ACN Barcelona – Els escriptors han aprofitat aquest dimarts per acostar-se als seus lectors en una diada carregada d’il·lusió. Ho han fet des de primera hora del matí, en un Sant Jordi que es preveu intens, però el qual afronten amb gran il·lusió, precisament per la possibilitat d’establir contacte amb la gent. En declaracions a l’ACN, diversos autors han explicat que es tracta d’una experiència “feliç i bonica” que els permet intercanviar opinions, compartir emocions i parlar de les seves obres recents, però també de les antigues. A més, han assegurat que encara hi ha moltes persones que s’esperen al 23 d’abril per comprar els seus llibres preferits, tot i tenir-ne “moltes ganes”.
Durant tot el matí les diverses parades ubicades al voltant del Passeig de Gràcia de Barcelona no han parat de rebre gent que, més enllà de buscar llibres, també cercaven un bon grapat d’escriptors, que hora a hora han anat passant per diferents ubicacions. En algunes s’han format llargues cues de persones carregades amb diversos exemplars sota el braç, a l’espera de poder afegir una firma del seu autor predilecte a la primera pagina, fer-se una foto amb ell o ella, donar-li la mà o, fins i tot en algun cas, una abraçada.
Un dels autors que no ha deixat d’atendre lectors ha estat Pol Guasch, que enguany presentava el seu nou llibre ‘Ofert a les mans, el paradís crema’ (Anagrama). Si bé Guasch ja es va estrenar fa un temps, ha explicat que la sensació era la de viure-ho “com si fos per primera vegada”. Amb ‘Napalm al cor’ ha apuntat que venien “molts enamorats”, i en aquest cas s’ha trobat que han vingut “molts amics”, un fet especialment lligat a la història que, a la vegada, fa que el llibre mateix “sigui un artefacte que li dona sentit al que hi ha a dins”.
Ben bé al costat, l’escriptora Carme Riera signava diversos exemplars d”Una ombra blanca’ (Edicions 62) en un dia que ha descrit de gratificant, però també “cansat” pel fet d’haver d’anar d’una parada a una altra. En aquest sentit qualificava el Sant Jordi d’enguany de “multitudinari”, a l’espera d’una tarda que encara el pot convertir en més “massiu”, en comparació amb les primeres hores.
En la mateixa línia s’ha expressat Sílvia Soler, autora d”Estimada Gris’ (Univers), que ha reconegut que el dia era “mentalment cansat” però, a la vegada, molt “bonic”. “Hi ha molta gent, però crec que sense tantes aglomeracions com l’any passat, així que una mica més tranquil”, ha apuntat. També ha valorat positivament “el recorregut” de la seva novel·la, que tot i haver-se publicat al setembre, encara generava molta expectació.
“Encara hi ha molta gent que s’espera a Sant Jordi per comprar llibres, en el meu cas ha vingut gent expressament de Figueres, però també de Mallorca, i això fa molta il·lusió” ha celebrat. Una situació similar s’ha trobat l’escriptor barceloní Sergi Pàmies, que va publicar ‘A les dues seran les tres’ (Quaderns Crema) el mes d’agost passat. “Les persones que venen avui són noves, persones que regalen el llibre, o que n’han sentit a parlar… i és estimulant que després de tants mesos encara hi hagi aquest interès”, ha reconegut.
<strong>Una relació molt personal amb els lectors</strong>
Una de les sensacions més importants, segons l’escriptor Lorenzo Silva, és la de “reconnectar amb els lectors”. En el seu darrer cas, si bé en els darrers anys s’havia sentit una mica “desencantat” per Sant Jordi pel seu caràcter “massiu”, ha assegurat aquest matí que 27 anys després de la seva primera visita havia tornat a tenir les mateixes sensacions del principi “La part bona de la festa no són les xifres, sinó la qualitat de les relacions que es mouen, persones amb qui, sense conèixer-les, has mantingut una llarga i profunda conversa a través dels llibres”, ha conclòs.
També Santiago Posteguillo – que presentava ‘Maleïda Roma’ (Rosa dels Vents) – ha subratllat que enguany les sensacions eren “molt bones” i que era “motivador” per a molts escriptors tenir la possibilitat d’interactuar amb la gent. Clara Queraltó, autora de ‘Com un batec en un micròfon’ (Anagrama) i Irene Solà, autora d”Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres’ (Anagrama), han subratllat la “importància” del dia per tot aquell que sigui escriptor.
“M’he trobat amb tot tipus de gent, alguns que m’havien llegit, d’altres que ho estaven fent i d’altres que no”, ha explicat, “també algunes persones que venien per llibres anteriors”, ha admès. També li ha passat el mateix a Solà que ha afegit que estava “molt contenta”, conscient que el temps que tindria per passejar per les parades seria “limitat”. “La gent ve per el darrer llibre, però també pels anteriors, cadascú ve d’un lloc diferent des d’on mira el món”, ha afegit.
<strong>A l’espera de les tendències</strong>
Si bé aquest any les tradicionals llistes de més venuts es substitueixen per les anomenades tendències, a la pràctica la majoria dels escriptors consideren que es tracta del mateix. Pàmies ha opinat que no deixa de ser un “canvi d’estratègia”, mentre que Soler ha explicat que tampoc li semblava malament la formula anterior. “No és una competició, és normal que la gent del gremi i també els lectors tinguin curiositat per saber quins són els llibres més venuts”, ha afirmat.
