Dissabte, 27 de novembre de 2021 - Edició 1220
La República

Estrasburg avala el dret a ser oblidat també a la premsa digital

ACN Brussel·les.-El Tribunal Europeu de Drets Humans ha avalat el dret a ser oblidat també a la premsa digital. Arran del cas d’un diari italià condemnat per no desindexar en […]

Avatar
Agències 25/11/2021

ACN Brussel·les.-El Tribunal Europeu de Drets Humans ha avalat el dret a ser oblidat també a la premsa digital. Arran del cas d’un diari italià condemnat per no desindexar en un article els detalls sobre una baralla en un restaurant, el tribunal amb seu a Estrasburg ha dictaminat aquest dijous que el càstig no vulnera la llibertat d’expressió perquè la informació era “sensible” i ja havia passat un cert temps des dels fets. És la primera vegada que el TEDH es pronuncia sobre la responsabilitat dels mitjans de comunicació de desindexar contingut sensible. Estrasburg diu que no només els motors de recerca a Internet es poden veure obligats a desindexar informació, sinó també els administradors dels diaris o arxius periodístics accessibles a través de la web.

El cas es remunta al 2008 quan un diari italià local va publicar un article sobre una baralla amb apunyalaments en un restaurant. La peça mencionava els noms dels implicats, membres de la família propietària del local, i donava detalls de la seva detenció. Dos anys després, la família va demanar que es retirés l’article, però com encara era accessible a Internet, va portar el cas als tribunals. Malgrat que l’article s’havia desindexat, la justícia italiana va condemnar l’editor del diari per no haver fet el mateix amb les etiquetes del text, la qual cosa permetia igualment accedir a la informació a través d’Internet. El periodista condemnat va portar el cas a Estrasburg, però no li ha donat la raó. El TEDH argumenta que amb el pas del temps el dret a disseminar informació “disminueix”, mentre que el dret de l’afectat a ser oblidat “augmenta”. A més, les dades que apareixien a l’article eren “sensibles”. Així doncs, el TEDH considera que la restricció del dret a la llibertat d’expressió estava “justificat” en aquest cas.