ACN Barcelona – El Gremi de Llibreters de Catalunya té 324 llibreries i segueix guanyant socis, amb un 30% més que l’any 2008, segons dades facilitades a l’ACN. La gran majoria d’establiments es concentren a la demarcació de Barcelona, mentre que no n’hi ha cap en 9 comarques del país, principalment a Ponent i l’Alt Pirineu. Les llibreries agremiades sumen el 90% de la facturació de les llibreries de Catalunya, i tot i que no hi ha dades actualitzades del conjunt, el Gremi constata que el seu creixement és un reflex de l’auge del sector en general. D’altra banda, Catalunya lidera el nombre d’establiments a Espanya, segons xifres de la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters (CEGAL), però té una ràtio per sota de la mitjana estatal.
De fet, el ‘Mapa de Llibreries 2023’ de l’entitat CEGAL reflecteix que la taxa de llibreries a Catalunya és de 5,2 per cada 100.000 habitants, cosa que no arriba a les 5,8 del conjunt espanyol i que també queda per sota d’altres comunitats autònomes, com la de Madrid (5,7) o el País Basc (6,1). La ràtio catalana és la sisena per la cua, només per sota d’altres territoris com el País Valencià (4,9) o Andalusia (4,5).
També segons la CEGAL, Catalunya és la comunitat autònoma on hi ha més llibreries en nombres absoluts, amb 460, el 14,7% de tot l’Estat. Madrid concentra un altre 14%, Andalusia el 13,8%, seguida del País Valencià (9,1%), Galícia (9%) i Castella i Lleó (8,1%).
Del nombre de comerços reflectits a l’informe, se’n pot extreure que els 324 agremiats representen aproximadament tres de cada quatre del total, ja que tant la CEGAL com el Gremi fan servir un mateix criteri en la definició de llibreria.
En aquest sentit, en declaracions a l’ACN, el president del Gremi de Llibreters de Catalunya, admet que no totes les llibreries de Catalunya estan agremiades, “ni ho han d’estar”, però celebra que cada vegada en siguin més. Això és un indicador, diu, que “el sector és viu, és participatiu, i creix”.
“A vegades em trobo amb llibreries i llibreters d’arreu d’Espanya, i ens miren amb molta enveja”, assegura. Segons del Arco, Catalunya és el territori “amb una capil·laritat de llibreries més important, amb molt caràcter i professionalitat”, i en destaca el seu “paper cultural”.
El secretari tècnic de l’entitat, Marià Marín, detalla que l’activitat de les llibreries agremiades “agrupa el 90% de la facturació” de les llibreries, i corrobora que el seu creixement té a veure amb l’auge general del nombre d’aquest tipus d’establiments. Diu que la tendència es pot explicar tant pel “relleu generacional” que ha permès mantenir moltes llibreries, així com per noves iniciatives que, en part, han sorgit de l’Escola de Llibreria, una iniciativa pionera a l’Estat i conjunta amb la Universitat de Barcelona (UB) per formar futurs llibreters.
<iframe data-responsive=”” scrolling=”no” src=”/iframeAcn?id=630″ style=”height: 525px;”></iframe>
<div class=”label-container”><input id=”check_id630″ type=”checkbox” /> <label for=”check_id630″> </label>
<div class=”code-container”><div style=”min-height:635px”><script type=”text/javascript” defer=”” src=”https://datawrapper.dwcdn.net/UBrk5/embed.js?v=1″ charset=”utf-8″></script><noscript><img src=”https://datawrapper.dwcdn.net/UBrk5/full.png” alt=”” /></noscript></div><br />
</div>
</div>
<strong>9 comarques sense llibreries agremiades </strong>
Les llibreries del Gremi es concentren a l’àrea de Barcelona en un 80%, n’hi ha un 10% a Girona, un 7% a Tarragona i només un 4% a Lleida. 9 comarques catalanes no tenen cap establiment agremiat (no necessàriament cap llibreria), majoritàriament a les Terres de Lleida i l’Alt Pirineu. Són Vall d’Aran, Alta Ribagorça, Cerdanya, Alt Urgell, les Garrigues, Terra Alta, Segarra, i també Priorat i Solsonès.
La comarca amb més llibreries és el Barcelonès (149) per la gran concentració de llibreries a Barcelona (140), i destaca en segon lloc el Baix Llobregat i el Vallès Occidental amb 26, totes dues a la demarcació de Barcelona. En ordre descendent segueixen després el Vallès Occidental, amb 15; el Maresme, amb 14; Osona, amb 11; Girona, amb 10; i el Bages i el Baix Empordà, ambdues amb 7.
<iframe data-responsive=”” scrolling=”no” src=”/iframeAcn?id=631″ style=”height: 586px;”></iframe>
<div class=”label-container”><input id=”check_id631″ type=”checkbox” /> <label for=”check_id631″> </label>
<div class=”code-container”><div style=”height: 75vw; width: 90%; margin: auto;”><iframe width=”100%” height=”100%” frameborder=”0″ scrolling=”no” marginheight=”0″ marginwidth=”0″ src=”https://www.instamaps.cat/visor.html?businessid=ef3163a851572b849a9b06298b80604d&3D=false&embed=1″></iframe></div><br />
</div>
</div>
En relació al creixement del nombre d’agremiats, des del Gremi asseguren que ha estat “uniforme” a totes les demarcacions, però d’acord amb el pes poblacional que tenen. Per això es concentren majoritàriament a les zones costaneres, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i en algunes capitals de comarca i demarcació més poblades. “N’hi ha més o menys d’acord amb la dinàmica demogràfica desequilibrada que té Catalunya”, assevera Marià Marín. En conjunt, la ràtio de llibreries per cada 100.000 habitants és d’una mica més de 4.
<strong>Presència en 92 municipis catalans</strong>
Això no obstant, les llibreries agremiades s’ubiquen actualment a 92 poblacions, és a dir, menys del 10% dels municipis catalans. De nou, això no és sinònim que només hi hagi llibreries en aquests punts, perquè no totes les llibreries formen part del Gremi, a banda de l’oferta literària que es troba en altres punts de venda de llibres, com papereries i quioscos entre altres.
Una quinzena de poblacions tenen 4 o més llibreries integrades al Gremi, però només Barcelona (amb 140) i Girona (amb 10) arriben als dos dígits. Vic destaca amb 7 establiments com el tercer municipi en llibreries agremiades, i el primer d’entre 20.000 i 50.000 habitants. Poblacions del mateix rang poblacional com Olot, Molins de Rei, Banyoles, Sant Feliu de Llobregat i Esplugues de Llobregat, en tenen tres, i Vilafranca del Penedès, dos. Les mateixes que altres capitals de comarca com Valls, Tortosa i Figueres.
Tarragona és la quarta ciutat en nombre de llibreries agremiades, amb 6. Però en relació a la seva població la seva ràtio d’establiments per habitant és baixa (entre les que tenen llibreries agremiades), amb 4,3 per cada 100.000 habitants. A Lleida li passa el mateix, amb 5 llibreries agremiades i una ràtio de 3,9. A Barcelona l’índex puja una mica més (8,43), però Girona és la capital de demarcació amb millor ràtio, de 9,59 llibreries.
Pel que fa a les ciutats grans i mitjanes (de més de 100.000 habitants) amb menys establiments, destaquen L’Hospitalet de Llobregat amb només 3 establiments, els mateixos que Reus i un més que Santa Coloma de Gramenet, on n’hi ha tan sols dues. Sabadell i Terrassa en tenen 5, els mateixos que Mataró .
<strong>Sense establiments als municipis més petits</strong>
No hi ha municipi de menys de 1.000 habitants que tingui una llibreria agremiada. Els primers establiments apareixen en municipis de menys de 2.000, concretament a Ascó i Golmés amb un establiment respectivament.
El cens del Gremi no reflecteix, entre altres, el cas de Calonge i Sant Antoni, que te una oferta de llibreries ampliada des de fa uns anys gràcies a una iniciativa municipal per convertir-lo en “el primer booktown” de Catalunya. En concret, al municipi hi ha obertes actualment 6 llibreries, cinc a Calonge i una a Sant Antoni de Calonge, però tan sols dues estan agremiades.
<strong>Creix un 30% el nombre d’establiments agremiats </strong>
Malgrat situacions com aquesta, el Gremi de Llibreters de Catalunya té avui gairebé un terç més de llibreries que fa quinze anys. Segons els seus registres, l’any 2008 hi havia 262 establiments agremiats, i en acabar el 2023 n’eren 336 (74 més)<strong>. </strong>En aquests anys hi ha hagut altes i baixes, però s’han imposat les primeres, amb una mitjana de 12 altes anuals per 8 baixes. L’any amb més baixes va ser precisament el 2008 amb 19 (i només 7 altes). A l’altre extrem, el 2016 va tenir 33 altes (i 11 baixes).
<iframe data-responsive=”” scrolling=”no” src=”/iframeAcn?id=632″ style=”height: 473px;”></iframe>
<div class=”label-container”><input id=”check_id632″ type=”checkbox” /> <label for=”check_id632″> </label>
<div class=”code-container”><div style=”min-height:473px”><script type=”text/javascript” defer=”” src=”https://datawrapper.dwcdn.net/dbmug/embed.js?v=1″ charset=”utf-8″></script><noscript><img src=”https://datawrapper.dwcdn.net/dbmug/full.png” alt=”” /></noscript></div><br />
</div>
</div>
De nou, aquest registre no es pot llegir com el nombre de noves llibreries ni de llibreries desaparegudes, sinó d’altes i baixes del Gremi, amb molts establiments que existien abans de formar-ne part, o que se’n donen de baixa però mantenen l’activitat.
