ACN Barcelona – El centre de fotografia KBr reivindica Jules Ainaud i les seves fotografies fetes a Catalunya entre 1871 i 1872 per la casa J. Laurent. Ainaud va recórrer diverses localitats de Catalunya per fer fotografies de llocs d’interès paisatgístic i artístic recollides en aquesta mostra comissariada per Jep Martí Baiget. El centre de la Fundació Mapfre acull una altra exposició dedicada a la fotògrafa Tina Modotti, que va estar marcada per alguns dels fets històrics més importants de les dècades del 1920 i del 1930. En declaracions a l’ACN, la comissària Isabel Tejeda destaca que volia parlar de la fotògrafa però també de la persona: “Amb 17 anys sense parlar anglès va travessar des d’Itàlia als Estats Units i es reinventa contínuament”.
Jep Martí Baiget, comissari de la mostra ‘La Catalunya de Jules Ainaud’, explica en declaracions a l’ACN que els fotògrafs que havien treballat per la casa Laurent, com Ainaud, havien quedat en l’anonimat en la història de la fotografia perquè l’empresa que els comercialitzava només feia constar el seu nom i l’autoria al segle XIX no tenia massa sentit, afegeix. “Avui podem reivindicar el nom d’Ainaud perquè el podem documentar com autor de les fotografies de Laurent de pràcticament tot el Llevant peninsular de Múrcia fins a Barcelona”. De fet, no va ser fins a la meitat del segle XX que es van començar a legitimar els drets d’autor sobre l’obra.
El conjunt d’imatges resultant d’aquell encàrrec es va poder veure, per primer i darrer cop fins ara, a l’Ateneu Barcelonès ja fa més de 150 anys. L’exposició es nodreix d’una quinzena de prestadors, amb un gruix important de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
La mostra presenta cent còpies d’època en paper a l’albúmina a partir de negatiu de vidre al col·lodió humit. Com ha destacat el centre també inclou catorze vistes estereoscòpiques i tretze reproduccions dels negatius en plaques de vidre d’aquestes vistes, que permeten apreciar la riquesa de detalls de la imatge en comparació amb les obres en paper. Totes aquestes fotografies van formar part dels catàlegs que l’empresa Laurent va fer servir per a la comercialització entre el 1872 i el 1879. El recorregut es completa amb un retrat a l’oli d’Ainaud, l’únic que es conserva, documentació i quatre cartes que parlen del viatge que l’autor va fer per Catalunya els anys 1871 i 1872.
El comissari ha destacat que els fotògrafs del XIX es distingeixen en dos grans grups: els professionals amb negoci propi que fan fotografia comercial per treure’n un rendiment econòmic i els professionals que treballen per aquests fotògrafs comercials. Ainaud formava part del segon cas, “ell sempre va treballar per compte d’altres fotògrafs i s’havia de cenyir” al que li manaven.
<strong>Tina Modotti</strong>
Per alta banda, el centre també acull una exposició dedicada a Tina Modotti. Isabel Tejeda, comissària de la mostra, remarca que Modotti va ser una fotògrafa i activista política que va néixer a finals del XIX a Itàlia i tota la seva vida va ser travessada pels grans esdeveniments de la primera meitat del segle XX com la migració econòmica als Estats Units, el cinema mut a Hollywood, el renaixement mexicà cultural, el muralisme i la pugna entre feixisme i comunisme o la Guerra Civil espanyola. Tot això queda palès en les imatges que recull la mostra.
Tejeda ha ressaltat el fet que fos dona i de família modesta. “He volgut parlar de la fotògrafa però també de la persona: Va ser una nena que amb 17 anys sense parlar anglès va travessar des d’Itàlia als Estats Units i es reinventa continuament”.
L’exposició està formada per aproximadament 240 fotografies, en la seva majoria còpies d’època, que s’agrupen en quatre seccions: ‘Primers anys: d’Udine a Los Angeles’, ‘Mèxic a l’altra banda de la càmera’, ‘Fotografia i compromís polític’ i ‘El pas a l’acció política: l’Espanya en guerra’.
Entre els seus treballs hi ha retrats de de les condicions precàries dels treballadors, les desigualtats i la misèria a les àrees urbanes. També es va centrar en las dones i en el seu paper dins de la comunitat, i en les formes i els símbols de l’emancipació de la classe treballadora. Modotti també va fer unes imatges que denuncien les injustícies i honoren els desposseïts, ha destacat el centre.
La mostra reuneix un ampli nombre de còpies vintage de l’autora. Al costat de les fotografies, l’exposició inclou materials documentals, una de les pel·lícules que Modotti va protagonitzar a Hollywood i algunes obres d’Edward Weston.
Les dues exposició podran visitar-se fins al 3 de setembre al centre KBr Fundación Mapfre Barcelona.
