Edició 2101

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 26 de abril del 2024
Edició 2101

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 26 de abril del 2024

Juan Mayorga visita el Grec amb ‘El Cartógrafo’ i els seus mapes contra l’oblit

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-“Aquesta és una obra sobre la transmissió, sobre un mapa que no queda enlloc més que a la memòria dels espectadors, però també sobre què fem quan fem mapes, o teatre”. Amb aquesta presentació del seu autor, Juan Mayorga, aterra aquesta setmana al Teatre Goya ‘El Cartógrafo’, dins del Festival Grec. Protagonitzada per Blanca Portillo i José García-Pérez des de fa dos anys, l’obra és un al·legat a favor de la memòria col·lectiva, que parteix de la visita de Mayorga a Varsòvia l’any 2008, on va descobrir que pràcticament no queda rastre del tristament famós gueto jueu durant el nazisme. L’obra fa una aproximació “cartogràfica” a aquells fets, metàfora de com els mapes dibuixen i amaguen alhora la realitat i des del convenciment “moral” que evocar l’Holocaust d’una altra manera era “exposar-se al fracàs”.

‘El Cartógrafo’ arriba al Festival Grec molt rodada, després de gairebé dos anys de funcions. Blanca Portillo i José Luís García-Pérez tenen ben assimilats la dotzena de personatges que interpreten a l’obra, en escenes que els aparellen sempre de dos en dos, encontres entre un home i una dona. L’obra sorgeix d’un passeig per Varsòvia que Juan Mayorga va fer el 2008 amb el clàssic mapa turístic ple de suggerències turístiques, però que oblida referenciar els indrets del gueto de Varsòvia, avui gairebé imperceptible a ulls del visitant. A partir d’aquesta constatació, Mayorga va escriure un text que salta d’aquell temps al present a través d’una turista que recorre la ciutat buscant aquells llocs, la llegenda imaginada d’un cartògraf que hauria intentat preservar la memòria del gueto i altres personatges que parlen tant d’aquells fets com del “mapa vital” de la principal protagonista. Els intèrprets són, al seu torn, “actors cartògrafs”, tal i com els ha descrit Mayorga, en el sentit que s’aproximen als fets d’una manera “lateral”, i demanen la complicitat de l’espectador per acabar d’imaginar aquell temps històric i aquells fets atroços. La història de la cerca de la protagonista –anomenada Blanca perquè el dramaturg ja va escriure la història pensant que seria Blanca Portillo qui l’interpretaria- i la seva pròpia història vital “s’entrellacen”, i “serveixen a la idea de no acceptar l’oblit ni que sigui la mort qui tingui l’última paraula”, ha explicat Mayorga sobre el sentit final del seu text. “Tant de bo els espectadors de Barcelona ens vulguin acompanyar a dibuixar aquest mapa, conscients des del principi que el mapa que volíem dibuixar només podia fer-se en la ment de l’espectador”, ha raonat el director. “Nosaltres intentarem oferir allò que constitueix el teatre que estimem: acció, emoció, poesia i pensament, i tant de bo també, dibuixar en la seva memòria el mapa de la seva pròpia vida”, ha desitjat el dramaturg. De la seva banda, Blanca Portillo, ha confessat que aquesta serà l’obra que més l’entristirà deixar de fer, quan acabi la gira properament, precisament a Varsòvia. L’actriu ha apuntat d’altra banda que allò que la va cridar més de la proposta de Mayorga va ser metateatral: el paral·lelisme entre la cartografia i el teatre. “Mayorga no pretén que volis a un món imaginari i fantàstic sinó que pensis i utilitzis les teves eines, que imaginis tot el que no es veu en la funció, com als mapes”.Això, afegeix Portillo, produeix en l’espectador un afecte d’apoderament sobre la pròpia obra, se’n fa “propietari”. “Això és l’essència del que jo espero del de teatre”, ha reblat.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió