ACN Barcelona – El Govern de la Generalitat afronta una nova crisi entre els partits que el conformen després que aquest dimarts, durant el debat de política general, Junts amenacés de demanar una qüestió de confiança al president de la Generalitat, Pere Aragonès, si no els aporta “concrecions i garanties” per al compliment de l’acord de Govern. En qualsevol cas, segons l’Article 44 de la llei de la presidència de la Generalitat i del Govern el president –en aquest cas Pere Aragonès- és l’únic que pot proposar la qüestió de confiança. Aquesta és una de les grans diferències amb la moció de censura, que és proposada per o bé una cinquena part dels diputats del Parlament o bé per dos grups parlamentaris.
Tot i que Junts va fer planar l’amenaça de demanar una qüestió de confiança sobre Aragonès, el president és l’únic que té la potestat per a presentar-la o no –havent-ho comunicat al Govern-. De fet, Junts no és l’únic grup que ha llançat aquesta proposta. El PPC ja ha registrat una proposta de resolució precisament per aquest debat de política general perquè, en el termini d’un mes, Aragonès la presenti i es constati així si té els suports necessaris per seguir dirigint el Govern. També la CUP s’ha referit a aquesta possibilitat, però en el seu cas ha estat a través d’una moció, que s’ha de debatre al ple.
La llei de la presidència de la Generalitat i del Govern marca que, després de deliberar-ho al Govern, el president pot plantejar al Parlament una qüestió de confiança sobre el seu programa, sobre una declaració de política general o sobre una decisió de transcendència excepcional. Tal i com estipula el Reglament del Parlament, per poder-la presentar cal un escrit motivat i ha d’anar acompanyat del certificat del Govern. El debat i votació no es poden fer fins com a mínim 24 hores després de presentar-la.
Durant el debat d’una qüestió de confiança el president del Govern –i els consellers en qui ho delegui- explica sense límit de temps l’obra i el programa de govern i sol·licita la confiança del ple. Si durant la votació el president obté majoria simple dels vots emesos, s’entén que se li atorga la confiança, mentre que si no arriba a aquests suports implica que el Parlament li ha denegat la confiança. En aquest cas, automàticament el president cessa en el càrrec i la cambra n’ha d’elegir un de nou.
Si s’arriba a aquest extrem, s’activa el procediment per a l’elecció d’un president: durant els deu dies següents la presidència del Parlament ha de proposar al ple un candidat, després de consultar els representants dels grups, i el candidat proposat ha de presentar el seu programa de govern. Perquè se l’investeixi ha d’obtenir majoria absoluta en primera volta, o majoria simple en segona volta. Si passats dos mesos no s’elegeix cap candidat, es convoca eleccions de manera immediata, que s’han de celebrar entre 40 i 60 dies després de la convocatòria.
<strong>La moció de censura</strong>
La gran diferència entre la qüestió de confiança i la moció de censura és que aquesta última la proposen els grups del Parlament. Perquè es pugui arribar a debatre cal que la impulsi com a mínim una cinquena part dels diputats o dos grups parlamentaris. A més, en el cas de la moció cal plantejar una alternativa: la proposta de moció de censura ha d’anar acompanyada d’un candidat o candidata a la presidència que ha d’haver acceptat la candidatura. Durant el debat el candidat a la presidència ha d’exposar el seu programa de govern.
A banda del candidat a la presidència, durant el debat hi intervé un diputat dels signants de la moció, els membres del Govern i, després, els grups parlamentaris.
Per tal que la moció de censura quedi aprovada cal que hi voti a favor la majoria absoluta dels diputats. I si s’acaba validant, el president i el seu Govern cessen automàticament en el càrrec i queda investit el candidat que es presentava. Si es rebutja la moció de censura no se’n pot presentar cap més fins al següent període de sessions.
