Dijous, 5 d'agost de 2021 - Edició 1106
La República

Les dones no poden avortar a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, el més gran de la Catalunya Central

ACN Manresa.-L’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, el més gran de la Catalunya Central no fa avortaments, ni quirúrgics ni farmacològics. Tot i això, a Manresa, sí que es […]

Avatar
Agències 11/12/2020

ACN Manresa.-L’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, el més gran de la Catalunya Central no fa avortaments, ni quirúrgics ni farmacològics. Tot i això, a Manresa, sí que es garanteix l’avortament farmacològic fins a les 9 setmanes a través del Programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR), que està al CAP Bages. Salut explica que la direcció de la Fundació Althaia –gestors de l’Hospital de Manresa- va assegurar que no tenien “disponibilitat” per realitzar avortaments, mentre que la CUP denuncia que al darrere hi ha motius religiosos, ja que al Patronat d’Althaia hi ha l’orde de Sant Joan de Déu. L’únic hospital que fa avortaments quirúrgics a la Catalunya Central és el de Vic fins a les 12 setmanes de gestació.

Dels tres hospitals més grans de la Catalunya Central, només al de Vic es practiquen avortaments quirúrgics. A l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, amb una població de referència de 200.000 persones, i a l’Hospital Universitari d’Igualada, amb una població de referència de 110.000 persones, si una dona vol avortar quirúrgicament ha de desplaçar-se a una de les clíniques privades de Barcelona que estan acreditades pel Departament de Salut. Per contra, a Vic, amb una població de referència de 156.000 persones, sí que es practiquen avortaments quirúrgics voluntaris fins a les 12 setmanes de gestació. A partir d’aquí, però, tots els avortaments es deriven a Barcelona, ja que es consideren “complexos”.La situació canvia amb els avortaments farmacològics. A Manresa, les dones embarassades de fins a 9 setmanes poden avortar amb fàrmacs a través del servei que ofereix el Programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR), al CAP Bages. Aquest servei està congestionat per l’Institut Català de la Salut (ICS) i Althaia, ja que hi treballen professionals de les dues institucions. En canvi, a Igualada, és l’hospital qui ofereix aquest servei i s’estén fins a les 12 setmanes de gestació. Segons dades proporcionades per ASSIR Bages-Solsonès, l’any 2019 un total de 786 dones van avortar farmacològicament a la Catalunya Central. Pel que fa als avortaments quirúrgics, un total de 161 dones de les comarques centrals van ser derivades a clíniques concertades de Barcelona, un centenar de les quals corresponen a l’àrea del Bages, Solsonès i Moianès. “No es pot jutjar una dona que vol avortar”La treballadora social d’ASSIR Manresa, Meritxell Puig, assegura que és molt important l’acompanyament que es fa durant tot el procés d’avortament d’una dona. Des del moment en què ho decideix, fins que ho fa i tanca el dol. Durant tot el procés, defensa que mai “es pot jutjar una dona que vol avortar perquè és lliure de prendre la decisió”. “Nosaltres no hem d’opinar al respecte”, assegura. “No sempre podem garantir un avortament a costat de casa”La gerent en funcions de la Regió Sanitària de la Catalunya Central, Teresa Sabater, deixa clar que “totes les dones tenen garantit el dret a avortar”, malgrat que, en alguns casos, “no podem garantir que això sigui a costat de casa”. En aquest sentit, Sabater relata que, des de Salut, es va preguntar la “disponibilitat” dels hospitals per realitzar les IVE, i explica que des de les direccions dels hospitals de Manresa i Igualada se’ls va dir que no podien. “Alguns no ho fan perquè no tenen prou professionals, altres perquè no tenen mitjans, i això també passa amb altres qüestions com, per exemple, els tractaments hepàtics o proves determinades”, relata Sabater.La CUP denuncia que l’Església veta els avortaments a Manresa En el cas concret de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa –gestionat per la Fundació Althaia-, des de la CUP i també des de grups feministes com Acció Lila denuncien que en aquest centre no es practiquen avortaments perquè al darrere hi ha el control de l’Església. El Patronat de la Fundació Althaia està format per l’Ajuntament de Manresa, Mútuacat i l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. De fet, fonts de l’orde asseguren que als seus hospitals “no es fan avortaments ni tampoc es distribueix la píndola abortiva”. Des de Salut, Sabater explica que el departament “no ha entrat” a valorar si hi ha motius religiosos o no al darrere, ja que assegura que el seu interlocutor és la direcció de l’hospital i no pas l’orde. En aquest sentit, explica que des de la direcció del centre se’ls va comunicar que “no tenien disponibilitat” per a practicar els avortaments i apunta que “si hi ha algun motiu més al darrere, no ho podem aclarir”. Preguntada sobre si hi ha professionals d’Althaia que puguin fer objecció de consciencia o bé si és el mateix hospital que fa objecció, Sabater diu que “no ho tenim comptabilitzat” perquè “nosaltres vam preguntar per disponibilitat i qüestions tècniques”. “Hi ha persones que s’estan enriquint amb les derivacions a clíniques privades”Per la CUP i Acció Lila, l’Hospital de Manresa està “vulnerant el dret a l’avortament” i posen de manifest que “es tracta d’un centre públic, finançat amb els diners de tots”. “Mentre el Govern diu que s’està oferint un servei d’avortament públic i gratuït, realment veiem que darrere d’aquestes institucions encara hi ha una moralitat cristiana i un poder de l’Església que impedeix que es pugui practicar aquest servei”, lamenta Lila Corominas, d’Acció Lila. D’altra banda, des de l’associació feminista també creuen que aquestes polítiques desafavoreixen la població més vulnerable”. Des de la CUP – Fem Manresa, la regidora Gemma Boix denuncia que al darrere de la decisió de no practicar avortaments “no hi ha objecció de consciencia dels professionals, sinó del propi centre”. En aquest sentit, denuncia “l’opacitat” del centre a l’hora de donar dades o explicacions sobre el perquè no es realitzen avortaments i lamenta que l’alcalde de la ciutat és el president del Patronat. Creuen que el centre hospitalari “està preparat” per dur a terme aquest tipus d’intervencions i, per això, critiquen que “des de la sanitat pública es derivin dones a avortar a clíniques privades”. “Hi ha persones que s’estan enriquint amb aquestes derivacions”, lamenta. Per tot plegat, la CUP té intenció de fer una carta pública dirigida als 15 membres que formen part del patronat d’Althaia exposant-los que a l’Hospital de Manresa no es fan avortaments i requerint que “hi hagi un canvi en aquesta manera de funcionar”. A més, també estan preparant una moció que presentaran al proper ple municipal en què demanaran que es convoqui una junta extraordinària del patronat amb un únic punt a l’ordre del dia: debatre sobre la qüestió dels avortaments i demanar que s’acordi que se’n facin. “L’avortament és legal a Catalunya, però no és complet” Una veïna de Manresa que ha demanat mantenir-se en l’anonimat relata el seu cas, que va tenir lloc fa un any i mig aproximadament. “Tot va ser arran d’una agressió sexual i em vaig quedar embarassada”, explica. “Al CAP em van atendre molt bé, però en el moment de la visita amb la ginecòloga em vaig sentir molt malament. La doctora va fer un comentari dient: ‘ja ets grandeta perquè et passin aquestes coses'”. El següent pas va ser, explica la testimoni, “que em van dir que si volia avortar ho podia fer amb medicaments a casa meva, però que si volia avortar quirúrgicament havia d’anar a Barcelona”. Segons el seu relat, estava de gairebé 14 setmanes. Aquesta testimoni relata que no volia avortar a casa seva amb medicaments perquè viu sola amb la seva filla i assegura que “no volia passar pel dolor i les contraccions amb la nena a casa”. Per això, va optar per la solució d’anar-se’n a una clínica de Barcelona. En aquest sentit, lamenta que “no hi ha cap llibertat per escollir com vols fer la interrupció de l’embaràs, hauries de poder elegir la fórmula que prefereixis”. “L’avortament és legal aquí, però no és complet”, lamenta. A més, explica que va haver d’anar sola a Barcelona amb transport públic perquè no volia explicar a ningú la seva situació. “Et sents sola, malament, no saps què fer… jo vinc de Sud-Amèrica i allà l’avortament està molt mal vist, tot i que jo sóc proavortament, i que passi això a Manresa i a Europa és xocant”, relata. Explica que el trajecte per arribar a la clínica se li va fer “llarguíssim”, sobretot la tornada a casa: “vaig estar diverses hores a la clínica esperant que em marxés l’efecte de l’anestesia i, a la tornada amb tren, et sorgeixen moltes emocions. Vaig estar tot el camí pensant i plorant perquè, ni que tinguis clara la decisió, et sents malament”.