ACN Barcelona.-“Ha estat una odissea”, diu Sergi Belbel a les portes d’estrenar per fi el muntatge ‘Monroe-Lamarr’ a la Sala Tallers del TNC. Aquest serà –dimecres- un dels primers espectacles amb públic de la represa cultural, però és alhora un dels que més temps ha esperat per veure la llum: ajornat la temporada passada pel confinament i posposat a l’octubre amb les noves restriccions, l’equip fa 9 mesos que hi treballa de forma intermitent, a distància i presencial, en un procés desconegut per a Belbel i la resta. El director del teatre, Xavier Albertí, mira el cantó positiu de tot plegat i conclou que d’aquest tancament “inesperat, dolorós i difícil” l’equipament en surt malgrat tot “amb unes ferides poc profundes” i preparat per la represa.
A la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) s’hi ha viscut aquest dilluns a la tarda un dels darrers assajos de l’obra ‘Monroe-Lamarr’, abans de la seva estrena aquest mateix dimecres. Hi ha nervis entre l’elenc d’actors encapçalats per Laura Conejero (en el paper de Hedy Lamarr) i Elisabeth Casanovas (Marilyn Monroe). Però potser en aquesta ocasió “les ganes són superiors als nervis”. Les ganes, i “l’emoció”, remarca Sergi Belbel, a propòsit d’un muntatge en què porten treballant un període de temps inèdit en una producció teatral per culpa de la pandèmia, i que ja no es poden esperar més a “ensenyar”. Belbel dirigeix un text de Carles Batlle inspirat en les dues actrius de Hollywood i que fila una conversa possible –metafòrica i real- a partir de paral·lelismes en la seva vida “cosificada” per la indústria. El director i dramaturg ha avançat que “és bonic” veure el “xoc generacional” entre Laura Conejero i Elisabeth Casanovas, i la manera com estan defensant “amb ungles i dents els seus personatges”. Però, d’altra banda, Belbel confessa no haver treballat mai abans amb aquesta intermitència -“ara per Zoom, ara presencialment”- ni esperat tant per portar a escena un projecte un cop ja han arrancat els assajos (la primera vegada, al març). Els assajos físics s’han fet “en comptagotes”, dues setmanes al març, tres entre juny i juliol, i dues al setembre. “Pels actors assajar és com una gimnàstica, és una carrera de fons, és agafar el dia a dia”, diu el director sobre la falta de continuïtat de treball amb què s’han trobat. I quan semblava que havia arribat la segona ocasió, a l’octubre, va arribar el “segon” tancament de la cultura. “Aquí ens vam desanimar molt, perquè ja portàvem molts mesos”, admet. El TNC ha pogut desplaçar la producció i estrenar-la sense demora la mateixa setmana que s’ha reprès l’activitat cultural. La companyia es va retrobar per fer un nou assaig la setmana passada, i entre avui i demà realitzen els darrers assajos amb públic abans de l’estrena, dimecres. L’obra es representarà a la Sala Tallers dues setmanes. A punt per recomençar El director del TNC, Xavier Albertí, no amagava aquest dilluns que aquest “segon tancament” ha estat “inesperat, dolorós i difícil”, però sense entrar a valorar la idoneïtat de les decisions del Govern al respecte, en tant que representant d’un equipament públic. En canvi, Albertí destaca que el principi de “prudència” alhora de programar, i també no haver tancat les activitats internes i mantenir assajos, dona ara els seus fruits. “En sortim amb unes ferides poc profundes”, diu el director a l’ACN, content d’haver pogut complir amb allò promès: “Vam dir que l’endemà que ens deixessin començar començaríem, i avui ja tenim un assaig amb públic, demà l’assaig general i dimecres l’estrena”. Albertí també es felicita per la confiança que estan fent els espectadors (les entrades per Monroe-Lamarr ja es van exhaurir) i els abonats del teatre, cosa que ha donat “un coratge i força enormes” als responsables de TNC. “Som un teatre que comprenem la dificultat de la situació, i els espectadors han pogut canviar fins a dues hores abans anul·lar la seva entrada o canviar-la per un altre dia, i això els ha donat tranquil·litat”, s’apunta el director. Així reflexionava abans d’anunciar que ja aquesta setmana el TNC iniciarà el “bescanvi” (la concreció en espectacles i dates) dels abonaments de la temporada, que enguany s’han adquirit excepcionalment en termes més genèrics per la incertesa del calendari. “Estem segurs que tindrem una temporada que acabarà bé”, ha confiat Albertí.
