ACN Barcelona – El Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) ha denunciat aquest dijous “la pèrdua de competitivitat fiscal de Catalunya”, sumant-se així a les crítiques plantejades aquesta setmana per Foment. En el marc de la VII Jornada Tributària que se celebra a Barcelona, el CEC ha recordat que la pressió fiscal a Catalunya se situa per sobre del 34%, la més alta després de les Illes i Cantàbria. Entre les mesures proposades pels economistes hi ha reduir els tipus marginals màxims i mínims de l’IRPF a Catalunya, deflactar l’escala de l’IRPF per adaptar-la a la inflació, i abaixar o fins i tot eliminar l’impost de patrimoni i el de les grans fortunes. Segons avisen, Catalunya és la primera comunitat en volum d’impostos recaptats.
El degà del CEC, Carles Puig de Travy, ha assegurat que la reducció dels tipus marginals màxim i mínim de l’IRPF ja s’ha fet en altres comunitats com Madrid, Galícia o Andalusia, i també podria aplicar-se a Catalunya.
De fet, Catalunya té el tipus mínim més alt de totes les comunitats autònomes després del País Basc, amb un 20%, mentre que a Madrid és un 18%. El tipus màxim és del 50%, el cinquè més alt d’Espanya, i una xifra que supera el que s’aplica a Madrid (45%), però també a Alemanya (47,5%), Itàlia (47,2%) o el Regne Unit (45%).
Puig de Travy també ha explicat que deflactar l’escala de l’IRPF ajudaria a millorar els efectes de la inflació en l’economia. “La millor política social i d’ajuts front els efectes de la inflació i la crisi energètica és moltes vegades dur a terme una bona política fiscal, més ajustada a la realitat del país”, ha indicat.
D’altra banda, els economistes han lamentat que l’Estat espanyol és “l’únic país de la Unió Europea” que té gravàmens com l’impost de Patrimoni o l’impost temporal de solidaritat a les grans fortunes. Segons la presidenta de la Comissió de Fiscalistes REAF Catalunya Carme Jover, també s’hauria de tocar successions.
En la mateixa línia, el president del Consell General d’Economistes d’Espanya, Valentí Pich, ha avisat que el sistema tributari propi de Catalunya implica que coexisteixin 15 impostos, gairebé el triple que a la resta de comunitats, als quals s’han de sumar als tributs estatals.
Per això, segons Pic, el model tributari català és “molt complex i dispers” i cal que els partits polítics proposin “un nou sistema de finançament que sigui la base per definir un sistema fiscal eficient i competitiu a nivell global”.
