ACN Barcelona – El Gran Teatre del Liceu ha presentat l’òpera còmica de Rossini ‘La cenerentola’ que s’estrenarà el 18 de maig. La destacada directora d’escena italiana Emma Dante debuta al Liceu amb aquest muntatge inspirat en el conte tradicional de la Ventafocs. La proposta de Dante combina l’humor desbordant canalitzat amb una estètica visual pop i una intenció moral que aborda problemàtiques actuals com la violència de gènere o l’assetjament escolar contra els més febres. La partitura plena d’energia està protagonitzada per la mezzosoprano debutant a l’Estat Maria Kataeva en el personatge de l’Angelina i el tenor Javier Camarena al capdavant de Ramiro. L’òpera compta amb direcció del mestre Giacomo Sagripanti i l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu.
Estrenada a Roma el 1817 i portada a Barcelona el 1818, l’òpera és una adaptació del conte ‘Cendrillon’ de Charles Perrault. L’opera adapta el conte però hi introdueix canvis com amb la cruel madrastra que esdevé un tirànic padrastre, el grotesc Don Magnifico, incapaç de vèncer les esquerdes del seu passat.
El paper de la fada l’ocupa Alidoro, el preceptor del príncep Don Ramiro, que, disfressat, detecta la bondat d’Angelina, la Cenerentola, humiliada per les poc agraciades germanastres Clorinda i Tisbe. El príncep ha canviat els seus vestits amb els del seu escuder Dandini, i Angelina se n’enamora immediatament. Don Magnifico i les seves filles fan un gran ridícul davant Dandini i el príncep.
Però una de les aportacions que fa Dante en la versió que es podrà veure al Liceu té a veure amb el final. Mentre que tradicionalment estava previst un final feliç amb el perdó a tothom i el triomf de la bandat, Dante ha volgut alliçonar els personatges malvats de la història i els converteix en una mena de nines que porten una corda mecànica a l’esquena.
En roda de premsa, Dante ha assegurat que la reposició de l’òpera manté el caràcter “inesgotable”, “amb ritme” i “la passió” de l’òpera. Tot i això, hi ha moments còmics i desenes d’escenes on es fan visibles relacions de prepotència i abús. “El personatge de l’Argelina està desposseïda de tot, relegada en els espais més petits de la casa i a fer de criada. No pot tenir somnis”, ha recordat la dramaturga. “Encara hi ha molts llocs al món on potser no existeixen Ventafocs com a tal però sí dones que no tenen el dret a somiar. El tema no resolt de la violència domèstica”, ha denunciat Dante.
Maria Kataeva ha explicat que el principal repte del paper és que tècnicament no és fàcil perquè “és molt ampli” i cal demostrar que pots cantar registres molt amplis i amb sensibilitat. Kataeva ha assegurat que la peça més important que interpreta és una ària al final del muntatge on ha de demostrar “tot el que té”.
Kataeva ha aplaudit com a mezzosoprano poder fer un personatge “dolç” i ha fet broma que venint d’un poble petit de Sibèria, debutar al Liceu la fa sentir com la pròpia Ventafocs.
Per Javier Camarena és tot un “gust” tornar al Liceu amb un títol que s’havia de representar abans de la pandèmia. El tenor ha aplaudit treballar en una producció “màgica” que conté una aposta per la reflexió.
<strong>Els elements pertorbadors: les claus mecàniques</strong>
Dante ha enriquit l’escena amb diversitat d’elements pertorbadors que es poden identificar amb el vestuari i amb unes claus mecàniques que donen corda a les nines. “La clau parla de la manipulació”, ha concretat. De fet, els únics personatges bons de l’obra són l’Angelina i el Príncep i aquests tenen una mena de clons mecànics que els acompanyen.
