ACN Brussel·les – La despesa en defensa dels països de l’OTAN durant l’any 2022 va créixer un 2,2% respecte a l’exercici anterior, fins als 1,05 bilions d’euros. Si bé l’augment és inferior al que es va registrar l’any passat (+2,8%), el conjunt de l’aliança acumula vuit anys consecutius incrementant la despesa en aquest camp. Malgrat tot, 23 dels 30 estats que formen l’OTAN presenten uns nivells de despesa en defensa inferiors al 2% del seu PIB, el nivell que es recomana des de la secretaria general de l’organització. En aquest sentit, Espanya és el segon país aliat que menys recursos hi destina, amb una quantitat equivalent a l’1,09% del PIB nacional. Per darrer només apareix Luxemburg, amb un percentatge del 0,62%.
Segons les dades presentades aquest dimarts pel secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, gairebé tres quartes parts de la despesa de l’aliança prové dels Estats Units, que l’any 2022 va invertir 723.000 milions d’euros en defensa. Això equival al 3,46% del seu PIB, sent el segon país que més recursos destina en aquest camp.
Els 331.000 milions d’euros restants els aporten Canadà i la resta d’aliats europeus, sent Grècia (3,54% del PIB), Lituània (2,47%) i Polònia (2,42%) els que més pressupost es gasten.
En termes absoluts, el segon país que més va invertir en despesa militar l’any 2022 va ser el Regne Unit, amb 51.272 milions d’euros, mentre que Alemanya i França ocupen la tercera i quarta posició, amb 48.546 i 45.035 milions d’euros, respectivament.
Pel que fa a Espanya, la despesa en termes absoluts al llarg de l’últim exercici es va situar en els 14.087 milions d’euros, un 9,4% més que l’any passat. D’aquests més de la meitat (53,7%) va servir per afrontar costos relacionats amb el personal. La resta correspon a la producció d’equipament i a recerca i desenvolupament (19,3%) a costejar operacions militars i tasques de manteniment (19,3%) i a infraestructura (0,9%).
<strong>Stoltenberg reclama més esforços</strong>
Malgrat que Stoltenberg ha celebrat que els aliats estan avançant “en la bona direcció” pel que fa a l’increment de la despesa militar, també ha reconegut que cal moure’s “més ràpid” i per situar-se al mateix nivell de les amenaces actuals. De fet, el dirigent noruec ha subratllat que el món es troba ara en el moment més tens en l’àmbit geopolític “des de la Segona Guerra Mundial”.
És per això que el secretari general de l’OTAN ha recordat que l’objectiu del 2% “no és un topall” sinó “un mínim al qual tots aspirem” i confia que la majoria d’aliats hi arribi “de forma ràpida”.
Per altra banda, Stoltenberg també ha comentat que espera l’adhesió de Finlàndia i Suècia el més aviat possible i ha llençat un missatge d’avís a la Xina per les relacions que manté amb Rússia.
