ACN Torelló – La depuradora de Vic servirà aquest estiu aigua regenerada als municipis d’Osona que ho necessitin per activitats com el reg i la neteja de carrers en un context de sequera. És una de les mesures que ha anunciat la Taula de Recursos Hídrics de l’alt Ter, formada pels diferents agents públics i privats implicats en el cicle de l’aigua i també centres d’investigació com el Centre Tecnològic Beta. Porten més de dos anys sumant esforços amb diferents grups de treball per fer la comarca “més resilient”, donat que té una “alta dependència” amb el riu Ter. També reclamen finançament per poder tirar endavant “projectes estratègics” com la construcció d’unes basses o la “digitalització” del riu amb censors.
Els nivells del riu Ter estan en mínims històrics i no hi ha previsió de millora en les properes setmanes. Osona beu de l’aigua del riu i dels seus aqüífers i per tant la comarca no tiba de pantans -el pantà de Sau està a la comarca- sinó que la reserva és la neu del Pirineu i la capçalera del riu Ter. Conscients d’aquesta forta dependència, des de fa dos anys i mig que hi ha en marxa una Taula de Recursos Hídrics de l’alt Ter amb diferents equips de treball per abordar tres grans objectius: garantir el subministrament, la qualitat i l’eficiència dels recurs hídrics.
En una trobada amb mitjans aquest dimarts a l’ETAP d’Osona Nord-Voltreganès, els diferents representants han exposat alguns dels projectes que consideren estratègics i que han d’ajudar a planificar i anticipar-se a problemes d’abastiment o possibles episodis de contaminació. El gerent d’Aigües Vic, Guillem Tressera, ha resumit la situació dient que, davant el rècord històric del cabal mínim al Ter, la qualitat de l’aigua ha canviat -fent augmentar el nivell de contaminants- i això vol dir que cal un “control més exhaustiu, adaptar-nos als canvis i una planificació de futur”. També s’ha subratllat que l’aigua d’entrada i sortida de les depuradores i potabilitzadores es manté en els nivells establerts per normativa i que no s’ha de patir per la qualitat. “No hi ha incompliments”, ha assegurat.
Per avançar-se a possibles problemàtiques, investigadors del Centre Tecnològic Beta de la UVic-UCC, que porten més de 7 anys treballant amb potabilitzadores, tenen dos estudis en marxa per provar nous mitjans tècnics com l’ús de carbó actiu a l’hora de tractar l’aigua. D’altres projectes que també estan en marxa és la “digitalització” del riu Ter per tenir un “control més exhaustiu” dels nivells d’aigua i poder fer previsions. La xarxa en baixa ja està digitalitzada però queda pendent tenir més sondes i aprofitar les que ja existeixen al Ter. “Es treballa amb un software amb dades de l’ACA i la resta de sondes per tal que hi hagi algoritmes del model de riu per preveure possibles episodis de contaminació i el mateix es farà amb les diferents potabilitzadores per predir el millor tractament”, ha dit Tresserra. Un treball a tres anys i que han “accelerat” per poder-ho tenir acabat d’aquí a 1,5 anys.
D’altra banda, també s’han analitzat 800 paràmetres del riu Ter i Gurri, una feina que es seguirà fent durant el pròxim any i, en paral·lel, també es volen construir unes basses -la ubicació encara no està decidida- que es nodreixin de l’aigua del Ter o puntualment del Gurri. L’objectiu és que siguin un recurs disponible en episodis, com ara, grans crescudes que impedeixin abastir-se dels rius.
En aquest sentit, també han detallat que han demanat permís a l’ACA per poder actuar en les comportes de la presa de Malars, d’on prové prop del 70% de la captació d’aigua per a la comarca, per poder garantir un volum d’aigua suficient -tancant les comportes i assegurant el cabal ecològic- en cas d’episodis extrems de sequera.
<strong>Falta finançament</strong>
La regidora de Medi Ambient de Vic, Ester Coma, ha subratllat la importància de poder aconseguir fons per tirar endavant tots aquest projectes que consideren estratègics per la comarca. També ha denunciat que la Generalitat i l’ACA han posat “solucions” per la sequera per als municipis de l’àrea metropolitana, però no per a zones com la Catalunya Central.
Des de la taula també han posat en valor la feina que s’està fent a nivell de municipis per tal d’aconseguir ser més eficients i reduir els consums d’aigua. I han explicat que volen treballar en la recerca de recursos alternatius, com ara aigura regenerada, aigua subterrània en desús i noves instal·lacions d’emmagatzematge d’aigua, ja sigui potabilitzada o del riu, entre d’altres accions.
Formen part d’aquesta Taula de treball el Consell Comarcal d’Osona, Aigües d’Osona, Depuradores d’Osona, Consell Comarcal del Ripollès, Consorci del Ter, Ajuntament de Vic, Ajuntament de Manlleu, Universitat de Vic – Centre Beta – Centre de rius Mediterranis, Aigües de Vic, però també s’ha convidat a formar-ne part en un àmbit més general l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
