televisió Espanyola i la Universitat Autònoma de Barcelona, han dut a terme un estudi, publicat a PLoS ONE, en el qual presenten diferents imatges del SARS-CoV-2 i pregunten sobre paràmetres com la bellesa, la naturalesa científica, el realisme, la percepció de contagi, de por, així com la naturalesa didàctica. El treball ha abordat si característiques formals com el color vs. blanc i negre, el 2D vs. el 3D i la fotografia vs. la il·lustració afecten la percepció del coronavirus.L’estudi conclou que la bellesa de les imatges del coronavirus es troba amb més probabilitat en il·lustracions a color en 3D. Sent aquest precisament el tipus d’imatges que més s’ha distribuït per a informar sobre el SARS-CoV-2, tot i que les imatges reals del coronavirus són fotografies en blanc i negre i en dues dimensions. En aquest punt, en el treball es discuteix sobre el paper dels mitjans de comunicació en distribuir imatges que embelleixen el coronavirus per informar de la pandèmia.Els investigadors també han trobat una correlació negativa entre la bellesa detectada i el nivell didàctic de les imatges del coronavirus. Com més bells eren percebuts els coronavirus, aquests eren entesos com menys didàctics pels espectadors.Els resultats d’aquest treball tenen una aplicació directa en àmbit de la comunicació científica i en el disseny de plans i protocols de comunicació durant situacions en les quals el comportament de la població és vital.El doctor Miguel Ángel Martín-Pascual, de l’Institut de Ràdio Televisió Espanyola i professor del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona, autor d’aquesta recerca, considera que “els mitjans de comunicació tenen una gran responsabilitat de proveir una correcta informació a la seva audiència, inclosa la informació visual. Cal valorar si presentar il·lustracions belles del coronavirus que no es corresponen amb les fotografies reals del mateix és una pràctica que, lluny de servir com a informació didàctica per a l’audiència, pogués ser entesa com una manera de presentar fake news visuals. Presentar imatges que embelleixen l’entès, segons paraules del director de l’OMS, com l’enemic públic número 1, ens hauria de fer reflexionar”.La doctora Celia Andreu-Sánchez, també investigadora d’aquest estudi, des del grup Neuro-Com de la Universitat Autònoma de Barcelona, explica que “els resultats fan pensar que és possible que la percepció provocada per les representacions visuals del SARS-CoV-2 hagin pogut impactar en el comportament dels ciutadans, així com en els seus estats emocionals”. Per això, continua, “suggerim que els comunicadors científics parin esment a aquest estudi per comunicar ciència en futurs contextos de salut pública, en els quals el comportament de la població és essencial”.Aquest treball s’ha desenvolupat fruit d’una col·laboració entre l’Institut de Ràdio Televisió Espanyola i el grup de recerca Neuro-Com Research Group de la Universitat Autònoma de Barcelona. La recerca ha estat desenvolupada per Celia Andreu-Sánchez, del grup Neuro-Com del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat, de la Universitat Autònoma de Barcelona i Miguel Ángel Martín-Pascual, de l’Institut de Ràdio Televisió Espanyola i del grup Neuro-Com de la UAB.