ACN Constantí – La plantilla de l’empresa Aragonés Transport de Constantí (Tarragonès) ha denunciat que fa quatre mesos que no cobren les nòmines i han qualificat la situació de “desesperada”. Segons expliquen els seus portaveus, l’expedient d’acomiadament col·lectiu, iniciat al gener en el marc de la fase de liquidació del procés concursal, ha acabat sense acord. Una part majoritària dels empleats ha rebutjat la proposta perquè, diuen, no oferia cap mena de garantia ni compensació respecte als salaris que no han percebut des de principis d’any. La plantilla també ha lamentat que s’han incomplert els compromisos del pla de viabilitat i que molts d’ells han hagut de renunciar als seus drets i agafar-se la baixa voluntària per poder cobrar “d’algun lloc”.
L’empresa Aragonés Transports té una quarantena de treballadors a la seu de Constantí i un altre centre de treball a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). En un comunicat, els representants de la plantilla han explicat que fa quatre mesos que no cobren la nòmina, així com que s’han incomplert “tots” els compromisos incorporats en el pla de viabilitat i traslladats als creditors de la companyia. “És una situació d’extrema vulnerabilitat, a conseqüència de la pèssima gestió de l’empresa que ha generat un volum de deute insostenible i insalvable, i que la condemna al seu tancament definitiu”, lamenten.
Des de la plantilla expliquen que l’empresa va aconseguir l’any 2018 superar el concurs de creditors en què es trobava des de l’abril de 2016 mitjançant la signatura d’un conveni amb els seus creditors i l’aprovació d’un pla de viabilitat i reestructuració de deute que permetia encarar el futur amb “cert optimisme”. “La plantilla els va fer costat i va fer un enorme esforç per afavorir la viabilitat de l’empresa. Vam ser els primers a creure que la situació es podia redreçar, però des de llavors l’únic que s’ha fet ha estat repetir, agreujats, els errors del passat i reprendre el camí d’una gestió erràtica”, assenyalen.
Davant d’aquesta situació, reclamen cobrar els salaris pendents i que es prioritzi una “sortida digna” als treballadors.
