ACN Barcelona.-L’escriptor Jaume Cabré torna a la novel·la deu anys després de ‘Jo confesso’ amb ‘Consumits pel foc’, publicat per Proa. Una novel·la on hi tenen cabuda els personatges humans amb altres que són animals, com en el cas dels godalls. “Si els personatges te’ls creus són un ajut i al mateix temps poden ser una capsa de sorpreses”, ha assegurat l’autor en roda de premsa. Ha apuntat que són coses que es van aprenent a mesura que un va escrivint i et trobes amb personatges com aquest. Des de Proa han explicat que han fet una tirada de 25.000 exemplars. En castellà, han fet una tirada de 10.000 exemplars de ‘Consumidos por el fuego’, publicat per Destino. En total, la novel·la té 9 traduccions contractades.
L’Ismael, un dels protagonistes de la història, no ha tingut una infantesa gens fàcil degut a la difícil relació amb el seu pare. Tot això, va aconseguir estudiar i es guanya la vida com a professor de llengua i literatura. Un dia, però, es retroba amb una antiga veïna i a poc a poc comencen a intimar, fins que una altra trobada amb el conserge de l’institut on treballa, porta l’Ismael a una situació límit, com ha explicat l’editorial. L’escriptor ha evitat aprofundir en l’argument perquè és “una cosa dels drets del lector i és a partir de la lectura que la gent se’n va assabentant”. En aquesta novel·la, Cabré ha assenyalat que ha explicat una historia i al fer-ho ha viscut amb uns personatges i uns ambients. “No tinc cap altra pretensió”, ha assegurat. “Però això no impedeix que un lector l’ajudi o l’avorreixi aquesta vida o aquests personatges, però això no forma part del meu poder”, ha afegit. Cabré ha indicat que ha fet el que ha pogut que és tenir uns personatges que l’han acompanyat i “han fet el paper” que els hi ha demanat. En aquest procés, ha indicat, n’ha matat molts i alguns els ha tret perquè no donaven suc i d’altres s’han anat enriquint.Cabré ha assegurat que està a la banda de fer parlar els personatges, que hi hagi una coherència en les coses que van fent i inventar-se històries que “poden afectar a cadascun dels personatges que van apareixent i hi ha d’haver tot un creixement d’elements d’històries que s’han d’anar creant i després veure què fa falta i què no fa falta”. Ha reconegut que en alguns moments va començar de nou el text.L’escriptor ha confessat, a preguntes dels periodistes, que els personatges tenen vides molt tristes i quan tenen una petita alegria se “l’han de treballar”. L’escriptor ha indicat que no en té “ni idea” perquè ha introduït aquesta tristesa. “El personatge que estic començant a escriure em porta cap aquí i cap allà i vaig fent i fent, però no em plantejo això perquè l’únic que vull és escriure els personatges i creure-me’ls i això vol dir que a poc a poc vas endevinant nous trossos d’arguments que et poden servir”.Tenir pressaCabré ha reconegut que no l’afecta si triga en una novel·la i diu que hi ha molta gent “amb bona fe” li diu que fa tres o quatre anys que no escriu ni publica, però ha comentat que li respondria que escriu cada dia. “Això no m’afecta i tinc la meva edat, potser de més jove tenia més pressa, però me’n vaig adonar que tenir pressa i després penedir-te del que havies escrit és molt bèstia”. Ha admès que de pressa no en tindrà mai en el moment d’escriure, perquè això va en contra seu. “Forma part de la feina i la professionalitat de l’escriptor”.L’autor Jaume Cabré (Barcelona, 1947) va irrompre en el panorama literari internacional amb ‘Les veus del Pamano’ (2004) i s’hi va consolidar amb ‘Jo confesso’ (2011), distingida com a millor novel·la estrangera a França, Suècia i Grècia. Cal remarcar-ne altres novel·les, com ‘Senyoria’ (1991) i ‘L’ombra de l’eunuc’ (1996), i llibres de relats com ‘Viatge d’hivern’ (2000) i ‘Quan arriba la penombra’ (2017). L’obra de Cabré ha superat les cent traduccions. És membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
