Diumenge, 13 de juny de 2021 - Edició 1053
La República

Les excavacions a Santa Margarida descobreixen les restes de la basílica-catedral de l’antic Bisbat d’Empúries

ACN Sant Martí d’Empúries .-La campanya d’excavacions a Santa Margarida (Sant Martí d’Empúries) han posat al descobert les restes de la basílica-catedral de l’antic Bisbat d’Empúries. Els treballs, que han […]

Avatar
Agències 11/06/2021

ACN Sant Martí d’Empúries .-La campanya d’excavacions a Santa Margarida (Sant Martí d’Empúries) han posat al descobert les restes de la basílica-catedral de l’antic Bisbat d’Empúries. Els treballs, que han durat sis setmanes, han permès confirmar la situació del conjunt episcopal tardoantic, i, sobretot, descobrir aquest temple, una de les edificacions més importants del conjunt. La intervenció només ha permès recuperar una part de la planta però els elements conservats –com els pilars de la nau sud- permeten calcular que la basílica tindria una amplada d’entre 13 i 14 metres i una longitud superior als 20.

La basílica i el baptisteri es trobaven a la part est d’una plaça, a recer de les altres edificacions que completarien el complex episcopal, com ara el palau del bisbe, que encara no s’han localitzat.Les excavacions també han posat al descobert diverses tombes, un peu d’altar i un “tresor” amb 182 monedes de bronze.Les excavacions del sector van començar el 6 d’abril i es van allargar fins al 12 de maig. Durant aquestes sis setmanes, els arqueòlegs van reprendre els treballs en aquesta zona –continuant l’actuació del 2020-. L’objectiu era determinar la naturalesa i funció de les edificacions del nord de l’actual església de Santa Margarida. I s’ha aconseguit. Els treballs han permès confirmar que en aquesta àrea hi havia un conjunt episcopal tardoantic i que les seves edificacions eren l’epicentre del nou nucli habitat sorgit després de l’abandonament de la ciutat romana. Els primers treballs havien permès localitzar el baptisteri, de planta quadrada i amb una piscina baptismal al centre. Ara, s’ha trobat part del que seria la basílica, amb una construcció de tres naus situada a nord. L’excavació del sector de l’absis i d’una part de la nau central i lateral sud ha permès, per primera vegada, conèixer amb detall com era aquesta construcció.Així, se sap que l’absis estava situat a llevant i constava d’una zona on hi havia l’altar, sustentat amb un antic pedestal d’escultura amb una inscripció, provinent del fòrum de la ciutat romana, possiblement dedicada a Manio Cornelio Saturnino, que fou magistrat d’Emporiae al segle II dC. A banda i banda de l’altar i sota del paviment, hi havia dos sarcòfags de pedra, un d’ells amb un forat superior per veure i tocar les relíquies d’un personatge que segons la inscripció conservada en un costat es deia Secundus. Davant de l’altar hi havia també un espai o presbiteri i, a un nivell inferior, la zona del cor reservada als membres del clergat. A l’entorn d’aquesta zona, amb el temps, s’hi van disposar també altres enterraments amb sarcòfags de pedra i coberta a doble vessant decorada amb acroteris. A més, han descobert un amagatall en un escaló amb 182 monedes de bronze baiximperial. El fet que estiguessin guardades en una mena de bossa de cuir ha permès que, al desintegrar-se, s’han pogut conservar totes juntes. Es calcula que daten d’entre principis del segle IV i mitjans del V. Un temple de grans dimensions Tot i que amb aquesta intervenció només s’ha pogut trobar una part de la planta, amb els elements conservats –com ara els pilars de la nau sud- els arqueòlegs creuen que la basílica feia entre 13 i 14 metres d’amplada i més de 20 de longitud. També que la basílica i el baptisteri es trobaven a la part est d’una plaça, a toca de la qual hi hauria altres edificacions com el palau del bisbe, que de moment no s’han pogut localitzar. De fet, Castanyer ha explicat que, per les prospeccions geofísiques que s’hi han fet, se sap del cert que “aquest edifici formava part d’un complex de poblament que ocupa unes dues hectàrees” i que estava connectat directament amb Sant Martí a través d’un camí que passava per la part baixa del turó d’Empúries. “Ara tenim el baptisteri i la basílica-catedral. Ens queda per descobrir encara el palau episcopal i hi podria haver també una capella funerària”, ha remarcat. Una troballa “excepcional” L’arqueòleg del MAC Empúries que ha dirigit l’excavació, Pere Castanyer, ha qualificat la troballa “d’excepcional” no només perquè hi ha molt poques basíliques d’aquesta etapa a Catalunya sinó també perquè permet enllaçar l’Empúries greco-romana amb la medieval. “Ens permet tenir un fil conductor històric des del grecs. Pel coneixement històric i patrimonial del país és extraordinari”, ha afegit. I és que, tot i la superposició de restes medievals posteriors, els investigadors creuen que l’avanç de les excavacions permetrà reconstruir la seva planta completa.Un complex de finals del segle IVL’origen d’aquest complex es remunta a la fi del segle IV i malgrat les successives reformes, es creu que va perdurar fins a final del segle VII o inicis del VIII. La pèrdua de la seu episcopal emporitana, que al segle IX ja havia quedat incorporada a la de Girona, explica les transformacions posteriors. A partir d’aquest moment, damunt de les restes de la nau central i l’absis de l’antiga basílica s’hi construeix una petita església, amb diverses fases i reformes que permeten seguir l’evolució d’aquest sector fins al segle XIV. Paral•lelament, a l’espai de l’antic baptisteri es va bastir una segona esglesiola, dedicada a Santa Margarida, que va perdurar com espai de culte fins al segle XVIII. A redós d’aquestes edificacions religioses s’hi va desenvolupar un important cementiri, amb diverses fases d’enterraments.Un projecte de recerca sobre àrees portuàries Els treballs que s’han fet a la zona formen part de les actuacions previstes a l’actual projecte de recerca sobre les àrees portuàries de l’antiga Empúries, impulsat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. També han comptat amb el finançament de l’Ajuntament de l’Escala i la col•laboració dels propietaris dels terrenys. Tres grans etapes El projecte focalitza l’atenció en tres grans etapes històriques del conjunt emporità, que són fonamentals per entendre i explicar la seva evolució històrica, prenent com a fil conductor els espais portuaris, que són fonamentals per explicar la seva gènesi, creixement i decadència. La primera etapa correspon a la fundació de l’establiment grec foceu, al segle VI aC; la segona, al moment d’arribada dels romans cap al segle II aC i, finalment, la tercera, al segle VI dC, moment en el qual els nuclis de població tradicionals de la ciutat grega i la ciutat romana ja s’havien abandonat i en el que el poblament es va concentrar a Sant Martí d’Empúries i al sector de Santa Margarida.Els estudis del paleopaisatge del territori d’Empúries demostren que en aquesta darrera etapa l’hàbitat de Santa Margarida estava situat al costat de l’estuari del riu Ter, que aleshores desembocava just al nord del promontori de Sant Martí d’Empúries.