ACN Barcelona – El Parlament ha argumentat a la Junta Electoral Central (JEC) que retirar l’escó a la presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, abans que hi hagi una sentència ferma del Tribunal Suprem seria “innecessari i desproporcionat”. A les al·legacions enviades a la JEC, després que l’administració electoral els donés 10 dies per fer-ho, els lletrats recorden que Borràs ja té els drets i deures parlamentaris suspesos des del 28 de juliol del 2022, de manera que creuen que “de moment no correspon adoptar cap decisió”, a l’espera d’un pronunciament en ferm del Suprem. A l’escrit, de 23 pàgines, el Parlament també indica que la JEC no és competent en situacions d’incompatibilitat sobrevinguda, sinó que això depèn de les cambres legislatives.
<strong>Cal esperar la sentència ferma</strong>
Les al·legacions -signades pel lletrat major del Parlament, Miquel Palomares, i pels lletrats Antoni Bayona i Jan Sarsanedas- posen èmfasi en què fins que no hi hagi sentència ferma no es pot aplicar cap mesura a Borràs que li restringeixi més els seus drets. Segons recorden els lletrats, Borràs encara pot interposar un recurs de cassació al Tribunal Suprem, de manera que la pena encara podria ser revisada i, per tant, podria no fer-se efectiva. De la mateixa manera, insisteixen que la condemna no començarà a fer-se efectiva fins que el Suprem confirmi la sentència.
En aquesta línia argumental, els lletrats recorden que Borràs te els drets i deures parlamentaris suspesos i no cobra cap retribució des que se li va obrir judici oral, d’acord amb el que fixa el Reglament del Parlament. Expliquen que es tracta d’una mesura “provisional i garantista” que ha de durar fins que hi hagi sentència ferma, de manera que creuen que més enllà d’això no es pot fer cap més actuació, a l’espera del Suprem. De fet, remarquen que qualsevol decisió més enllà de la suspensió seria “innecessària i desproporcionada”.
Els lletrats consideren que la situació jurídica és “extremadament complexa” i “obliga a ponderar diversos drets i valors constitucionals, tots ells de gran transcendència política”, que creuen que només poden ser resolts quan existeixi una sentència ferma.
<strong>Interpretació “restrictiva” davant la limitació de drets</strong>
A la seva argumentació els serveis jurídics indiquen que segons el TC s’ha de fer una “interpretació restrictiva” de totes les normes que puguin suposar “una limitació de l’exercici dels drets” referents a la representació pública i subratllen que sempre s’ha de seguir la interpretació “més favorable a l’eficàcia dels drets fonamentals”.
També assenyalen que entre les circumstàncies extraordinàries que permeten restringir el dret de representació política per una sentència no ferma hi ha els delictes relacionats amb violència terrorista o crims greus, que Borràs no ha comès. En la mateixa línia, fan referència al fet que la Comissió de Venècia considera que la privació definitiva dels drets polítics abans d’una condemna ferma és contrària al principi de presumpció d’innocència.
A banda, argumenten que el TC encara no s’ha pronunciat sobre els recursos d’empara tant del diputat de la CUP Pau Juvillà com de l’expresident de la Generalitat Quim Torra sobre les retirades dels seus escons, de manera que consideren que el debat jurídic “encara està obert i pendent de resolució definitiva”.
<strong>Declarar la incompatibilitat “excedeix clarament” les funcions de la JEC</strong>
D’altra banda, els serveis jurídics consideren que si la JEC decideix sobre la “incompatibilitat sobrevinguda” de Borràs estaria “excedint clarament” les seves funcions. D’entrada, rebutgen que en els seus escrits a la JEC demanant la retirada de l’escó Vox, Cs i el PPC argumentin la decisió per la “inelegibilitat sobrevinguda” de Borràs. Segons els lletrats això “no té sentit” perquè Borràs ja va ser elegida el 14 de febrer, i expliquen que el concepte que caldria utilitzar és “incompatibilitat sobrevinguda”, perquè afecta l’exercici del càrrec electe més enllà del procés electoral.
El matís és rellevant, ja que tal com assenyalen els casos d’inelegibilitat depenen de la JEC, però els d’incompatibilitat corresponen a les cambres legislatives. De fet, assenyalen que la mateixa JEC té “nombroses decisions” prèvies a l’ordre de retirada de l’escó de Torra on assumeix “plenament” que són els plens dels parlaments els qui han de constatar la concurrència de situacions d’incompatibilitat sobrevinguda i declarar les vacants.
Per tot plegat, el Parlament afirma que la JEC no és competent en aquesta matèria perquè el cas s’està desenvolupant al marge d’un procés electoral. “És el Parlament qui ha d’adoptar les decisions d’aplicació de les resolucions judicials respecte a l’estatut d’un dels seus membres”, subratllen. També citen el TC, que declara que “la incompatibilitat no té relació amb el dret electoral, sinó amb el dret parlamentari, perquè afecta la pròpia organització interna de l’òrgan parlamentari”.
Així, asseguren que en aquest cas “és inqüestionable” que els efectes de la decisió es despleguen després del procés electoral, de manera que la verificació de les incompatibilitats “excedeix clarament” les funcions de la JEC.
<strong>Condemna del TSJC i notificació de la JEC</strong>
El 30 de març el TSJC va condemnar Borràs a 4 anys i mig de presó i 13 d’inhabilitació pel fraccionament de 18 contractes a favor d’un conegut seu quan presidia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) del 2013 al 2017.
Concretament Borràs va ser condemnada a nou anys d’inhabilitació com a autora d’un delicte de prevaricació administrativa; i a quatre anys i mig de presó i quatre anys d’inhabilitació, a més d’una multa de 36.080 euros, com a autora d’un delicte continuat de falsedat en document oficial i com a inductora d’un delicte continuat de falsedat en document mercantil. La inhabilitació és per a empleada o càrrec públic electe o de funcions de govern o administració en l’àmbit local, provincial, autonòmic, estatal o supranacional.
Després de la sentència condemnatòria Vox, Cs i el PPC van fer arribar escrits a la JEC sol·licitant la retirada de l’escó a la presidenta del Parlament suspesa perquè consideraven que incorria en il·legibilitat sobrevinguda.
En una reunió el 13 d’abril la JEC no va resoldre sobre l’escó de Borràs i va decidir donar deu dies hàbils a Vergés perquè expliqués si li manté l’acta i per què, així com les al·legacions que desitgés. Aquest termini s’ha esgotat aquest mateix divendres. Es tracta del mateix procediment que va seguir la JEC abans de retirar-li l’escó a l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà. Finalment, l’àrbitre electoral va ordenar retirar-li, tal com ja havia fet amb l’expresident de la Generalitat Quim Torra.
