ACN Barcelona – El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha assegurat aquest dimecres que el govern espanyol designarà l’edifici on s’ubica la prefectura de la Policia Nacional a la Via Laietana com a “lloc de memòria”. Fonts del govern espanyol han aclarit posteriorment que es mantindrà l’ús policial de l’edifici. Torres s’ha reunit aquest dimecres amb l’alcalde Jaume Collboni, amb qui han parlat de memòria democràtica. El ministre també ha indicat que el Consell de Ministres aprovarà dimarts un acord per a una comissió de restauració per avançar en la restitució de Lluís Companys i Salvador Puig Antich.
<em>(Aquesta notícia actualitza l’anterior sobre el mateix tema afegint un aclariment posterior de fonts del govern espanyol)</em>
Precisament l’alcalde Collboni ha explicat que ha traslladat al ministre la petició de les entitats perquè se segueixi aprofundint en la llei de memòria i que els processos de reparació i reconeixement de les víctimes del cop d’estat i la dictadura franquista “no només tinguin un acte de reparació simbòlic”. En aquest sentit, ha afegit que ha reclamat “anar més enllà” i aprofundir també en l’anul·lació dels processos judicials de Companys i Puig Antich.
Futur de la prefectura de la Via Laietana
Preguntat pel futur de la prefectura de la Via Laietana, Torres ha garantit que l’edifici es designarà com a “lloc de memòria”. Ha dit que es farà “amb l’expedient precís” i d’acord amb el que possibilita la llei de memòria democràtica.
Ha admès que hi ha hagut “dificultats” per avançar en l’aplicació de la llei a causa dels processos electorals que hi ha hagut, però ha assenyalat que aquest 2024 s’ha agafat “el ritme necessari” per dur-la a la pràctica. “Anem amb un lleuger retard”, ha reconegut tot apuntant que la designació dels llocs de memòria es farà “en el menor temps possible”. Sigui com sigui, això no implica que deixi de ser-hi la Policia Nacional, ja que això depèn del Ministeri de l’Interior.
Segons el ministre, l’edifici serà designat com un lloc de memòria, però el seu futur ús serà acordat entre les administracions implicades d’acord amb un “consens i diàleg compartit”.
Companys i Puig Antich i altres víctimes
D’altra banda, ha dit que també es vol fer com més aviat millor la reparació de totes les persones que van patir sentències nul·les o consells de guerra il·legals. En el cas de la restitució de les persones es farà també a través dels seus familiars. En concret, ha dit que dimarts el Consell de Ministres aprovarà diverses qüestions vinculades a memòria democràtica, entre les quals hi ha un acord per avançar en la restitució de Lluís Companys i Salvador Puig Antich.
Tant Torres com Collboni han aprofitat per subratllar també la importància de les polítiques de memòria davant d’altres administracions que volen “involucionar” i “recuperar el ptijor amb lleis que deroguen la justícia i la reparació de les víctimes”.
El batlle ha afirmat que es viu un moment “molt preocupant” per “l’ofensiva de la ultradreta amb la complicitat de la dreta en moltes comunitats autònomes per blanquejar la dictadura franquista”.
A més, han recordat que l’any que ve serà el 50è aniversari de la mort de Franco. En aquest context, Collboni ha mostrat la seva predisposició per sumar-se a l’exercici de “reparació, reivindicació i memòria” que es faci des del govern espanyol, ja que Torres ha assenyalat que treballaran de la mà dels ajuntaments.
Recuperació de la comissió interadministrativa
D’altra banda, Collboni i Torres també han acordat que se celebri aquest 2024 una reunió de la comissió interadministrativa que reuneix l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament i que no es reuneix des del 2011.
Així, les dues administracions volen recuperar una interlocució “sistematitzada” per tractar-hi qüestions com ara el finançament del transport públic, la gestió del patrimoni públic de l’Estat a la ciutat de Barcelona o l’actualització de la llei espacial de la ciutat de Barcelona i la seva carta municipal.
