Divendres, 17 de setembre de 2021 - Edició 1148
La República

El cost de viure a Barcelona i Madrid va ser gairebé un 20% més alt que a la mitjana de ciutats de l’Estat el 2020

ACN Madrid.-El cost de viure a Barcelona i Madrid va ser gairebé un 20% més elevat que la mitjana d’altres ciutats de l’Estat el 2020, segons ‘L’índex del cost de […]

Avatar
Agències 02/08/2021

ACN Madrid.-El cost de viure a Barcelona i Madrid va ser gairebé un 20% més elevat que la mitjana d’altres ciutats de l’Estat el 2020, segons ‘L’índex del cost de la vida a les ciutats’ que ha publicat el Banc d’Espanya dilluns. D’acord amb l’anàlisi, el ciutadà mitjà de la capital catalana necessitaria 1.200 euros per poder tenir el mateix poder adquisitiu de què gaudiria amb 1.000 euros a la resta de ciutats espanyoles. La principal raó que explica la diferència del cost de vida és la despesa en habitatge, especialment, les diferències de preu de lloguer que són molt més grans que les dels béns i serveis. L’estudi assegura que el cost dels arrendaments a Barcelona i Madrid van ser un 82% més cars que la mitjana de la resta d’àrees urbanes el 2020.

Així doncs, la despesa en habitatge explica més de dos terços de la diferència de preus entre la capital catalana i l’espanyola i la resta de ciutats.També cal tenir en compte que, de mitjana, el 2018 els salaris al sector privat a les dues capitals van ser gairebé un 45% més alts que a la mitjana estatal. Per tant, la diferència es redueix gairebé a la meitat quan es consideren els costos de la vida a l’hora de comparar els ingressos a Madrid i a Barcelona davant els d’altres àrees urbanes.L’informe posa com a exemple que el cost de viure a les àrees urbanes de Madrid i de Barcelona era un 31% més gran que a Elda-Petrer, a Alacant, que va ser la zona urbana amb el menor cost de la vida.Segons el Banc d’Espanya, la mida d’habitants de les ciutats presenta una correlació “molt elevada” amb el nivell de preus locals. Per exemple, el cost de la vida el 2020 en una determinada àrea urbana era un 3,1% més elevat que en una altra amb la meitat de població. A més, la bretxa en el cost de la vida entre una ciutat gran i una altra més petita ha anat incrementant-se al llarg del temps.Així, el 2004 aquest diferencial en el cost de la vida entre una àrea urbana i una altra amb la meitat de població era només del 2%. En particular, les dues majors àrees urbanes -Madrid i Barcelona- són notablement més cares que la resta de les conurbacions de l’Estat.D’altra banda del lloguer, s’observen també diferències significatives en els preus d’alguns serveis, com els d’hostaleria o els serveis sanitaris. La prestació d’aquests serveis inclou un component molt important de mà d’obra i, per tant, els seus costos estan molt influenciats pel cost de la vida a què s’enfronten els treballadors d’aquestes branques.D’aquesta manera, els nivells dels preus d’aquests serveis i els salaris del conjunt de les branques es realimenten entre si. D’altra banda, les diferències de preus en altres béns i serveis de consum, com alimentació, vestit i calçat o comunicació són menys rellevants. En aquests casos, els productes consumits en una àrea urbana no tenen per què haver estat produïts en aquest lloc, i, per tant, els seus preus en diferents àrees tendeixen a igualar-se.