Dimarts, 4 d'octubre de 2022 - Edició 1531
La República

Els Mossos d’Esquadra impulsen nous programes per prevenir i detectar processos de radicalització violenta

ACN Barcelona – Els Mossos d’Esquadra han impulsat en l’últim any nous programes per prevenir i detectar processos de radicalització violenta i han ampliat la xarxa de col·laboració comunitària. Fins […]

Agències 10/08/2022

ACN Barcelona – Els Mossos d’Esquadra han impulsat en l’últim any nous programes per prevenir i detectar processos de radicalització violenta i han ampliat la xarxa de col·laboració comunitària. Fins ara han treballat molt amb la comunitat educativa, les policies locals i el sistema penitenciari i de justícia juvenil i preveuen obrir nous espais amb la protecció de la infància i la joventut, els Agents Rurals, les comunitats religioses i associatives i els serveis socials. L’any passat es van generar un total de 191 alertes relacionades amb possibles casos de radicalització violenta. Un 85% dels casos detectats estan relacionats amb el gihadisme i un 12,5%, amb la ultradreta, les dues principals amenaces que hi ha a Catalunya en els extremismes violents.

En la majoria de casos, les deteccions són molt primerenques i, a través de la intervenció educativa, els processos de radicalització violenta no evolucionen. En d’altres ocasions aquests processos no avancen cap a la violència, malgrat hi hagi darrere una ideologia, per exemple, d’extrema dreta o islamista, i s’acaben descartant com a processos de radicalització violenta.

Durant l’any passat i fins el 30 de juny d’aquest any, els Mossos han promogut 369 jornades de formació dirigides a agents del propi cos i d’altres policies; treballadors de l’àmbit penitenciari i docents per explicar-los en què consisteixen els processos de radicalització violenta, quins riscos suposen i com es poden detectar i aplicar mecanismes d’intervenció cas per cas. En total, 7.795 professionals han rebut aquesta formació.

En el marc d’aquest treball, es van generar 191 alertes per possibles casos. Les informacions es treballen de manera individualitzada, des de la vessant educativa; policial, de derivació a serveis socials o a la DGAIA; d’accions d’intervenció accessòria o, en els casos més greus, d’investigacions judicialitzades.

Transcorregut un any de la seva detecció, només un 8% dels casos segueixen sota seguiment policial. El 92% de les situacions es van reconduir a través de mecanismes d’intervenció educativa i/o assistencial.

Durant el 2021, els Mossos van comunicar a la Fiscalia tres casos de radicalització violenta<strong> </strong>i es va intervenir en set casos més amb mesures assistencials. Pel que fa als mecanismes d’intervenció generats en la comunicat educativa, es va treballar sobre 57 informacions i el nivell d’intervenció policial en totes elles va ser d’assessorament especialitzat.

La Comissaria General d’Informació dels Mossos treballa des de 2015 per detectar processos de radicació violenta, que impliquen una transformació interna profunda que canvia les prioritats de la persona i acaba amb la defensa de la violència com a mitjà legítim. Els àmbits on més han treballat són la proximitat policial, tant de Mossos com de policies locals; el sistema penitenciari i de justícia juvenil i la comunitat educativa. 

Ara volen ampliar la xarxa d’actuació, sobretot des de la vessant preventiva, a la Direcció General d’Atenció a la Infància, l’Adolescència i la Joventut (DGAIA); les comunitats religioses i teixit associatiu; serveis socials i Agents rurals. 

L’enfocament es fonamenta en la doctrina en matèria contra el terrorisme de la Unió Europea i en el sistema de treball que els Mossos d’Esquadra promouen a Catalunya per establir un tractament basat en la interdisciplinarietat.

Els Mossos també han posat en marxa una campanya de comunicació per informar i sensibilitzar la ciutadania sobre els processos de radicalització violenta, explicar la feina de la policia i ajudar a identificar i gestionar possibles situacions en aquest àmbit.

<strong>Els extremismes violents</strong>

Una de les principals amenaces per al bon funcionament de les societats democràtiques són els posicionaments ideològics extremistes que legitimen la pràctica de la violència per aconseguir els objectius. Els extremismes violents són fenòmens complexos i diversos que posen en risc els valors i els principis de la convivència i la pau social i transcendeixen els àmbits locals o nacionals i afecten la seguretat internacional, els drets humans i el desenvolupament sostenible.

Els discursos extremistes violents han assolit una presència excepcional pels nous models de relació que han facilitat les xarxes socials. Els Mossos apunten que, a més, la pandèmia de la covid-19 va perfilar unes circumstàncies propícies per a la difusió i el consum de la propaganda d’organitzacions extremistes violentes. Els extremismes violents poden manifestar-se de manera diversa, des de discursos de l’odi fins a la discriminació contra determinades persones utilitzant la violència o el terrorisme.