ACN Manlleu – Des de fa 25 anys el Grup de Defensa del Ter (GDT) analitza unes 170 fonts d’Osona i el Lluçanès. Enguany, de les 170 que s’han mostrejat, el 41% estan contaminades, enfront el 46,1% que ho estava l’any passat. Quant a la mitjana de nitrats, és de 56,1 mg/l davant els 60,9 mg/l de l’any 2022. Malgrat això, una de les dades amb més impacte és que 71 (42%) no ragen. La presidenta del GDT, Ginesta Mary, ha alertat que les dades de contaminació poden ser “enganyoses”. De fet, ha explicat que la sequera ha pogut “distorsionar” els resultats ja que “el purí encara està al camp”. Des del grup afirmen que quan hi ha hagut anys amb grans pluviometries, les xifres de contaminació han sigut majors, “perquè els aqüífers es contaminen quan plou.
“Com que venim d’un període de sequera molt llarg, aquesta contaminació no ha arribat als aqüífers”, ha destacat Ginesta Mary, presidenta del Grup de Defensa del Ter. Feia anys que anaven constatant una tendència “a l’alça”, però enguany la xifra és “esfereïdora”, ha lamentat Mary. Aquest any el 42% de les fonts no ragen, davant el 33% corresponent a les xifres de l’any passat.
Des de fa anys la primera posició del rànquing de fonts contaminades se l’emporta la font de Gallisans, a Santa Cecília de Voltregà. Si l’any passat marcava 557,6 mg/l de nitrats, enguany ha baixat lleugerament als 543 mg/l, una xifra molt per sobre dels llindar de seguretat de 50 mg/l que marca l’OMS. En segon lloc s’hi troba la Font del Raig de Torelló, amb 291 mg/l. El tercer lloc se l’enduu la Font Salada de Gurb, amb 221 mg/l. El GDT considera que des de fa anys les dades constaten que s’ha arribat a una situació “d’estancament i sobrecontaminació dels aqüífers”.
Si aquesta situació de sequera persisteix, asseguren des del GDT, s’arribarà a una situació en què cada vegada deixaran de rajar més fonts. A més, Mary ha criticat “la gran quantitat d’aigua” que consumeix tota la indústria del sector porcí de la comarca. “Cal tenir en compte que en aquest escenari s’hi afegeix una gran despesa d’aigua per part seva”, ha assenyalat. “Si canviés el model ramader, no només tindríem una aigua més neta, sinó que tindríem més aigua”, ha defensat.
Des del GDT creuen que aquestes dades han de servir per veure “el que no volem”, asseguren. Per intentar donar un missatge d’esperança a les noves generacions, acaben de llançar una campanya a les xarxes socials per motivar les persones a compartir un imaginari de futur ideal. Entre algunes de les qüestions que s’imaginen aquells que hi han participat hi ha el fet de poder anar a una font i veure’n l’aigua tranquil·lament o poder-hi anar a berenar com es feia antigament.
