Edició 2124

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 19 de maig del 2024
Edició 2124

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 19 de maig del 2024

Els països de la UE han de reconèixer els canvis de gènere adquirits a altres estats, opina l’Advocat General del TJUE

|

- Publicitat -

ACN Brussel·les – L’Advocat General del Tribunal de la Unió Europea Richard de la Tour opina que els països membre de la Unió Europea estan obligats a reconèixer el canvi de gènere i de nom que un ciutadà de la UE hagi adquirit en un altre estat membre. En una opinió no vinculant publicada aquest dimarts, de la Tour sosté que les persones transsexuals tenen dret a utilitzar el seu nou nom a tot l’espai europeu en virtut del dret a la lliure circulació de la UE i el dret al respecte a la vida privada. En les pròximes setmanes, el TJUE s’haurà de posicionar sobre aquesta qüestió, però pot dictaminar en un sentit diferent del de l’Advocat General.

El cas sobre la taula del tribunal amb seu a Luxemburg és el d’un ciutadà romanès inscrit amb sexe femení a Romania des del seu naixement. Després de traslladar-se al Regne Unit va adquirir la nacionalitat britànica, però conservant la romanesa. El 2017 va modificar el seu nom i el 2020 va rebre el reconeixement legal de la seva identitat de gènere masculí. Amb aquests documents britànics, el 2021 va sol·licitar a les autoritats romaneses que reconeguessin el canvi de nom i d’identitat de gènere. Tanmateix, li van denegar la petició al·legant que havia de demanar el canvi de sexe també a Romania. El ciutadà va portar el cas als tribunals invocant el seu dret a circular i residir lliurement en el territori de la UE.

Publicitat

<strong>L’opinió del lletrat del TJUE</strong>

El cas ha acabat a Luxemburg, on l’Advocat General del TJUE Richard de la Tour ha publicat aquest dimarts la seva opinió no vinculat per als magistrats europeus que decidiran al respecte.

En primer lloc, de la Tour constata que no hi ha cap normativa ni jurisprudència en el dret de la UE que reguli les qüestions relatives a l’actualització en matèria de sexe o d’identitat de gènere en el registre civil dels estats membre. Per això, ressalta el caràcter “inèdit” del cas a Luxemburg.Per abordar la controvèrsia, el lletrat recorda que tots els ciutadans de la UE tenen dret a residir i a circular lliurement en un estat membre diferent del seu estat membre d’origen. Segons de la Tour, “la diversitat de noms d’una mateixa persona pot generar-li greus inconvenients de caràcter administratiu, professional i privat”. “Per tant, la negativa de les autoritats d’un estat membre a reconèixer el nom, tal com s’ha adquirit en un altre estat (….) constitueix una restricció de les llibertats que (els tractats) reconeixen a tots els ciutadans de la UE”.

D’altra banda, l’Advocat General afirma que “en gran part dels estats membre la indicació del sexe és un element de la identitat d’una persona igual que el nom o el cognom”. A més, destaca que hi ha “consolidada jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre el respecte a la identitat de gènere”. El dret a la vida privada protegit per la Convenció Europea de Drets Humans i per la Carta de Drets Fonamentals de la UE “obliguen a no privar a cap ciutadà” d’aquest dret pel que fa “a tots els aspectes de la seva identitat”.

“El TJUE no s’ha pronunciat mai sobre casos de reconeixement de decisions de canvi de nom o sexe, però ha reafirmat en nombroses ocasions que el respecte de la vida privada o familiar l’obligació positiva de l’estat de garantir-la”, afegeix.

Dels 27 estats membres de la UE 25 tenen procediments de canvi d’estat civil per poder modificar la identitat legal de naixement a conseqüència d’una decisió individual referent al gènere. Tanmateix, alguns estats tenen un procediment d’autodeterminació mentre que altres tenen algunes exigències probatòries.

L’AG considera que “no cal una normativa” estatal de reconeixement del canvi de gènere, ja que la jurisprudència del TEDH és vinculant per a tots els estats membre de la UE.

Per tot plegat, opina que exigir un nou procediment de reconeixement, com fa Romania, fa “excessivament difícil l’exercici” dels drets dels ciutadans de la UE. “La negativa de les autoritats romaneses a reconèixer la identitat de gènere adquiria al Regne Unit (….) constitueix una restricció injustificada de les llibertats” reconegudes als tractats europeus, conclou de la Tour.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió