Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024
Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024

‘Infància (des)protegida’, el reportatge que reclama un canvi urgent en l’abordatge de la violència contra els menors

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – “La llei de protecció a la infància i adolescència s’està incomplint”. Aquesta és una de les principals denúncies que recull el reportatge interactiu ‘Infància (des)protegida’, presentat aquest dilluns al Centre Cívic Urgell (Barcelona). Es tracta d’un ‘webdoc’ realitzat per Xaquín Veira, Francina Cortés, Rocío Minvielle i Karma Peiró, que té per objectiu evidenciar la urgència d’un canvi en la manera en què s’aborden els casos de violència física i psicològica contra menors. En aquest, es recullen tres testimonis d’abusos físics i psicològics durant la infància, acompanyats de dades sobre maltractament a menors i la veu de professionals que retraten les deficiències del sistema en la detecció, atenció i prevenció dels casos.

Darrere de noms anònims, en el reportatge es relaten tres històries: el Marc descriu que de petit va presenciar com la seva mare va estar a punt de ser assassinada, la Lola explica les seqüeles d’una infància viscuda en centres d’acollida i una adolescència marcada per la violència masclista que va patir, i l’Alba descriu la lluita desesperada per aconseguir que es reconeguessin els abusos sexuals que va patir la seva filla als cinc anys.

Publicitat

El ‘webdoc’, guanyador d’un Premi Montserrat Roig 2019, és fruit de vuit mesos d’investigació en què els quatre autors han analitzat dades sobre maltractaments i abusos sexuals a menors, i han entrevistat una trentena de professionals vinculats a la matèria, entre els quals la consellera d’Igualtats, Tània Verge, la directora general d’Igualtats, Laia Rosich, l’advocada Carla Vall o la magistrada Lucía Avilés. Els autors defensen que el resultat demostra que és urgent un canvi en l’abordatge de la violència cap als infants.

<strong>Impossibilitat de radiografiar la situació i un sistema deficient</strong>

Una de les principals denúncies del reportatge és la “impossibilitat” de fer una radiografia del maltractament infantil a Catalunya. “Pràcticament, no hi ha dades, es coneixen molt pocs casos perquè la majoria de vegades no es denuncien. Si no tenim dades, no existeixen, no tenim evidència ni sabem quant costa solucionar aquest problema o posar més serveis o recursos”, ha reivindicat Karma Peiró, periodista i una de les autores del reportatge, en l’inici de l’acte d’aquest dilluns.

Tal com recull la investigació, el Consell d’Europa estima que un de cada cinc menors són abusats sexualment i que entre el 70% i el 85% pateixen maltractament per part d’un familiar. Segons els autors del reportatge, la violència sexual que pateixen els infants és perpetrada per homes en un 98% dels casos, un 72% de les víctimes són noies, i en un 70% dels casos els fets es cometen de forma reiterada.

Sobre les deficiències del sistema a qui correspon fer-se càrrec de la detecció, atenció i prevenció, entre d’altres, el reportatge denuncia que els serveis estan “saturats”, amb llistes d’espera de mesos, i que la situació laboral dels professionals és precària. De la investigació també es desprèn que els processos legals duren una mitjana de tres anys, acompanyats d’un “excés” de protocols i confusió sobre les actuacions a seguir, i amb sentències que tendeixen a ser “adultocèntriques”, és a dir, que obliden l’impacte de la situació en els menors.

<strong>”Estem en el mateix punt que els anys 80″</strong>

L’acte de presentació del reportatge ha comptat amb el testimoni de l’escriptor Alejandro Palomas, autor del llibre ‘Esto no se dice’, on relata com va ser abusat sexualment quan era un nen. En la seva intervenció, Palomas, ha denunciat que ara com ara continua sense existir un informe estatal que radiografiï els casos de maltractament. “Estem en el mateix punt que als anys 80, la ràtio continua sent un de cada cinc nens -abusats sexualment-” ha criticat l’escriptor.

Palomas ha insistit que el problema principal és la manca de detecció. “I, quan es detecta, el trauma és massa gran i la víctima es passa tota la vida deconstruint-se per poder curar-se”, ha lamentat. Per l’escriptor, és necessari aconseguir que els nens i adolescents parlin. “S’ha d’actuar com s’actua amb la violència masclista i començar a fer grans campanyes dient: ‘Nen, parla'”, ha constatat.

Durant la jornada també s’ha fet una taula rodona amb la presència d’alguns dels professionals entrevistats en el reportatge. Per la seva banda, la directora general del departament d’Igualtat, Laia Rosich, ha assenyalat que “bona part” dels problemes amb què es troba l’administració, a banda dels tràmits burocràtics, tenen a veure amb l’anomenada “potestat parental”, que sovint impedeix que l’administració intervingui. Al seu torn, el regidor d’Infància de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Ramon Riera, ha constatat la “sensació de fracàs” davant aquesta xacra, i ha reivindicat la importància d’investigacions com la presentada aquest dilluns.

En la taula rodona també ha participat la magistrada especialitzada en violències masclistes, Lucía Avilés, que ha posat el focus en la manca de formació dels magistrats i la poca perspectiva de gènere i d’infància. “La manca de mitjans sembla una excusa, però és real”, ha assegurat. Finalment, des de l’àmbit educatiu, l’educadora Sílvia Viladrich ha reclamat “més mans” per poder acompanyar els menors. Viladrich ha lamentat que “molt sovint” quan les víctimes es decideixen a parlar, l’acompanyament el fan docents que no estan formats ni preparats. “La víctima necessita saber que, quan confia en nosaltres, nosaltres la protegim. Això és acompanyar”, ha conclòs.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió