ACN Barcelona – Els humans prediuen la conducta de les persones amb la mateixa llengua materna i no ho fan si les han escoltat parlar una llengua estrangera, segons un estudi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). El treball ha examinat l’habilitat per predir la conducta d’altres persones en 42 nadons de sis mesos. Els resultats s’ha publicat a la revista ‘The Journal of Neuroscience’. L’estudi ha mesurat els canvis de l’activitat cerebral i del moviment ocular dels nadons davant de persones parlants de la llengua materna o d’una desconeguda. L’estudi ha mesurat els canvis de l’activitat cerebral i del moviment ocular dels nadons davant de persones parlants de la llengua materna o d’una desconeguda.
La investigadora principal de l’estudi i directora del grup de recerca Speech Acquisition and Perception del ‘Center for Brain and Cognition’ , Núria Sebastián, ha explicat que els mecanismes de predicció de la conducta lligats al concepte de la ‘teoria de la ment’ no actuen de manera automàtica, sinó que es veuen modulats per factors de tipus social.
En el treball, els infants observaven uns vídeos on veien una persona que obria una caixa per agafar una pilota en silenci. Durant l’estudi, es va fer un encefalograma dels nadons i se’n va registrar específicament un marcador neuronal (mu-ERC) just abans que la persona comencés a moure el braç per obrir la caixa. Aquest marcador mesura la desincronització d’ones cerebrals mu que es produeix quan estem a punt d’iniciar un moviment o quan pensem que una altra persona es començarà a moure. També es van mesurar els moviments oculars dels infants, per observar quines eren les parts del vídeo a què els infants prestaven atenció.
Els resultats van mostrar que els infants només mostraven desincronització d’ones mu quan la persona que apareixia al vídeo s’havia presentant parlant la seva llengua materna. No s’observava desincronització quan s’havia presentat parlant en una llengua desconeguda, l’alemany en aquest cas. Aquesta diferència indicaria que els infants només anticipen el comportament d’algú quan es tracta d’una persona de la seva comunitat lingüística.
Pel que fa a les causes d’aquestes diferències en la capacitat predictiva, l’equip de recerca considera que poden estar relacionades amb els forts vincles entre llengua i cultura. De fet, gran part de les persones que comparteixen una mateixa llengua materna formen part de la mateixa comunitat cultural. Tenint en compte aquesta estreta associació, ja constatada per estudis previs, els investigadors consideren que els infants poden vincular els parlants de llengües estrangeres amb comportaments i atributs que els resulten estranys. Això els faria menys proclius a fer servir els seus coneixements bàsics per predir les accions de parlants de llengües estrangeres.
<strong>Influència en la capacitat dels nens per aprendre</strong>
D’altra banda, es desprèn que del biaix en la capacitat predictiva, hi pot influir la capacitat dels nens per aprendre dels altres, interpretar o avaluar la realitat i els coneixements que van adquirint sobre l’entorn que els envolta. I és que els infants tendeixen majoritàriament a imitar i aprendre de les accions dels parlants de la seva mateixa llengua, perquè els resulten més familiars.
D’altra banda, la recerca vincula dos processos que fins ara s’havien analitzat per separat: els mecanismes cerebrals predictius i els sistemes de categorització social com la llengua.
Els mecanismes predictius del cervell estan relacionats amb les denominades neurones mirall, vinculades a l’aprenentatge per imitació i a la capacitat d’empatia, i van evolucionant de forma flexible des de la petita infància fins a l’edat adulta, condicionats per factors socials com la llengua dels parlants de cada comunitat. A més, les diferències en els mecanismes predictius dels infants segons la llengua parlant, influeixen sobre el seu procés d’aprenentatge, ja que preferentment imiten i adquireixen nous coneixements a partir de les accions de les persones que formen part de la seva mateixa comunitat lingüística.
