ACN Barcelona – Joan Jordi Miralles (Osca, 1977) reapareix amb ‘Triomfador’ (Males Herbes), una ficció a partir del seu pas per La Masia, on va viure com a part del planter del Barça de bàsquet a principis dels 90. Hi mostra l’altra cara de l’esport d’elit: una història de maltractaments per part d’un grup de joves pressionats al límit per l’objectiu de triomfar. “És una ficció amb coneixement de causa”, apunta l’escriptor desmarcant l’obra del text de denúncia. Amb el protagonista, l’Ulisses, l’uneixen les il·lusions, pors, inseguretats i humiliacions suportades “per instint de supervivència”. Miralles matisa que “les sensacions” que traspua la novel·la són “reals”, seves i també d’altra gent que va passar per La Masia, però no necessàriament les de tots.
“Pot semblar estrany perquè el context és La Masia, on no ens imaginem que això passi”, assumeix l’autor de ‘Triomfador’, la seva darrera novel·la arribada ahir a les llibreries, també en castellà (Seix Barral). Però les sensacions són “reals”, prossegueix, i estan gravades des dels seus anys a La Masia del Barça. Això sí, Miralles evita generalitzar la seva experiència o fer una denúncia explícita, com també ha evitat esdevenir el protagonista del relat que, insisteix, és una ficció.
A més, autor i editors remarquen el fet que la història –i allò que la inspira- transcorre entre finals dels anys 80 i els anys 90, per tant en un context molt diferent del d’ara. No es pot llegir, doncs, com un retrat del model de relacions ni de l’ambient que es respira avui dins de La Masia o en altres centres d’alt rendiment, han vingut a dir. En tot cas, la mateixa editorial parla de ‘Triomfador’ com “un llibre que qüestiona els valors depredadors sobre els quals es fonamenta l’esport d’elit, i bona part de la nostra societat”.
<strong>Sense “victimitzar”</strong>
“No es recrea en el dolor, no fa pornografia de les misèries. Estableix una distància, posa una tercera persona, i tria la novel·la com a gènere per no victimitzar i no fer de la ferida el leitmotiv per al lector”, l’ha correspost l’editor de Seix Barral Jesús Rocamora en la presentació del llibre a la Calders aquest dijous. Al seu costat l’editor de Males Herbes Ramon Mas hi coincidia: “No és un escrit de denúncia, és una peça d’art, el seu llibre més important”, ha assegurat.
La ficció es nodreix, doncs, de la seva experiència, però també de la de companys amb qui ha parlat i s’ha entrevistat durant aquests anys per preparar el llibre. Malgrat la distància auto-imposada per la fórmula novel·lística, al llibre hi apareixen alguns noms reals del club, com el mateix Aíto García Reneses, entrenador del Barça de bàsquet des de mitjans dels 80 i fins al tombant de segle.
<strong>Ficció per posar “distància”</strong>
L’escriptura de ‘Triomfador’ ha sigut reposada. Va arrencar fa 13 anys, segons ha concretat l’autor, en un moment en que se li van despertar els records de totes aquelles “sensacions” viscudes a La Masia entre els 13 i els 17 anys, un dia jugant a bàsquet. “Es va obrir la capsa de pandora”, ha rememorat. Des d’aquell moment una dels seus neguits va ser com fer el tractament “d’una cosa basada en fets reals”. La resposta, com han indicat els editors, “la distància” que permet la ficció, i també el pas del temps.
Miralles ha explicat també com ha procurat que el lector vagi “de la ma” del protagonista –que no és ell, insisteix- i visqui “de prop aquestes sensacions que tenen a veure amb l’ambició, amb els èxits i els fracassos, i sobretot amb una motivació que fa que es passi tota la resta per alt”.
Joan Jordi Miralles és professor de narrativa audiovisual i com a escriptor ha publicat una desena de llibres des del tombant de segle, com les novel·les ‘L’Altíssim’ (Premi Andròmina, Tres i Quatre, 2005), L’úter de la balena (premi Vila de Lloseta, Moll, 2010) o ‘Aglutinació’ (premi Joanot Martorell, Edicions 62, 2018). Amb Males Herbes va publicar la seva darrera novel·la, ‘Marginàlia’ (2021), i l’editorial l’ha fet part de la seva antologia de relats ‘Punts de Fuga (2015), i també el primer autor de la seva col·lecció de teatre amb l’obra ‘Els nens feliços’ (2016).
