Dimarts, 27 de juliol de 2021 - Edició 1097
La República

L’Audiència de Tarragona arxiva la causa per un suposat delicte d’odi contra l’alcalde de Reus i quatre portaveus

ACN Tarragona.-L’Audiència de Tarragona ha decretat el sobreseïment lliure i l’arxivament de la causa oberta per un suposat delicte d’oci contra l’alcalde de Reus i quatre portaveus municipals, arran del […]

Avatar
Agències 23/11/2020

ACN Tarragona.-L’Audiència de Tarragona ha decretat el sobreseïment lliure i l’arxivament de la causa oberta per un suposat delicte d’oci contra l’alcalde de Reus i quatre portaveus municipals, arran del manifest signat dos dies després de l’1-O per rebutjar la violència policial i per demanar la retirada dels agents enviats a Catalunya en l’operació ‘Copèrnic’. Els investigats i la fiscalia havien demanat arxivar el cas, entre d’altres motius pel fet que el TSJC ja va descartar que el col·lectiu de policies pogués considerar-se vulnerable. L’Audiència comparteix que la protesta que va haver-hi davant l’hotel Gaudí, on s’allotjaven agents de la policia nacional, s’emmarca en un context de “polèmica política” i està emparada per la llibertat d’expressió.

El cas va arrencar arran d’una denúncia de la pròpia policia espanyola i, després d’arribar a sumar prop d’una vintena de persones investigades, el desembre del 2018 el jutjat número 2 de Reus va tancar la instrucció i va deixar a un pas de judici l’alcalde Carles Pellicer i els aleshores portaveus municipals Montserrat Vilella (PDeCAT), Noemí Llauradó (ERC), Mariona Quadrada (CUP) i Jordi Cervera (Ara Reus), pels suposats delictes d’incitació a l’odi i contra la integritat moral.Els investigats van presentar sengles recursos davant la resolució del jutjat d’instrucció per demanar l’arxivament de la causa i la pròpia fiscalia va descartar presentar acusació contra els investigats. En un auto del 2 de novembre al qual ha tingut accés l’ACN, la secció quarta de l’Audiència de Tarragona ha estimat els recursos presentats pels cinc responsables polítics, a més del ministeri públic, i ha acordat revocar les resolucions i decretar el sobreseïment lliure de les actuacions. Sobre la concentració que es va fer després de la lectura del manifest davant l’hotel Gaudí, on s’allotjaven policies, la resolució assenyala que la multitud s’hi va aplegar llançant consignes instant a l’expulsió dels agents durant uns 40 minuts. Tot i això, precisa que cap manifestant va aconseguir accedir dins l’establiment, que no consten danys a l’hotel, ni cap altercat, incident o agressió a algun dels policies allotjats.Els dies previs al 3 d’octubre del 2017, afegeixen els magistrats de l’Audiència, ja hi havia hagut “diverses concentracions a l’hotel Gaudí amb crits i consignes similars, de manera que les expressions utilitzades en el manifest pels investigats s’emmarquen en un context de polèmica política sobre els fets ocorreguts l’1 d’octubre del 2017”.Tal com ja va indicar la fiscalia, els magistrats apunten que no consta que l’alcalde Pellicer o els portaveus municipals fessin “gestions personals i directes” perquè es cancel·lés l’allotjament dels policies en l’hotel. En aquesta línia, recorda que el director de l’hotel va dir que no hi havia hagut cap cancel·lació anticipada i que els policies van marxar de l’hotel el dia que va acabar la reserva. També ho va corroborar, afegeix, un inspector en cap del cos.La lectura del manifest, conclouen els magistrats, “no pot estimar-se constitutiva del delicte d’incitació a l’odi ni molt menys d’un delicte contra la integritat moral dels agents”. Apunta que el cap de l’operatiu va dir que no es va sentir assetjat i que “l’ambient a la ciutat era hostil sobretot a partir del dia 1 i que les manifestacions eren gairebé diàries”. En aquest sentit, el responsable policial va detallar que va ser el dia 2 quan l’encarregat d’un gimnàs on anaven va dir-los que no podrien acudir-hi més perquè d’altres socis s’havien queixat de la seva presència. “No pot atribuir-se als recurrents -Pellicer i els portaveus municipals- l’assetjament i humiliació que afirmen haver sentit els agents per l’actuació d’alguns ciutadans de la localitat”, conclou l’Audiència de Tarragona. En la fase d’instrucció la magistrada ja havia arxivat provisionalment la causa contra dos regidors de la CUP, dos treballadors d’un gimnàs i diversos bombers que havien estat inicialment investigats també per suposats delictes d’odi contra els mateixos agents de la policia espanyola destinats a Reus. Carles Pellicer: “Tres anys després la justícia reconeix que vam fer política”En una compareixença de premsa per valorar la resolució judicial, l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha afirmat que “tres anys després finalment la justícia reconeix que vam fer política, que vam expressar legítimament i en llibertat una expressió política, i que la nostra conducta va ser pacífica”. Tot i estar “contents” per l’arxivament, Pellicer ha subratllat que “a Catalunya continua havent-hi càrrecs electes injustament acusats, empresonats i exiliats per fer política”. L’alcalde de Reus ha celebrat que la justícia hagi fet una lectura dels fets “fonamentada en el dret” però ha lamentat que hagi trigat tres anys. També ha afirmat que s’han sentit “enfadats i dolguts” durant aquest temps perquè no veien “just” el tracte i les valoracions que rebien ell i la resta de dirigents polítics. “La nostra responsabilitat era actuar i preservar la convivència. Així ho vàrem fer i sempre he dit que així ho tornaríem a fer”, ha reivindicat sobre el manifest del 3-O. De la seva banda, la vicealcaldessa de Reus, Noemí Llauradó, ha assenyalat que el que resoldria aquesta “causa general” contra l’independentisme és “una llei d’amnistia que fes net en tota aquesta situació”. “Cal que es faci política d’una vegada i que posem damunt la taula l’opció d’una amnistia a totes les persones encausades”, ha reiterat. Segons Llauradó, el que van fer l’octubre del 2017 “era política” i no se’ls podia atribuir cap delicte d’odi. En la mateixa línia, la tinent d’alcalde Montserrat Vilella ha defensat que en la causa “no hi havia base jurídica” i que, durant tres anys, han pensat que “més que justícia s’estava fent política des dels jutjats”. Vilella ha dit que la sentència els allibera d’un gran pes, atès que la condemna, ha dit, podria haver arribat als 4 anys de presó. Els tres dirigents polítics han agraït especialment la tasca de l’Associació d’Advocats Voluntaris 1 d’Octubre de Reus.