ACN Campdevànol – Un projecte pioner vol convertir el Ripollès en una comarca d’acollida per a persones refugiades per orientació sexual o identitat de gènere, membres de la comunitat LGTBIQ. Són persones que han hagut de fugir dels seus països perquè “la seva vida estava en risc per ser com són i estimar com estimen”, explica a l’ACN Jordi Coch, tècnic del projecte. En un moment en què es parla de la necessitat de repoblar zones rurals, el programa vol contribuir al desenvolupament d’aquests territoris des d’una perspectiva de gènere i teixir una xarxa entre la comunitat d’acollida i els nouvinguts per “trencar” estigmes i generar complicitats. Un dels participants destaca poder sentir-se “segur” perquè ara pot expressar el que sent i qui és.
Repoblar, fer xarxa i acompanyar perquè puguin refer la seva vida i ser autosuficients. Aquests són els objectius de Comunitats Rurals Queer que, segons explica un dels seus impulsors, Jordi Coch, situa el benestar emocional “al centre de tot”. És per això que el projecte, que compta amb finançament del Departament d’Igualtats i Feminisme, consisteix en oferir un allotjament perquè convisquin els quatre participants sota un mateix sostre durant un any i amb un treball d’acompanyament que els ajudi a adaptar-se a la nova realitat amb el suport del Consorci de Benestar Social del Ripollès. Els participants també tindran un contracte a través de la Fundació MAP del Ripollès per reincorporar-se al món laboral i, després de passar pel programa, viure amb plena autonomia.
“El projecte vol dinamitzar i donar visibilitat” a la situació d’aquestes persones, que han hagut de fugir del seu país per la seva condició sexual o la seva identitat de gènere. “Tenim casos de violència extrema i persecució en espais públics, d’estar en risc per ser com són i estimar com estimen”, detalla el tècnic en referència als quatre primers participants procedents de Colòmbia. Unes situacions “molt dures” que han comptat amb “una certa connivència de l’estat”, on no es persegueix aquest tipus de violència.
<strong>Lluitar contra el despoblament</strong>
En paral·lel, el projecte també busca contribuir al repoblament des d’un altre enfoc. “El despoblament és una realitat que sempre s’afronta de forma tradicional, molt amb termes econòmics i de diversificació”, segons el tècnic. Per Coch, però, no es tenen en compte altres factors, com qüestions de gènere que “empenten a persones LGTBIQ+ que marxen d’aquestes comunitats, buscant un anonimat que creuen que els pobles no els poden donar”.
Amb l’arribada dels nouvinguts, a banda de portar més gent al poble, també es vol demostrar que a les zones rurals hi poden viure amb plenitud persones amb identitats dissidents (persones amb una orientació sexual o identitat de gènere que no té cabuda amb un model social heteronormatiu). I esdevenir un referent per tal que aquells veïns i veïnes en situacions similars o que estan construint la seva identitat no decideixin marxar del poble per falta de suports. En aquest sentit, el projecte vol construir diferents aliances amb persones i identitats molt diferents, crear un espai de trobada “que ara mateix no existeix” i , en definitiva, segons Coch, “fer del Ripollès una comunitat més inclusiva i diversa”.
<strong>”Em sento massa tranquil”</strong>
Els primers quatre participants fa pocs dies que han arribat a Campdevànol, on viuran els pròxims mesos. Comparteixen habitatge i estan aprenent a organitzar-se en el seu dia a dia. Tots ells provenen de Colòmbia -tenen entre 35 i 54 anys- i anteriorment van rebre suport de la Fundació Acathi de Barcelona, l’altre soci del projecte que treballa amb aquest col·lectiu de refugiats. L’Ajuntament de Campdevànol també dona suport al projecte i també el Casino, l’espai on es faran les xerrades.
Durant una trobada amb l’ACN, tots quatre expressen el seu agraïment al projecte i admeten que els ha sorprès “la bona acollida” dels seus veïns. “Alguns ja han vingut a presentar-se”, explica la Maria amb un somriure. “Porto quatre dies i em sembla un poble molt acollidor”, assegura, i afegeix que no té res a veure amb el que li havien dit, “que la gent de poble era molt tancada, seriosa i antipàtica”. Per això, desitja “poder-se quedar molt de temps aquí”, treballant i fent amistat, “donar i aprendre d’altres persones”.
En Joel, que porta 14 mesos a Catalunya, afirma sentir-se “massa tranquil”. “Ara ho puc dir, sempre m’he volgut identificar com un noi trans i, en el meu país no ho he pogut fer per temor i al què diran; als meus 54 anys ara estic fent la meva transició”. Un pas que allà no va poder fer. I afegeix, emocionat: “Estic molt content de poder expressar el que sento”. La seva arribada al Ripollès també ha sigut molt bona: “La gent em mira com a persona, no com a cosa rara i em sento segur”. I destaca que té moltes ganes de mostrar “els talents” que té i seguir aprenent.
“Nervis i molta ansietat”
Per en Walter, de 36 anys, l’arribada ha vingut acompanyada de “nervis i molta ansietat”: “Encara estic amb massa expectatives, és una situació totalment nova per a mi”, diu. Explica que fins ara residia en una zona urbana de Barcelona i que ara ha d’aprendre a viure en un poble. El que més el motiva és poder estar en contacte amb la natura. “He sentit l’amabilitat de la gent del carrer en aquests dos dies d’estar aquí i això em dona una tranquil·litat i una pau interior que al nostre país no teníem”, explica.
Ara té ganes de començar una nova etapa i es mostra convençut que el projecte els “portarà moltes coses bones”. Una de les seves màximes pors, remarca, és que el projecte fos una mena d’engany –”al meu país diem, massa bonic per ser perfecte”-. I ara respira més tranquil, veient que a poc a poc es va complint. “Ja hem arriscat molt, per què no? em vaig dir; sento que és un projecte que ens dona una oportunitat, que ens obre portes i això és lo important”. Walter també pensa en els que vindran darrere seu, en el camí que estan fent.
<strong>De participants, a mentors</strong>
La idea del programa és que, un cop superat aquest any d’acompanyament, els participants passin a ser mentors de les noves incorporacions. “Qui millor que ells per guiar-los i ajudar-los”, remarca Coch. La idea de ser un referent és un dels aspectes que també destaca en Joel: “No només estem nosaltres, darrere nostra hi ha gent més jove, adolescents, que necessitaran un suport més fort, nosaltres ja som persones madures”. Si el projecte funciona, la idea és poder replicar el model a altres punts de Catalunya. “L’arribada d’aquestes persones permetrà trencar estigmes i normalitzar una realitat que hauria de fer dècades que hauria de ser normal”, conclou Coch.
