ACN Estrasburg – El Parlament Europeu ha tancat aquest dijous el darrer ple d’una legislatura que ha estat principalment marcada per la pandèmia de covid-19 i la invasió russa d’Ucraïna, però també per la materialització del Brexit i la mort en el càrrec del president David Sassoli. Amb l’últim ple, es tanquen les tasques legislatives de la legislatura de la cambra. En aquesta legislatura s’han tirat endavant expedients encallats durant anys, com el Pacte Migratori, i també han esclatat escàndols com el Qatargate. La carpeta catalana també ha tingut protagonisme amb la negativa inicial del Parlament Europeu a donar l’escó a Carles Puigdemont i Toni Comín i la posterior sol·licitud per retirar-los la immunitat.
En la darrera sessió plenària, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha dit estar “immensament orgullosa de la feina feta” en aquesta legislatura. “Podem mirar el mandat amb satisfacció, les lleis que hem aprovat, dels debats que hem tingut i els reptes que hem superat junts”, ha apuntat just abans de la darrera votació de la legislatura.
<strong>Brexit i covid-19</strong>
La novena legislatura del Parlament Europeu es va constituir el juliol del 2019 després d’unes eleccions al maig en què es va registrar la participació més alta en 20 anys: més del 50% dels ciutadans cridats a les urnes va participar en els comicis. Sis mesos després de l’inici de la legislatura es va formalitzar la sortida del Regne Unit de la UE, després de diverses pròrrogues.
Malgrat que la sortida d’un país membre era un fet inèdit a la UE, un dels principals successos que ha marcat la legislatura va arribar pocs mesos després: la pandèmia de covid-19. Quan feia poc més de mig any que havia començat la legislatura la covid-19 va capgirar l’agenda europea.
Malgrat que la UE no té competències en salut, les institucions comunitàries van posar en marxa diverses iniciatives per fer front a la pandèmia. Per exemple, la UE va comprar conjuntament vacunes i facilitar la importació de material mèdic. La pandèmia també va donar un nou impuls a la unió sanitària i al reforç de les capacitats per fer front a futures emergències sanitàries.
<strong>Guerra d’Ucraïna</strong>
A banda de la pandèmia, l’altre gran fet que ha marcat la legislatura ha estat la invasió russa d’Ucraïna. La guerra a les portes de la UE ha impulsat alguns debats, repensat les estratègies i trencat alguns tabús. Per primer cop, la UE ha finançat la compra i enviament d’armes a un país en guerra a través del Fons Europeu de Suport a la Pau.
La invasió russa també ha impulsat la UE a prendre mesures per garantir la seva autonomia energètica i ha fet activar per primer cop la directiva per donar asil temporal immediat als refugiats ucraïnesos. En els darrers mesos de legislatura, l’ofensiva israeliana a Gaza també ha marcat l’agenda exterior de la UE.
<strong>NextGenerationEU, regles fiscals i IA</strong>
En l’àmbit econòmic, la principal novetat va arribar com a conseqüència de la crisi derivada per la covid-19. Davant la davallada de les economies europees per les restriccions per la pandèmia, els 27 van impulsar el fons NextGenerationEU, dotat de 750.000 milions d’euros per ajudar els països en la recuperació a través d’inversions i reformes. A més, el club comunitari ha tirat endavant el pressupost plurianual per al període 2021-2027.
Com a conseqüència de l’enfonsament de l’economia europea per les restriccions imposades per la pandèmia, les regles de dèficit i deute es van suspendre el 2020 i es mantenen congelades fins a aquest any. Durant aquest període, la UE ha tirat endavant noves regles fiscals, que mantenen els objectius fiscals anteriors a la crisi de la covid-19, que fixen un dèficit inferior al 3% i un deute per sota el 60% del PIB. No obstant això, introdueixen nous objectius individuals de quatre anys tenint en compte la situació de cada país i obren la possibilitat d’ampliar el període a set anys si els estats es comprometen a aplicar reformes i inversions.
En l’àmbit digital, la UE ha adoptat la primera llei sobre la intel·ligència artificial, que regula els sistemes segons el nivell de perill que suposa. Així, prohibeix o limita el seu ús en funció del grau de perill que suposa per a les persones. La norma regula els sistemes fundacionals o generatius d’intel·ligència artificial, com per exemple ChatGPT, però també altres àmbits com els límits de la identificació biomètricata.
<strong>Pacte Migratori</strong>
Una de les legislacions més importants que s’ha tirat endavant durant la legislatura ha estat el Pacte Migratori i d’Asil, després d’una dècada de bloqueig. Les noves normes en matèria de gestió migratòria i d’asil reforcen les fronteres exteriors de la UE, endureixen l’acollida i el control sobre els migrants i creen un sistema de solidaritat voluntària en el repartiment de migrants i per assistir països de primera arribada, com Itàlia, Grècia i Espanya. També accelera els processos en frontera per rebutjar migrants. Les noves normes estan envoltades de polèmica i han estat criticades per organitzacions que denuncies que vulneren els drets de migrants i refugiats.
<strong>Suplicatoris als eurodiputats de Junts</strong>
La legislatura també ha estat marcada per la carpeta catalana. Va començar amb l’elecció dels eurodiputats de Junts Carles Puigdemont i Toni Comín en els comicis del maig i la negativa posterior del Parlament Europeu a donar-los l’escó. Un altre dels fets destacats relacionats amb els eurodiputats de Junts ha estat la petició de suplicatori del Tribunal Suprem al Parlament Europeu per retirar la immunitat a Puigdemont i Comín, i posteriorment també a Clara Ponsatí, que va entrar a la cambra després del Brexit.
En clau catalana, en aquesta legislatura també ha arribat al Parlament Europeu la petició del govern espanyol que el català sigui llengua de treball a la cambra, cosa que permetria el seu ús a la cambra. La petició ara per ara es manté encallada.
<strong>Escàndols </strong>
Casos de corrupció també han esquitxat el Parlament Europeu durant la novena legislatura. L’escàndol del Qatargate -suposats suborns de Qatar i el Marroc a eurodiputats- va sortir a la llum pública a finals del 2022. Han estat sis els detinguts en algun moment per les autoritats en relació amb aquest cas, amb Eva Kaili, que era una de les vicepresidentes de la cambra, com a cara més visible de l’escàndol.
També hi ha hagut altres escàndols que han esquitxat eurodiputats, com la de l’hongarès József Szájer, del Fidesz, enxampat participant en una orgia a Brussel·les en ple confinament. L’hongarès, que va ser detingut per la policia després que intentés fugir a través d’una canonada, va dimitir per aquest escàndol.
