Dijous, 24 de juny de 2021 - Edició 1064
La República

“La sentència pot suposar un cert tancament de ferides, però no serà complet perquè han quedat interrogants oberts”

ACN Ripoll.-El director de l’Institut Abat Oliva de Ripoll –on van estudiar els principals acusats del 17-A-, Joan Maria Roig, assegura que la sentència pot representar un “cert tancament” de […]

Avatar
Agències 27/05/2021

ACN Ripoll.-El director de l’Institut Abat Oliva de Ripoll –on van estudiar els principals acusats del 17-A-, Joan Maria Roig, assegura que la sentència pot representar un “cert tancament” de ferides per a moltes persones de la vila, però creu que no serà complet perquè van quedar “interrogants oberts” durant el judici. Roig, que en el moment dels atemptats era professor del centre, assegura que no han hagut d’activar serveis específics per aquest tema, tot i que deixa clar que han estat molt “amatents” per si sorgien “inquietuds” o “malestars”. Des de la Unió Intersindical d’Empreses de Ripoll i des de l’àrea de Ciutadania del Consorci de Benestar Social del Ripollès consideren que la sentència “no ajudarà” a tancar ferides, “al contrari”.

L’Audiència Nacional ha condemnat a 53 anys i mig i 46 anys i mig de presó els principals acusats dels atemptats terroristes del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils. Aquests fets van sacsejar amb força la comunitat educativa de Ripoll, i molt especialment l’Institut Abat Oliva on van estudiar els joves ripollesos. “Va impactar de ple a l’equip docent, molts els havíem tingut a classe i hi havíem tingut un tractament quotidià; va ser un trasbalsament molt important per a tot l’equip”, admet Joan Maria Roig, en declaracions a l’ACN. Actualment també és regidor de Salut, Benestar Social, Habitatge, Gent Gran i Joventut de l’Ajuntament de Ripoll. Des del seu punt de vista, la sentència pot representar un “cert tancament” de ferides per a moltes persones de la vila però no serà complet perquè han quedat “interrogants oberts” durant el judici.Des que va començar la vista oral fins a l’actualitat no han hagut d’activar serveis específics per aquest tema. El claustre de professors ha estat “amatent” per si sorgien “inquietuds” o “malestars” i creu que s’ha pogut canalitzar amb les tutories setmanals que vénen fent des de fa temps. Explica que en elles tracten les emocions i temes com la diversitat, però que en camp moment el professorat ha propiciat directament el debat entre els alumnes sobre temes com les imatges dels autors manipulant els explosius tal com es van poder veure durant el judici. “Hem estat amatents per si alguns alumnes ho podien viure més traumàticament i poder donar-hi resposta”, afegeix.També valora positivament l’acompanyament que s’ha fet al centre des que va haver-hi els atemptats per part de la Generalitat i altres institucions. Admet que ningú estava preparat per allò i no es podia preveure i creu que cal seguir abordant de forma transversal aspectes com la diversitat des de la comunitat educativa i tot la societat. També admet que amb el pas dels anys, els alumnes han anat passant per les aules i ja no hi ha un vincle tan directe amb els autors, si bé encara hi ha alumnes que tenen familiars que van ser víctimes i els mateixos joves jihadistes. “Seguirem amatents a la resposta que faci falta”, remarca, però afegeix que a dia d’avui no han notat que afecti a la convivència a les aules “Una sentència mai tanca ferides”Des de la Unió Intersindical d’Empreses de Ripoll, creueu que una sentència “mai tanca ferides”. Segons la tècnica de Formació, Anna Prieto, són situacions complexes i des del seu punt de vista, “qui realment haurien d’estar sentenciats són els ja no hi són”. Alguns dels joves de la cèl·lula terrorista estaven treballant a empreses de la comarca. Arran dels fets, l’empresariat admetia que s’havien “trencat confiances” perquè se’ls considerava integrats. Gairebé quatre anys després i amb una pandèmia pel mig, asseguren que no hi ha indicadors ni dades que indiquin que la situació s’hagi revertit.Segons Prieto, “al començament la desconfiança era molt gran, no era racisme sinó l’impacte que (els atemptats) van tenir i això vol temps”. I remarca que actualment hi ha dues maneres de veure-ho entre els empresaris, els que ja no ho vinculen amb la vida a Ripoll i els que continuen amb “desconfiances”, sobretot cap a treballadors descendents de famílies marroquines. El millor antídot, remarca, són les bones experiències. “Cal que puguin tenir l’oportunitat de demostrar que són d’aquí” i que treballen bé. En aquest sentit, recorda que un cognom no és garantia de ser millor o pitjor a la feina sinó que es tracta de persones i maneres de fer individuals. “Ficar algú en un mateix sac acostuma a passar arreu, no només a Ripoll”, lamenta.Malgrat tot, és optimista i creu que la societat de Ripoll serà capaç de passar pàgina amb el temps. Ara bé, també anima aquests col·lectius a “no tenir por a portar el currículum” i que “es donin la pròpia oportunitat” de buscar una feina. “Crec que s’autojutgen i es tanquen portes per la por al prejudici i crec que se l’han de treure i demostrar el que són”, afegeix. Des dels atemptats, han notat una baixada de persones amb aquests orígens que acudeixen a l’ens a buscar feina o inscriure’s en programes.Qui tampoc creu que la sentència contribueixi a tancar ferides és Núria Riera, coordinadora de l’àrea de Ciutadania del Consorci de Benestar Social del Ripollès. “Ajudar no ajudarà, al contrari”, remarca. En situacions com aquesta, diu, cada cop que aquells fets tornen a sortir als mitjans és un “impacte”. Ho va ser quan van transcendir les imatges d’ells manipulant el material explosiu, el judici i ara també la sentència.Per Riera, la ferida “continua oberta” i una sentència “no ajuda a variar els pensaments de la gent”, al contrari, manté el que ja venien pensant fins ara. Un dels temes pendents, des del seu punt de vista, és treballar perquè la societat aprengui a abordar-ho des dels matisos i no des “del blanc o el negre”. Una bona eina seria treballar amb les emocions i l’empatia i veure que entre el blanc i el negre “hi ha molts matisos” i “punts en comú”. I que les persones s’escoltin per començar a dialogar. “Cal fer aflorar el diàleg i les diferents veus que hi ha al municipi”, afegeix.