Divendres, 27 de gener de 2023 - Edició 1646
La República

L’Audiència eximeix l’asseguradora del Paradise de pagar els danys d’un incendi perquè no va dir que era un prostíbul

ACN Girona – L’Audiència de Girona ha eximit l’asseguradora del Paradise de la Jonquera (Alt Empordà) de pagar els danys d’un incendi que hi va haver la nit del 30 […]

Agències 08/12/2022

ACN Girona – L’Audiència de Girona ha eximit l’asseguradora del Paradise de la Jonquera (Alt Empordà) de pagar els danys d’un incendi que hi va haver la nit del 30 de desembre del 2016 perquè no va declarar que era un prostíbul. El tribunal estima el recurs de la mútua i revoca una sentència del jutjat de primera instància i instrucció 2 de la Bisbal d’Empordà que va resoldre que havia d’abonar més de 94.000 euros a la societat que gestiona el club pels desperfectes provocats per les flames. La secció segona de l’Audiència conclou que “la falta d’informació rellevant” sobre l’activitat del negoci implica un “incompliment tant legal com contractual” que fa l’asseguradora no hagi d’assumir la cobertura dels desperfectes.

Segons va transcendir en el moment dels fets, l’incendi que va tenir lloc al macroprostíbul de la Jonquera el 30 de desembre del 2016 es va originar a una terrassa exterior i va obligar a desallotjar 140 persones que hi havia a l’interior.

La sentència de l’Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Joaquim Fernández Font, recull que la societat propietària del Paradise tenia contractada una assegurança multirisc amb una mútua des del març del 2013. Per això, la propietat del prostíbul reclamava que l’asseguradora cobrís els desperfectes causats per l’incendi, que valorava en 421.659,34 euros.

La societat va presentar una demanda contra l’asseguradora després que s’oposés a assumir els danys. Una primera sentència del jutjat de primera instància i instrucció 2 de la Bisbal d’Empordà va estimar parcialment la demanda i va condemnar l’asseguradora a abonar 94.068,14 euros pels estralls provocats per l’incendi.

Tant l’asseguradora com la representació legal del Paradise van recórrer aquesta primera sentència a l’Audiència. La mútua entenia que no havia d’abonar els diners i els propietaris del macroprostíbul que la xifra fixada pel jutjat no cobria tots els danys soferts.

La secció segona de l’Audiència dona la raó a l’asseguradora i l’eximeix de pagar els desperfectes perquè la societat que gestiona el Paradise no va declarar que és un prostíbul. El tribunal argumenta que, a les condicions particulars del contracte, s’hi feia constar l’activitat, els materials de construcció, si hi havia protecció a les finestres i a les portes, si el local estava vigilat permanentment i quin sistema d’alarma i protecció contra incendis tenia: “Que l’asseguradora posseís aquestes dades només pot significar que, a través de l’agent, va demanar informació sobre diversos aspectes a la demandant amb la finalitat de determinar circumstàncies essencials de l’objecte a assegurar”. La sala remarca que “és inversemblant pensar” que la mútua podia tenir totes aquestes dades si no les va facilitar la propietat.

L’Audiència conclou que això implica que va ser la societat qui va declarar el negoci com “un hotel o una fonda” i no com un prostíbul: “És evident que no només la va ocultar, sinó que va dir una activitat que no es corresponia amb la realitat”. El tribunal remarca que l’activitat del negoci que es vol assegurar és “absolutament rellevant” a l’hora de contractar una assegurança perquè l’asseguradora pugui “ponderar adequadament el risc que assumeix”.

“No informar-la verídicament d’aquesta circumstància implica una transgressió clara del principi de bona fe i veracitat per part del prenedor”, resol l’Audiència que determina que, per aquest motiu, l’asseguradora “queda alliberada de la seva obligació de pagar la prestació que li corresponia”.

L’Audiència estima íntegrament el recurs d’apel·lació presentat per l’asseguradora i revoca la sentència de primera instància. A més, desestima la petició de la societat que gestiona el Paradise i li imposa les costes del recurs.