ACN Barcelona.-Les compravendes d’habitatges per part d’estrangers han caigut un 20,7% el 2020 a Catalunya, segons un informe elaborat pels Agents de la Propietat Immobiliària (API) i FIABCI Espanya. El 2020 s’han venut 7.748 immobles a compradors internacionals, amb una quota de mercat de gairebé el 12%, un 0,3% inferior a les xifres de 2019. D’aquesta manera, Catalunya s’ha situat com la tercera comunitat amb més transaccions per part d’estrangers el 2020, precedida per la Comunitat Valenciana i Andalusia, amb 13.493 i 9.443 compravendes, respectivament. A l’Estat, el 2020 s’han registrat 46.303 compres d’habitatge per part d’estrangers, amb una reducció del 26,3% respecte a l’any anterior.
Les comunitats amb més nombre de compravendes per part dels estrangers han estat la Comunitat Valenciana, Andalusia, Catalunya, Canàries i les Illes Balears. Catalunya ha tancat el 2020 amb 7.748 compravendes, inferior als màxims històrics de 9.765 transaccions registrades el 2019. Tot i això, la xifra de 2020 és molt superior a les 5.142 compravendes de 2013 i se situa a nivells de 2018, amb 8.073 operacions. La majoria de compres per part d’estrangers, un 49,6%, s’ha concentrat el 2020 a Barcelona, amb 3.846 operacions i una quota de mercat del 8,7%. A la capital catalana la segueix Girona, amb 2.356 transaccions; Tarragona, amb 1.202 operacions, i Lleida, amb 344 compravendes. La compra d’habitatges per part d’estrangers té un pes del 12% sobre el mercat català. Aquesta quota de mercat és inferior al percentatge registrat a les Illes Balears, la Comunitat Valenciana o Canàries, amb un pes del 29,6%, 23,3% i 22,8%, respectivament. En tot cas, aquestes xifres corroboren la tendència registrada en els darrers deu anys, amb una “intensificació” de les compres d’habitatges per part d’estrangers en zones turístiques, concentrades especialment en les illes i la zona del Mediterrani. En aquestes ubicacions, els compradors no residents tenen un pes superior, mentre que en les zones del centre d’Espanya, els compradors residents protagonitzen més operacions. Pel que fa als preus, els nivells més elevats s’han registrat en les Illes Balears (3.250 euros per metre quadrat), la Comunitat de Madrid (2.340 euros per metre quadrat), el País Basc (2.120 euros per metre quadrat) i Catalunya (2.060 euros per metre quadrat). A Catalunya, el preu d’aquests habitatges ha crescut un 0,8% el 2020 tot i l’impacte de la pandèmia. Per altra banda, Catalunya lidera el nombre d’hipoteques sobre habitatges per estrangers, amb 4.401 operacions. A aquesta li segueixen la Comunitat Valenciana, Andalusia i la Comunitat de Madrid, amb 3.641, 3.287 i 2.486 hipoteques, respectivament. En el cas de Catalunya, l’import mitjà de la hipoteca dels estrangers és de 156.000 euros, per sota dels 286.000 euros de les Illes Balears o els 204.000 euros de la Comunitat de Madrid. En el conjunt de l’Estat, el 2020 es van registrar 46.303 transaccions de compradors internacionals, un 26,3% menys respecte a 2019. La xifra està lluny dels màxims històrics de 65.416 compravendes el 2018, però queda a nivells similars el 2014 i molt per sobre dels anys de l’anterior crisi.Tot i la caiguda interanual de dos dígits, les compres d’habitatge formalitzades per estrangers van representar un 11,3% del total en termes relatius, amb una lleugera reducció d’1,1 punts percentuals respecte a l’any anterior. El 59,5% d’aquestes operacions han estat produïdes per estrangers residents, amb un increment interanual de 2,6 punts percentuals i assolint el major pes relatiu dels darrers deu anys. Aquest comportament s’explica per les restriccions provocades per la pandèmia, que han dificultat la compra d’habitatges per part dels compradors internacionals no residents. El preu mitjà de la compra d’habitatge per estrangers en la primera meitat de l’any ha estat de 1.791 euros per metre quadrat. Aquesta xifra representa un increment anual del 3,6% i dona continuïtat a la tendència ascendent dels anys precedents. Les compravendes d’estrangers a l’Estat han estat liderades pels britànics, amb una quota de mercat del 13%. A aquests li segueixen els francesos (8,2%), alemanys (7,7%), marroquins (6,7%) i belgues (6,4%), així com romanesos, italians, suecs, holandesos i xinesos.
