ACN Lleida – Tots els partits amb representació a la Paeria que es presenten a les eleccions municipals del 28-M aposten per fer compatible la proliferació d’energies renovables amb la protecció de l’Horta de Lleida. Es refereixen per exemple als vuit parcs solars fotovoltaics tramitats a Alcarràs (Segrià) en un total de 650 hectàrees que preveuen línies de Molt Alta Tensió (MAT) fins a la subestació del barri dels Magraners de Lleida per enllaçar amb la xarxa elèctrica o projectes de línies elèctriques que provenen de l’Aragó i que també haurien de creuar la ciutat passant per l’Horta. Proposen soterrar o aprofitar infraestructures ja existents per instal·lar les línies MAT necessàries per obtenir energia verda sense “trinxar” terrenys agrícoles.
El candidat d’ERC i actual alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, a més, aposta per una distribució equilibrada. “Si col·loquem molins a l’Urgell també n’hem de col·locar a l’Empordà o al Garraf, per exemple”. Pueyo té clar que l’aprofitament de les energies renovables s’ha de fer de manera “respectuosa” amb el territori i el sol agrari i també amb un “sentit de justícia”.
Fèlix Larrosa, alcaldable del PSC, recorda que va ser un govern socialista el que va impulsar l’ordenança del paisatge a la ciutat i a l’Horta de Lleida perquè els preocupa “la seva preservació”. Larrosa proposa demanar als operadors d’energia, que tenen “uns rèdits econòmics importants”, diu, que inverteixin en les noves instal·lacions per disminuir l’impacte sobre el paisatge.
Per la seva banda, el candidat de Junts per Catalunya i actual primer tinent d’alcalde, Toni Postius, destaca que durant aquest mandat s’han impulsat modificacions urbanístiques que han obligat les empreses a soterrar les línies d’alta tensió que han de passar pel terme municipal i també s’han limitat les dimensions de les plantes fotovoltaiques. “No volem una Horta solar sinó una Horta que continuï tenint d’usos agraris”, defensa Postius, que reclama a la Generalitat que hi hagi una regulació supramunicipal per establir solucions alternatives que no malmetin el territori.
La cap de llista de Ciutadans, Maria Burrel, aposta per aprofitar zones agràries en desús o que no son rellevants ecològicament per instal·lar parcs fotovoltaics ja que té clar que Lleida no pot “perdre el tren” de les energies renovables perquè “son el futur”. “Si volem que a més del sector agrari, Lleida també tingui una indústria potent, cal poder abastir les empreses de l’energia necessària”, diu. “No ens podem quedar al marge de la revolució energètica”, assegura, però això no és pot fer “trinxant” el territori sinó respectant les zones protegides.
Laura Bergés, candidata del Comú de Lleida, reclama a la Generalitat i a l’Estat fer un mapa energètic per ordenar els desplegament de les renovables ja que des del seu partit aposten per intensificar la producció d’energia verda “amb criteris de distribució territorial i mínima afectació”. També proposen la creació d’una energètica público-privada, la instal·lació de plaques fotovoltaiques a totes les teulades municipals i als terrenys periurbans erms, així com mesures d’estalvi que permetrien reduir, calcula, entre un 50% i un 70% la despesa energètica actual de l’Ajuntament, és a dir uns dos milions d’euros.
Xavi Palau, cap de llista del PP a Lleida, destaca que el seu partit ha demostrat la seva implicació per preservar la identitat de l’Horta amb la moció en aquest sentit que van presentar al gener de 2022 davant el “perill” i el “risc” que passessin torres d’alta tensió pel mig de l’Horta de Lleida. Palau rebutja qualsevol acció que pugui perjudicar el valor ambiental, paisatgístic, agrari i la identitat de l’Horta i defensa una Horta “per treballar-hi i per viure-hi”.
Finalment, Domènec Vila, cap de llista d’Activem Lleida, aposta per fomentar l’autoconsum i “la producció a prop del consum”. En aquest sentit, proposa impulsar comunitats energètiques locals i reduir les necessitats de transport. També rebutja implantar parcs fotovoltaics en terrenys agrícoles en entendre que no es pot “penalitzar la producció d’aliments per produir energia”. “Hem de focalitzar els parcs fotovoltaics i altres tipus de producció d’energia verda en zones no agrícoles”, afegeix.
