Dilluns, 27 de setembre de 2021 - Edició 1159
La República

Les dones polítiques es mantenen en un terç del temps de paraula als informatius de ràdio i televisió

ACN Barcelona.-El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha emès aquest dimarts dos informes sobre pluralisme informatiu i representació de les dones polítiques als informatius de ràdio i televisió. Quant […]

Avatar
Agències 14/07/2020

ACN Barcelona.-El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha emès aquest dimarts dos informes sobre pluralisme informatiu i representació de les dones polítiques als informatius de ràdio i televisió. Quant al segon, conclou que elles tenen només un terç del temps de paraula en aquests espais, i suggereix als mitjans catalans que s’adhereixin al programa ’50:50 The Equality Project’, creat per la BBC “per impulsar la paritat”. L’excepció a aquest topall a les dones del 30% és Betevé, apunta l’informe, que registra un 41,9% de veus femenines als seus informatius. Quant al nou anàlisi sobre pluralitat informativa, el CAC indica una vegada més que els informatius de TV3 han estat els més plurals políticament també els dos primers mesos de l’any 2020.

Les dades sobre la presència de les dones polítiques als espais informatius dels mitjans catalans es desprenen de l’Informe sobre l’observança del pluralisme polític a la televisió i a la ràdio. Gener-febrer del 2020′. Uns resultats que si es comparen als dels anys precedents milloren lleugerament en favor de la presència de les dones polítiques, “per bé que mostra símptomes d’estancament”, fa notar el CAC. Per exemple, en l’informe de fa dos anys (gener-abril del 2018) la presència femenina en els informatius anava des del 24,3% fins al 30,1%. En aquest sentit, el president de l’ens, Roger Loppacher, encoratja els mitjans a fer un “esforç suplementari per intentar aproximar-se a la paritat”.Les dades més recentsAra mateix (gener-febrer de 2020) les dones polítiques només aconsegueixen al voltant d’un terç del total del temps de paraula dels informatius, amb l’única excepció de Betevé, que registra un 41,9% de veus femenines. Així, a RAC1 les dones se situen en el 35,5%, a TV3 obtenen el 34,2%, a TVE Catalunya assoleixen el 33,8% i a Catalunya Ràdio tenen el 31,8%. En les entrevistes, la presència de dones tampoc assoleix proporcions paritàries ni a TV3 (27,6%), ni al 3/24 (27,5%), ni a RAC1 (29,3%), ni a Catalunya Ràdio (34,4%). TVE Catalunya (45,5%) i betevé (42,1%) són els mitjans que presenten una proporció més similar entre dones i homes, si bé són els que, en nombres absoluts, registren menys entrevistes (11 i 19, respectivament), davant les 217 de TV3, les 160 de Catalunya Ràdio, les 99 de RAC1 i les 51 del 3/24.En els debats, les dones polítiques obtenen també una presència minoritària, amb xifres que suposen el 25% del total a TV3 i a betevé, i el 9,1% a Catalunya Ràdio. La presència de dones en tertúlies sobre l’actualitat política en magazins i altres espais informatius és superior a la que es registra en la resta de formats en la majoria dels mitjans: representen el 46,1% a TVE Catalunya, el 44,9% a betevé, entorn del 42% al 3/24 i Catalunya Ràdio, el 38,9% a TV3 i el 33,3% a RAC1.TV3 torna a ser líder en pluralisme polític, segons el CACEls informatius de TV3 van ser els que van recollir més diversitat de veus polítiques, segons un informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) que analitza l’observança del pluralisme polític de cinc mitjans catalans de gener a febrer del 2020.En concret, els Informatius de TV3, que van ser els que van oferir més temps d’informació de tots els mitjans de la mostra, van donar temps de paraula a 28 agrupacions polítiques. Els següents informatius amb més pluralitat de veus van ser els de Catalunya Ràdio i els de RAC1, tots dos amb 27 agrupacions polítiques. A continuació venen els de TVE Catalunya i els de betevé, tots dos amb 22 agrupacions. Aquestes conclusions, matisa el CAC, s’han de considerar tenint en compte la limitació del període d’anàlisi a dos mesos (arran de l’esclat de la pandèmia), així com la conclusió del cicle electoral del 2019 (eleccions generals, locals i europees), que va incidir en la disminució de la diversitat d’agrupacions respecte dels períodes analitzats l’any anterior.