Dissabte, 23 de Novembre de 2019 - Edició 485
La República

L’Audiència de Barcelona condemna a 20 anys de presó la noia que va tirar el seu nadó pel celobert

ACN Barcelona.-L’Audiència de Barcelona ha condemnat a 20 anys de presó i un dia la noia que el juny del 2018 va tirar el seu nadó acabat de néixer per […]

Avatar
Agències 17/10/2019

ACN Barcelona.-L’Audiència de Barcelona ha condemnat a 20 anys de presó i un dia la noia que el juny del 2018 va tirar el seu nadó acabat de néixer per la finestra d’un celobert de cinc pisos d’alçada. Durant el judici, la noia va dir que no recordava quedar-se embarassada ni haver parit sola al lavabo de casa els seus pares, però es va comprovar que havia pensat en avortar prèviament. Els seus pares també van assegurar desconèixer l’embaràs i l’assassinat.

A principis de tardor del 2017 la noia es va quedar embarassada d’un noi que feia poc havia conegut. Aquest no va voler saber res del nadó i la noia, segons van explicar els forenses, segurament va intentar esborrar de la seva ment que havia quedat embarassada. No obstant això, mesos després, va tenir converses amb altres nois sobre la possibilitat d’avortar. Finalment, quan va parir, sola a casa, va desfer-se del nadó, que era viu, llençant-lo per la finestra del celobert, des d’una cinquena planta, cosa que li va provocar la mort immediata.No va ser fins dos dies després que una veïna va avisar els Mossos explicant que havia vist el que semblava el cadàver d’un nadó. La policia va intentar descobrir la identitat de la mare, però no va ser fins dos dies més tard que la noia va confessar els fets a la seva mare i als investigadors. Des d’aleshores està en presó preventiva. La seva defensa al·lega que té un trastorn mental que li afecta la memòria i els seus actes, però diversos psicòlegs i forenses ho van descartar. Només una psicoanalista contractada per la família va dir que tenia una caracteropatia severa que afectava la seva consciència sobre els fets.El magistrat de l’Audiència considera que l’assassinat té l’agreujant de parentiu i no té ni l’atenuant de confessió ni el d’alteració psíquica, com pretenia la defensa.

Relacionats