Dilluns, 20 de setembre de 2021 - Edició 1152
La República

La sequera amenaça la biodiversitat del sòl i els nutrients a Europa, segons un estudi liderat per un centre català

ACN Barcelona.-La sequera associada al canvi climàtic amenaça la biodiversitat del sòl i posa en perill el cicle de nutrients a Europa, ja que frena la descomposició de les fulles […]

Avatar
Agències 26/06/2019

ACN Barcelona.-La sequera associada al canvi climàtic amenaça la biodiversitat del sòl i posa en perill el cicle de nutrients a Europa, ja que frena la descomposició de les fulles caigudes. Aquesta és la conclusió d’un estudi europeu liderat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de la UAB. L’experiment s’ha fet en 54 parcel·les amb vegetació arbustiva natural situades al Regne Unit, Holanda, Dinamarca, Hongria, Espanya i Itàlia, abastant un ampli rang de temperatures i precipitacions. Els investigadors van simular durant quatre anys dos efectes associats al canvi climàtic: que cada vegada plou menys i que cada cop fa més calor.

Per simular la reducció de precipitacions, en algunes parcel·les van instal·lar una lona que s’estenia automàticament en cas de pluja, expulsant part de l’aigua caiguda fora de la parcel·la. I per simular l’augment de temperatura, en altres parcel·les van instal·lar una lona reflectant que s’estenia cada nit per reduir la pèrdua de calor cap a l’atmosfera. Els investigadors van estimar a quina velocitat es descomponien les fulles i branques caigudes (fullaraca), i al final dels quatre anys van mesurar la diversitat d’uns organismes del sòl anomenats col·lèmbols, que estan directament implicats en la descomposició. Finalment, van comparar els resultats d’aquestes parcel·les amb les d’altres en què no s’havia aplicat cap tractament experimental.El resultat és claríssim pel que fa a la reducció de precipitacions: com més gran és la sequera, menor és la diversitat de col·lèmbols i més lenta és la descomposició de les restes vegetals que cauen a terra.Els col·lèmbols són un grup molt ampli d’animals diminuts que viuen al sòl, molt semblants als insectes, i són una peça clau en la descomposició de les fulles i branques que cauen a terra i en el reciclatge dels nutrients perquè les plantes els puguin aprofitar. Si els col·lèmbols i altres organismes implicats en la descomposició de les restes vegetals van desapareixent, les plantes tindran moltes dificultats per aconseguir els nutrients que necessiten, els animals que se les mengen també, així com els que es mengen aquests animals.La sequera no només va reduir el nombre total i la quantitat d’espècies de col·lèmbols que estan presents en el sòl, sinó que a més, les espècies que van resistir estan evolutivament més emparentades entre si. Això redueix l’eficàcia amb què els nutrients tornen a estar disponibles per a les plantes. L’efecte incert de la temperaturaPel que fa a l’efecte de l’escalfament, l’impacte sobre els col·lèmbols i la descomposició de les fulles va ser molt lleu. Malgrat això, el mètode experimental emprat va aconseguir un augment de temperatura de tan sols mig grau, molt per sota de les prediccions actuals de canvi climàtic per al futur més immediat, i no es pot saber què hagués passat si s’haguessin aconseguit temperatures més similars a les previstes. Queda per veure, si les conseqüències de la sequera es mantenen en el temps i si es traslladen a altres grups d’organismes clau.