ACN Barcelona.-El nombre de compravendes d’habitatge a Catalunya en el tercer trimestre ha crescut un 17,1% en comparació amb els tres mesos anteriors, fins a arribar a 15.186 operacions, però ha registrat una caiguda del 24,5% respecte al mateix període de 2019. “És una situació millor de la que teníem, però pitjor de la que podíem esperar”, ha assegurat el conseller delegat de Gamerin, Luis Fabra, a la presentació de l’Informe trimestral del mercat immobiliari dels API de Catalunya. Aquest any, el mercat podria tancar amb prop de 60.000 operacions, una caiguda del 25% respecte al 2019. En el tercer trimestre, els preus per metre quadrat han registrat “correccions moderades”, amb un creixement del 0,4% intertrimestral i un 2,5% anual.
Pel que fa a les compravendes, Barcelona és el mercat amb un ajustament de l’activitat immobiliària més gran a Catalunya, amb un augment de les operacions de només el 8% trimestral i un total de 2.353 compravendes entre juliol i setembre. A Girona, les compravendes han crescut un 12,6%; a Tarragona, un 32,6%, i a Lleida, s’han disparat fins a un 46,2%. El mercat immobiliari a Catalunya ha experimentat una situació “diversa”, tot i que amb una clara tendència a la “correcció” del nombre de compravendes. En aquest sentit, Fabra ha destacat el descens del pes relatiu del mercat immobiliari de Barcelona sobre el conjunt de Catalunya, que ha passat d’un 22,7% en el tercer trimestre de 2015 a un 16,2% en el mateix període d’aquest any. Aquesta tendència s’ha “intensificat” en l’últim semestre i també s’ha donat en els municipis de major densitat poblacional, demostrant la preferència dels nous compradors per pobles o ciutats amb menys habitants. El preu per metre quadrat dels habitatges ha experimentat una “moderació generalitzada dels ritmes de creixement” a Catalunya i ha registrat un increment del 0,4% trimestral i del 2,5% anual. En comparació amb els tres mesos anteriors, el preu de l’obra nova ha crescut un 3,4%, una sensació “obsoleta” perquè respon a acords de compravenda de caràcter previ. El preu dels habitatges de segona mà, en canvi, ha caigut un 0,3% en el tercer trimestre en comparació amb els tres mesos anteriors i mostra els “primers senyals” de la correcció de preus, tot i que amb ajustaments “moderats”. A la ciutat de Barcelona, el preu s’ha situat en 4.141 euros per metre quadrat, amb un ascens trimestral del 0,7% i amb un ajustament interanual del 0,5%, mantenint encara nivells pròxims als màxims dels deu últims anys. A Tarragona, el creixement ha estat d’un 1,2% trimestral i un 5,3% anual. A Girona, les taxes de creixement han estat “molt més fortes” i ha registrat increments d’un 3% trimestral i un 10,4% anual. Aquest també és el cas de Lleida, amb creixements del 2,5% trimestral i del 18,5% anual. En termes generals, l’evolució dels preus en el tercer trimestre ha demostrat un alentiment del creixement registrat fins ara. El preu mitjà per habitatge també s’ha reduït en el tercer trimestre, però ha demostrat una “fortalesa superior” per la compra d’habitatges d’una superfície més gran. El preu mitjà s’ha situat en 202.711 euros a tot Catalunya, amb un creixement de l’1,2% trimestral i un 3,2% anual. El 12,2% de les operacions a Catalunya durant el tercer trimestre han estat de compradors internacionals. “La compra d’habitatge per part d’estrangers segueix confiant en el mercat immobiliari de Catalunya”, ha resumit Fabra. Els principals compradors continuen estant els francesos, amb una quota del 21,6% sobre el total. A aquests li segueixen els xinesos (7,1%) i marroquins (7%), amb una tendència descendent, ja que generalment compren pisos per viure-hi. El públic francès, en canvi, té una naturalesa turística, amb uns efectes menys “acusats” perquè no depèn tant de l’evolució de l’economia espanyola. Noves tendències al mercatMés enllà de l’impacte en les dades, la pandèmia també ha provocat l’aparició de noves tendències en el mercat immobiliari. Una d’aquestes és el desplaçament de la demanda cap a municipis amb menys densitat poblacional. Una altra és el canvi de preferències en els compradors, amb un augment de la demanda d’habitatges més grans i amb més espais oberts, com jardins o terrasses.La superfície mitjana d’habitatges d’obra nova ha estat de 101,1 metres quadrats, per sobre dels 92,8 metres quadrats de l’habitatge usat. Aquestes xifres demostren una lleugera tendència ascendent, en màxims històrics. El 39,3% de les compravendes de pisos han presentat una superfície mitjana superior als 80 metres quadrats; el 33,7% entre 60 i 80 metres quadrats; el 22,8% entre 40 i 60 metres quadrats, i el 4,1% amb menys de 40 metres quadrats. Per altra banda, el període mitjà de possessió d’un habitatge s’ha situat en 17,5 anys, una tendència ascendent que defineix el propietari com a usuari, o bé perquè resideix en el mateix immoble o bé perquè el lloga. Aquesta xifra contrasta amb la registrada en l’anterior cicle immobiliari, on un 35% de les compravendes eren habitatges en mans de propietaris per un període de menys de tres anys. El lloguerEl preu del lloguer a Catalunya s’ha situat en 14,8 euros per metre quadrat al mes, amb una variació intertrimestral nul·la i un creixement del 2,1% anual. “Hi ha una certa resistència a una correcció intensa dels preus”, ha manifestat Fabra. El conseller delegat de Gamerin ha advertit que els efectes de la nova regulació de limitació de les rendes aprovada pel Parlament poden ser “especialment nocius” per al mercat. El professor ha assegurat que és molt més eficient actuar sobre l’oferta, a través d’avantatges fiscals o una major seguretat jurídica, per reduir els preus.
