ACN Barcelona – La Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) del Departament de Justícia han presentat dues noves guies per abordar casos de violència sexual en persones amb discapacitat intel·lectual. Els documents contenen recomanacions que pretenen ser la pauta inicial en el moment de revelació de casos. També tenen com a objectiu donar més eines als familiars i professionals, acompanyar les víctimes i reduir la victimització secundària, entesa com el dany posterior que es pot ocasionar com a conseqüència d’intervencions incorrectes. Les autores són quatre psicòlogues expertes en la matèria: Montserrat Bravo, Olga Puig, Mireia Forner i Joana Corominas.
L’any 2021 es van editar les primeres guies, destinades a nens, nenes i adolescents que havien patit violència sexual. Enguany, s’ha volgut donar continuïtat al projecte amb una versió adaptada també a persones amb discapacitat intel·lectual, ja siguin menors o adults. Les recomanacions, però, tenen el mateix objectiu, oferir unes vies a seguir per part de les institucions i persones adultes que es troben o actuen des del moment de la revelació de la violència sexual.
D’aquesta manera, pretenen ser una eina més cap el treball interdisciplinari i interinstitucional per minimitzar l’impacte traumàtic que aquesta experiència i el seu pas pel sistema judicial, pot tenir. “El sistema judicial ha d’entendre que es necessiten més recursos”, ha opinat Montserrat Bravo, una de les autores, “per exemple en temes d’accessibilitat”.
En aquest sentit, la psicòloga ha recordat que les víctimes “no tenen un perfil determinat”, sinó que n’hi ha “molts”. A més, una persona amb discapacitat pot tenir afectades diferents capacitats, com la parla, la memòria, l’atenció o el llenguatge funcional. “És molt difícil el fet que la persona pugui entendre que ha estat víctima, revelar-ho i demanar ajuda. Es tracta d’un nivell complex que els demanem i no pot ser que quan entrin al sistema no comptin amb més ajuda”, ha insistit.
Pel que fa als receptors de les revelacions, la psicòloga ha assenyalat que “ningú està preparat per rebre una revelació de violència sexual”. Per això, una vegada fet el pas, s’ha de tenir en compte un doble objectiu, el suport a la víctima i el trasllat dels fets al sistema “que necessitarà unes garanties respecte el relat”. Tot i la importància d’aquesta conservació, també avisa que, sovint, es fan “moltes preguntes i retrets”, i que això pot incidir en la víctima.
<strong>Dependència i victimització</strong>
Moltes vegades, els infants i persones adultes amb discapacitat intel·lectual poden necessitar l’ajuda d’una altra persona per dur a terme activitats del dia a dia i, especialment de cura personal. En aquest sentit, poden establir relacions de dependència envers els seus cuidadors. Aquesta dependència comporta el risc que creguin i normalitzin que el seu cos és accessible a les altres persones, afavorint sovint comportaments d’obediència i submissió.
A més, els problemes de comunicació i llenguatge, les dificultats en habilitats socials i el desig de ser acceptats poden limitar la capacitat dels infants i persones adultes amb discapacitat intel·lectual per expressar els seus desitjos, necessitats, allò que volen i allò que no.
Per interrogar i explorar cal una formació molt especialitzada i contínua, amb amplis coneixements en la matèria, que permetin dur a terme bones entrevistes, adaptades a les característiques i circumstàncies d’una persona amb discapacitat intel·lectual, possible víctima de violència sexual.
Una altra de les problemàtiques és el risc de víctimització, que en nens, nenes i adolescents amb discapacitat intel·lectual pot ser tres vegades superior envers infants i joves sense. A les guies també es parla de l’efecte eclipsador de la discapacitat intel·lectual, que té a veure amb el fet que moltes vegades les pròpies característiques puguin donar confusió respecte la simptomatologia de les violències sexuals.
Per això, Bravo recorda que no repercuteix “de la mateixa manera en una persona amb o sense discapacitat”. Per exemple, en el primer cas la simptomatologia pot estar més relacionada “amb un trastorn de conducta”, mentre que en l’altre “s’acosta més a una simptomatologia posttraumàtica”.
<strong>Informar d’un cas d’abús</strong>
Cada persona amb discapacitat intel·lectual té les seves necessitats, personalitat i circumstàncies particulars, a més d’una manera pròpia de viure la violència sexual. En cas de tenir una sospita o possible situació de violència sexual contra un infant o adolescent amb discapacitat intel·lectual, sempre s’ha de notificar a la fiscalia, policia o jutjat de guàrdia corresponent i demanar ajuda al centre de salut o als serveis de protecció a la infància.
Pel que fa al coneixedor d’aquesta situació, també es pot adreçar a l’Oficina d’Atenció a la Víctima del Delicte o al Servei d’Informació i Orientació Telemàtica de Víctimes de Delictes de Catalunya.
