ACN Barcelona.-La Sala Fènix de Barcelona acollirà aquesta temporada una dotzena d’espectacles, tres dels quals, d’estrena absoluta i sis dirigits per dones. La meitat seran en castellà i l’altra meitat en català, segons han explicat els directors Felipe Cabezas i Isabella Pintani. La temporada és un recorregut per diversos àmbits, i segons Cabezas “les línies de programació són clares: els feminismes, l’antiracisme, la crítica social, la identitat i la memòria històrica”. A banda, Pintani ha expressat el seu desig que les administracions “s’adonin” que la situació és greu, no només per les restriccions d’obertura del 50%, sinó pels seus efectes, que avança que seran a llarg termini.
“Les dificultats són reals. Nosaltres entenem la gravetat de la situació i de la pandèmia, però hem decidit obrir malgrat el 50% i malgrat les dificultats i ho fem en tota seguretat”, ha dit Pintani sobre la temporada anterior. Per la seva banda, Cabezas ha assegurat que grans trets és una temporada “concisa”, que està programada del setembre a l’abril, i es guarden els mesos de maig i juny per a incidències davant la possibilitat d’incidències i restriccions.A la resta de mesos tenen 12 espectacles en programació: excepte un, tots són de creació de local, amb un “equilibri i diversitat lingüística”. Pel que fa a les produccions pròpies, no hi haurà producció pròpia d’estrena per la situació actual: “Els recursos de la sala els controlarem de manera cautelosa i no assumirem riscos d’una nova producció”, però reprendrà dues produccions de la casa.Inauguració el 2 de setembreTanmateix, tindrà tres estrenes absolutes, entre elles l’espectacle inaugural el 2 de setembre, ‘200.000 mujeres’, d’Anna Tamayo i Àngela Palacios i amb Anna Tamayo i que s’havia d’estrenar la temporada passada.Anna Tamayo ha precisat que l’obra tracta sobre la història de caça de bruixes a Catalunya a través de tres personatges acusats de fer màgia en un temps en el qual la medicina començava a ser estudiada a les universitats: “Tenien una saviesa i era molt fàcil que se les volguessin treure del mig”, ha dit. “Viatjarem a aquell moment i viure amb elles com vivien”, ha explicat l’actriu, que convida els espectadors a sentir el que aquelles dones van viure, i ha assegurat: “Farem un aquelarre perquè aquestes 200.000 són aquí amb nosaltres”, ha dit Tamayo, convidant els espectadors.El segon espectacle, ‘Mi Parce’, de Carolina Torres Topaga, del 23 de setembre al 4 octubre, trasllada l’espectador a finals dels vuitanta a la Colòmbia del narcotràfic per aportar una visió sobre què passa amb les dones dels sicaris i narcos: “Allà totes ens igualem pel que fa als sentiments”, ha dit la directora, que ha creat un espectacle molt minimalista. El seguirà ‘Forquilla, mitjó, arracada’, de Queralt Riera, una obra “senzilla” en la que dues dones que es troben en el moment oportú i parlen sobre problemes petits que “es converteixen en aquell soroll que tenim al cap”, i que versen sobre el dret a ser feliç.La producció de la Sala Fènix ‘El bufón del rey Lear’, de Felipe Cabezas, estrenada a finals de 2018, tornarà a finals d’octubre i, segons el director, la història des de la imatge del bufó reial: “És un spin off, amb una perspectiva poc habitual des de la visió d’aquest personatge simbòlic”. Després arribarà l’estrena absoluta ‘This is not here. Re-imagine Yoko-Ono’, de Sònia Masuda. La seva creadora ha detallat que l’obra reivindica la figura d’Ono enfront de la seva fama de “dona manipuladora i fosca”. L’obra redescobreix Ono com a persona i com a artista, i a banda qüestiona qui són els bons i els dolents i qui escriu les històries que queden per sempre.Tancarà l’any Jordi Bertran amb ‘Power Point’, un treball de molts anys “elaborat durant molt de temps com un bon vi”, i que es compon de quatre històries i microespectacles per primer cop reunits sobre un escenari. Totes les històries tenen un fil conductor inspirat en la poesia de Joan Brossa, que és a més “un cant a la tolerància i a l’ajuda entre la gent”.Tres espectacles de memòria històricaEl 2021 s’obrirà amb el cicle de memòria històrica amb l’espectacle ‘Contado por ellas. Republicanas y antifranquistas’, de Bea Insa, que ha descrit l’obra com un “exercici de memòria històrica i una invitació a una experiència emocional”. Per a la producció ha entrevistat dones que han viscut la guerra, la postguerra i la dictadura franquista.El segon espectacle serà la proposta de radioteatre ‘Ja no tenen odi, ja no tenen rancor’, de Gerard Vàzquez, i amb la veu de Ramon Hernàndez, que ha explicat que l’obra escenifica el radioteatre com es feia en el passat, per això el públic “veurà un estudi de ràdio” i escoltarà testimonis reals des de l’inici de la Guerra Civil fins al final del conflicte.La caiguda del mur de Berlín tornarà amb ‘Metalhammer’, de Xavier Quero que ja es va poder veure a la sala la temporada passada, i sobre la qual Quero ha recordat que l’espectacle va néixer en un viatge on va decidir que volia parlar de la caiguda del mur i del naixement de l’Europa moderna.Reposició de ‘Money’El febrer començarà amb la producció pròpia ‘Money’, amb Albert Requena i el director de la sala, Felipe Cabezas, que ha explicat que l’obra versa sobre la “falta o l’excés de diners”, i ha detallat que Requena torna al març també amb ‘L’assassí imprevist’, de Francesc Marí. Per la seva banda, l’actor ha dit que l’obra planteja què et podria dur a cometre un homicidi, des de l’humor, però “amb un missatge final”.Tancarà les previsions de temporada l’espectacle ‘Candida’, de l’Anna Tamayo, del 31 de març a l’11 d’abril, “un ‘solo’ íntim i canalla” que tracta de ser una peça poètica i irreverent sobre la candidiasi vaginal que va afectar la protagonista i la va animar a emprendre una investigació teatral: “Hi ha històries que no s’han explicat”, ha defensat.
