ACN Barcelona – El sector crític de l’ANC agrupat en el col·lectiu ‘Indesinenter’ ha anunciat que farà campanya per recollir signatures i forçar així que se celebri una assemblea general extraordinària a l’entitat. En una roda de premsa després que 13 secretaris nacionals dimitissin, han explicat que cal firmes de com a mínim el 5% dels socis –unes 2.000 signatures- i que, si s’aconsegueixin, es votarà la proposta per fer noves eleccions al Secretariat Nacional entre juny i juliol. Els crítics han rebutjat demanar la dimissió de la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, i han assegurat que “no va de noms”. De totes maneres, sí que han dit que li cal “una reflexió” i han subratllat que si s’hagués fet una “remodelació” s’hauria “evitat” la situació.
<strong>Irregularitats, desqualificacions i llista cívica</strong>
A la roda de premsa hi han participat els ex-secretaris nacionals Joan Carles Manzanero, Lluís Sobrevia i Josep Pinyol, que són tres dels tretze dimissionaris del Secretariat Nacional, mentre que l’exvicepresident de l’entitat Jordi Pesarrodona els ha acompanyat i donat suport. També hi ha intervingut l’exsecretària Elisenda Romeu, que ho va ser del 2018 al 2020.
Els membres del col·lectiu ‘Indesinenter’ han volgut explicar els motius de la seva dimissió i han remarcat que ve de lluny. Així, han denunciat “falta de democràcia interna”, “irregularitats” i “faltes de respecte”. Manzanero s’ha queixat que han patit “desqualificacions i desconsideracions personals”, així com diversos insults.
En qualsevol cas, ha remarcat que “el nucli central” dels motius no és la llista cívica, com denuncien que “s’ha filtrat interessadament”, tot i que ha estat el punt on més discrepàncies recents hi ha hagut. “Coincidim en fer la llista cívica, però discrepem de com fer-la”, ha resumit. Al seu parer, les eleccions municipals, espanyoles i europees haurien de ser com “graons d’una escala” que culminés amb els comicis catalans. En aquest moment, es faria un “nou embat” en la lluita independentista. Segons consideren, aquesta estratègia faria servir la llista cívica com a “revulsiu” del panorama polític”.
Els dimissionaris lamenten, però, que el Comitè Permanent actual no va en aquesta línia, perquè per exemple de cara a les eleccions municipals només han dissenyat un decàleg amb qüestions que els partits independentistes han de complir, mentre que en termes més generals només han plantejat un debat a dos anys vista sobre la llista cívica.
Per altra banda, han remarcat que la llista cívica no pot acabar desembocant en un nou “quart espai” independentista, sinó que cal lluitar perquè sigui el màxim d’unitària. Això, assenyalen, implica comptar amb la resta d’entitats independentistes i, segons s’han queixat, actualment l’ANC “tendeix a ser un actor en solitari”.
El sector crític també ha apuntat que creien que les eleccions al Senat haurien pogut ser “un bon assaig” per a la llista cívica, perquè s’hi voten noms tancats i no llistes electorals. Allà, asseguren, es podria acordar un programa comú entre els independentistes, amb la independència com a element central, i després fer un sistema de primàries per seleccionar els candidats.
<strong>Mobilització creixent</strong>
Una altra crítica que els dimissionaris han llançat al Comitè Permanent és que no estan impulsant accions que “creïn un discurs i un estat de tensió creixents”. Segons consideren, fins ara només s’ha convocat mobilitzacions per qüestions puntuals, quan el que cal és “un ‘in crescendo’ de campanyes de mobilització que retornin al poble la capacitat de paralitzar el país”. El col·lectiu ho ha vinculat a la mobilització que es va fer pel 3-O del 2017 però, a diferència d’aquell moment, han remarcat que “no hauria de ser només un dia, sinó durant setmanes, si cal”.
<strong>Rebutgen demanar dimissions però reclamen “una reflexió”</strong>
El sector crític de l’ANC ha assegurat que no demana la dimissió Feliu ni de “ningú en concret”, ja que “això no va de noms”. Ara bé, “si en una entitat democràtica algú veu que està qüestionat per més d’un 30% dels seus socis, està obligat, com a mínim, a fer una reflexió”, ha afegit Manzanero.
En la mateixa línia, han defensat que la situació “es podria haver estalviat” si s’hagués fet una remodelació del comitè permanent. Segons els dimissionaris, la millor opció hagués estat “una sortida de compromís i de bona voluntat”, ja que consideren que “hi ha altres persones més capacitades per fer la feina que s’està fent”.
Els exsecretaris també han fet una crida a nous candidats per aconseguir una “gran renovació del secretariat”, ja que “és evident que les persones que han portat a la crisi de l’ANC no la resoldran”. Segons el sector crític, la remodelació és la “manera més democràtica” de superar “el mal tràngol i aconseguir una assemblea més forta”.
<strong>AGE i eleccions al Secretariat</strong>
Segons han assegurat, el sector crític es mobilitzarà per recollir signatures i forçar una assemblea general extraordinària (AGE), que volen que coincideixi amb l’ordinària que ja està prevista per al maig. Els dimissionaris confien arribar a les 2.000 firmes, que és el mínim necessari, i han indicat que “molts membres” del grup formen part d’assemblees comarcals i territorials, d’on asseguren que sortirà la iniciativa.
Si s’acaba convocant, l’AGE és on s’ha de presentar la proposta per celebrar eleccions al Secretariat Nacional, que simplement ha de comptar amb més vots favorables que contraris. Si prospera la proposta, les eleccions podrien ser a finals de juny o principis de juliol.
